Les bombes atòmiques llançades sobre les ciutats japoneses van provocar la rendició de l’Imperi del Japó i la fi de la Segona Guerra Mundial
Aquesta setmana es compleixen 75 anys del llançament de les bombes atòmiques sobre les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki, el 6 i el 9 d’agost de 1945 respectivament. Aquests fets van tenir lloc en el context de la Segona Guerra Mundial, que va acabar un mes després amb la rendició del Japó.
El conflicte, que va enfrontar les potències de l’Eix -Alemanya, Itàlia i el Japó, entre altres- amb els Aliats -liderats pel Regne Unit, la Unió Soviètica, els Estats Units i la Xina-, va acabar un mes després de l’atac amb la rendició del Japó.
El president estatunidenc Harry S. Truman va ser qui va ordenar realitzar aquests atacs contra l’Imperi del Japó, enemic dels Aliats en la contesa. Després de la derrota d’Alemanya, buscava que els japonesos es rendissin ràpidament per a acabar amb el conflicte.
Bombes atòmiques i efectes secundaris
Aquests bombardejos van ser el primer atac nuclear de la història i, fins ara, l’únic. És difícil saber amb certesa quantes víctimes van causar, però es calcula que van posar fi a la vida de més de 200.000 persones. A més, van arrasar per complet totes dues ciutats.
https://www.instagram.com/p/BmJaEYGgq_F/
No obstant això, si es consideren les conseqüències que va sofrir la població posteriorment, el nombre de víctimes podria ser molt més gran. Les bombes atòmiques no sols tenen un gran poder de destrucció, sinó que també emeten radiació. La radiació, depenent de la quantitat rebuda, pot danyar el material genètic dels éssers vius i provocar malalties i malformacions que poden desenvolupar-se en el temps. En alguns casos pot fins i tot causar la mort.
Molts dels supervivents dels atacs nuclears es van conèixer com a ‘hibakushas’, que literalment significa “persona bombardejada”, i van sofrir múltiples malalties i defectes físics provocats per la radiació, com ara diversos tipus de càncer. A més, van ser víctimes de discriminació al seu país, perquè moltes persones pensaven que les malalties derivades del bombardeig podrien ser contagioses.
Els esdeveniments
A les 8:15 hores del 6 d’agost de 1945, els tripulants del bombarder estatunidenc Enola Gay llançaven una bomba d’urani-235 sobre la ciutat japonesa d’Hiroshima.
L’explosiu, batejat pels americans amb el nom de Little Boy, va matar unes 70.000 persones en l’acte i d’altres van morir després a causa de l’exposició a la radiació. Tenia una potència explosiva de 16 quilotones.
Les quilotones són una unitat de mesura que s’utilitza per a mesurar fenòmens en els quals s’allibera una gran quantitat d’energia mitjançant explosions. Aquest és el cas de les bombes atòmiques o de successos naturals com l’impacte de meteorits, grans terratrèmols o erupcions volcàniques. Una quilotona equival a 1.000 tones d’energia explosiva.
#HoyEnLaHistoria Hace 73 años Estados Unidos arrojaba la primera bomba atómica sobre la ciudad de Hiroshima. Fue bautizada “Little Boy” y liberó el equivalente a 12.500 toneladas de TNT. https://t.co/Wc2KPfPV4I pic.twitter.com/AJggR0HrvU
— History Latinoamérica (@HistoryLA) August 6, 2018
A Nagasaki es va llançar una bomba de plutoni coneguda com a Fat Man que va posar fi a la vida de 80.000 persones a l’acte, tres dies després de l’atac a Hiroshima. Tenia una potència de 25 quilotones. No obstant això, el seu efecte va ser menor que a Hiroshima a causa de la topografia de Nagasaki, on hi havia diversos turons.
El 14 d’agost l’Imperi del Japó va acceptar els termes de la rendició incondicional dels Estats Units. Va ser signada el 2 de setembre en el cuirassat Missouri dels Estats Units, a la meitat de l’oceà Pacífic.
El Projecte Manhattan
Les bombes que es van llançar al Japó van ser desenvolupades pels Estats Units, amb l’ajuda del Regne Unit i del Canadà, en el que es va dir el Projecte Manhattan. Aquest va néixer després que el científic Albert Einstein enviés una carta el 1939 al llavors president nord-americà, Franklin D. Roosevelt, alertant que Alemanya estava desenvolupant un programa de bombes atòmiques.
Com a resposta, els Aliats van començar a desenvolupar un altre programa similar, que va durar des de 1942 fins a 1947. Els dos models de la bomba van ser creats pel doctor en física J. Robert Oppenheimer, director científic del projecte Manhattan, que va passar a la història com “el pare de la bomba atòmica”.
Cómo Estados Unidos mantuvo en secreto una ciudad de 75.000 personas para que nadie supiera lo que se hacía dentro https://t.co/8ZVljJAskn via @GizmodoES #Física #ProyectoManhattan pic.twitter.com/JiSHlOmRfj
— CRCiencia (@CRCiencia) July 25, 2020
El 16 de juliol de 1945 la bomba que més tard es va llançar sobre Nagasaki va ser provada en una àrea del desert de nou Mèxic, en el que es va conèixer com la Prova Trinity, mentre que la que va caure sobre Hiroshima no va haver de ser provada perquè els científics no ho van considerar necessari.
Les conseqüències
La capacitat de destrucció de la bomba atòmica, àmpliament provada en els casos d’Hiroshima i Nagasaki, va espantar el món i va provocar que els seus líders es replantegessin l’ús d’aquesta mena d’armes.
Per això, en 1970 els països que comptaven amb armament nuclear en aquell moment (els Estats Units, Regne Unit, França, la Xina i Rússia) van signar el Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP). L’objectiu d’aquest acord era que no s’estengués la possessió d’aquestes armes a altres països.
La carrera nuclear que va tenir lloc durant la Guerra Freda va provocar que molts països desenvolupessin les seves pròpies armes nuclears i alguns avui continuen fent-ho, com és el cas de Corea del Nord.
No obstant això, malgrat les tensions entre el bloc soviètic i l’occidental durant la segona meitat del segle XX, aquestes armes mai van arribar a ser usades perquè el seu ús podria tenir greus conseqüències, com l’extinció de la vida a la Terra.
No obstant això, hi ha països que no han signat el tractat o que, havent-lo signat, han desenvolupat armes nuclears. L’Índia, el Pakistan i Corea del Nord han confirmat que tenen armament nuclear, i se sospita que Israel podria haver desenvolupat armes d’aquest tipus, però el país ni ho confirma ni ho nega. Argumenten que no és just que només cinc països puguin tenir aquest tipus d’armes perquè els deixa en desavantatge.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.