L’auge dels populismes i els moviments d’extrema dreta és un fenomen que es repeteix a tots els continents
Els últims anys, els moviments populistes i d’extrema dreta han guanyat presència a tot el món.
Aquests grups solen utilitzar idees que resulten molt atractives per a la població, però que tenen un component manipulador o demagògic. Per exemple, prometen ocupació per a tots els treballadors amb la finalitat de guanyar vots, però no tenen un pla econòmic que ho garanteixi.
A més a més, defensen polítiques exclusives, en què cada país prioritza els seus propis interessos sense cooperar amb altres governs. També solen afavorir les empreses i la propietat privada abans que desenvolupar serveis públics que beneficiïn el conjunt de la societat.
Com a conseqüència, les formacions polítiques d’extrema dreta cada vegada tenen més representació als parlaments.
L’últim exemple és el Brasil, un país amb més de 200 milions de persones on Jair Bolsonaro, el candidat més votat en les eleccions presidencials del 2018, té un discurs classista, homòfob i masclista.
“Si veo dos hombres besándose, les pego” y otras polémicas de Bolsonaro https://t.co/zIFoxB8p3c pic.twitter.com/SHvzEjdCKm
— La Vanguardia (@LaVanguardia) October 11, 2018
L’auge d’aquestes idees és una realitat que cada vegada es repeteix a més països. A Alemanya, un partit d’ultradreta ha aconseguit escons al Bundestag per primer cop des de la fi del nazisme. Al setembre, el partit ultra Demòcrates Suecs es va convertir en el partit clau per formar govern a Suècia.
Els països de l’Europa de l’Est fa anys que estan en mans de líders populistes i poc democràtics, com Viktor Orbán a Hongria o Jaroslaw Kaczynski a Polònia.
Als Estats Units, el polèmic Donald Trump va guanyar les eleccions del 2016 amb una proposta política molt agressiva i un objectiu molt clar: America first [Amèrica primer].
Racismo, discriminación de género e incluso una sonada declaración de guerra 😞. Trump ha utilizado Twitter como herramienta para difundir sus polémicas decisiones políticas. ¿Conoces el impacto de su política de comunicación? 📢https://t.co/F0J12l8rXe#JuniorReport #LaVanguardia pic.twitter.com/VLWgLAixYs
— Junior Report (@JuniorReport_) January 21, 2018
Per què el discurs populista té tant d’èxit?
Els partits i moviments populistes aprofiten el descontentament de la societat en situacions adverses per manipular l’opinió pública i situar-la a favor dels seus interessos.
Ja fa 10 anys de l’inici de la crisi econòmica global que va afectar el planeta sencer, però els seus efectes encara es noten. Especialment entre la gent amb menys recursos, que és més permeable als discursos populistes que prometen solucions immediates sense gaire fonament.
A això cal afegir-hi altres fenòmens com la crisi dels refugiats , que ha desplaçat milers de persones cap a Europa, moltes de les quals segueixen en camps de refugiats. Aquestes persones no han fugit del seu país per voluntat pròpia, sinó escapant de la guerra per intentar salvar la seva vida.
No obstant això, els partits d’ultradreta utilitzen arguments fàcils però molt efectius a nivell emocional, com que “els immigrants ens prenen la feina i les pensions” i acusen els governs actuals de ser massa febles.
A sobre, internet i les xarxes socials han servit per difondre aquestes idees amb molta rapidesa. La desinformació i les notícies falses faciliten la proliferació d’arguments populistes, que solen basar-se en informacions falses o fotografies trucades.
¿Qué sabemos sobre el titular "el 91% de los marroquíes quiere venir a Europa"?
No es una encuesta a los marroquíes en general sino a los que tienen formación universitaria.
La opción más elegida es Canadá.
La cifra de universitarios que querrían venir a Europa es de un 42% pic.twitter.com/8pHiQGoM5T
— MALDITO BULO (@malditobulo) October 18, 2018
Però el populisme no solament creix entre les classes més baixes. També existeix un sentiment generalitzat de frustració per la forma com funcionen els governs.
La societat ha evolucionat i ha entrat al segle xxi, però la política continua fent pensar en la del segle xx: la gent no se sent representada pels partits i les institucions tradicionals.
Així, els partits populistes intenten beneficiar-se d’aquest desfasament i es presenten com una alternativa als partits de sempre. Encara que sigui a un preu tan alt com la xenofòbia o el feixisme.
https://www.instagram.com/p/BP-mP2CAHKv/?utm_source=ig_embed
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English