Les persones grans viuen situacions complexes a causa del confinament provocat per la Covid-19
En aquests dies tan complexos de confinament he volgut retre homenatge a les persones grans, les més valentes en aquesta situació. Per això, he decidit fer una entrevista a en Miquel i la Maite. A més, la Maite va ser també alumna de Lestonnac L’Ensenyança.
A què jugàveu de petits?
Miquel: De petit, amb bicicletes i camions fets pel meu pare. També sortia amb els amics a jugar a fet i amagar.
Maite: Sobretot amb nines i amb les amigues del col·legi i les veïnes.
Hi ha cap ”gamberrada” que recordeu de la vostra infància?
Miquel: Trucar els timbres dels veïns i desaparèixer.
Maite: Escapar-me del col·legi a l’hora de missa i tornar abans que acabés.
Recordeu a cap professor especialment?
Miquel: Els recordo a tots però no per bons, precisament. Els únics que se salven són el Professor Livio Rubio Bon, el Germà Cecilio i el Germà León.
Maite: No tinc mals records de cap monja, però recordo amb especial afecte la Mare Lluïsa.
Quina classe us agradava més?
Miquel: Religió i geografia.
Maite: Matemàtiques… i amb prou feines.
Què us feia por quan éreu petits?
Miquel: El vent em feia molta por. També la possibilitat d’una guerra.
Maite: La foscor i el patiment dels dies de tempesta, quan per la matinada els nostres pares anaven a treballar.
Teníeu cap sobrenom?
Miquel: Em deien Mirete. Mirete Xumet, Mirete Paracuellos de camisa i d’altres que no recordo.
Maite: Tan sols una monja, que em deia Bara-Bareta.
Quin ha estat el millor moment de la vostra vida?
Miquel: No és el millor, sinó els millors records. No és només un, per sort són diversos. Primer, el dia de les nostres noces, després el naixement de la nostra filla i finalment els naixements dels nostres tres néts.
Maite: El primer petó del meu nuvi i sentir la meva filla dins meu.
Ara que hem reviscut alguns records, ens centrem en l’actualitat i en com esteu vivint tota aquesta situació de confinament provocada per l’expansió de la COVID-19. En primer lloc, què en penseu?
Miquel: És molt trist, però vivim amb el desig que això ens faci millors persones.
Maite: Fa ràbia, per la pèrdua d’éssers estimats. Però sí, amb el propòsit de ser més humans.
Com és el vostre dia a dia ara?
Miquel: Faig diverses activitats i exercici diari. I la veritat és que es fa tolerable.
Maite: La veritat és que m’aixeco més tard. Després faig tasques quotidianes normals i també una mica d’exercici.
A qui trobeu a faltar?
Miquel: Al meu pare, mort en aquests dies… També es troba molt a faltar el contacte físic amb els nostres fills i néts.
Maite: El no poder abraçar els nostres fills i néts es porta malament. També el fet de no poder-los ajudar.
Què és el que us fa sentir més feliços en aquesta quarantena?
Miquel: Les videotrucades diàries als nostres fills i nets.
Maite: Les videotrucades als nostres fills i néts i les carícies virtuals que ens fem.
Quina és l’activitat principal que feu?
Miquel: Anar a comprar i la neteja de casa. Poc més.
Maite: Fer el menjar i els aplaudiments diaris pels nostres herois.
Havíeu viscut cap experiència com aquesta abans?
Miquel: No, mai. I desitjo que no es torni a repetir.
Maite: No. I que mai ho hàgim de tornar a viure.
Ara, acabem l’entrevista rescatant una pregunta que us he fet abans. Què és el que us fa més por?
Miquel: La quantitat de defuncions i les conseqüències socials i econòmiques que vindran a continuació amb aquesta pandèmia.
Maite: La pobresa que generarà l’actual situació.
Article redactat per estudiants d’ESO i redactors del projecte Revista Escolar Digital (RED). RED és una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.