Aquestes potències es veuen de nou enfrontades en el seu posicionament davant el ressorgiment del conflicte a la zona de Nagorno Karabakh
El conflicte històric que enfronta les repúbliques d’Armènia i l’Azerbaidjan a la regió del Caucas des de fa més de tres dècades ha reviscut en les últimes setmanes. Aquestes dues antigues repúbliques soviètiques es disputen la zona de Nagorno Karabakh, situada a l’Azerbaidjan, però en la qual viuen majoritàriament armenis. Des de finals de setembre, els enfrontaments entre els dos països han empitjorat i s’han atacat mútuament.
Tant Armènia com l’Azerbaidjan van formar part de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Avui en dia, les seves aliances polítiques s’expliquen gràcies a les seves diferències culturals i religioses i el seu passat històric i polític.
Rússia, aliada d’Armènia
Així, per exemple, Armènia compta amb Rússia com a país aliat. Des dels temps en què Rússia estava governada pels tsars, els armenis ja van comptar amb la seva protecció. Els russos justificaven la seva política d’expansió territorial en aquells temps amb l’argument que lluitaven contra l’Islam. Així va ser com es van posar de part dels cristians ortodoxos que habitaven l’Imperi Otomà (1299-1923), predecessor de Turquia, i altres zones de frontera amb l’islam, com els armenis.
A més, Rússia i Armènia estan unides pel tractat de l’Organització de l’Acord de Defensa Col·lectiva (OTSC). En virtut d’aquest tractat, per exemple, existeix una base militar russa en territori armeni. Però com que el conflicte té lloc a Nagorno Karabakh, que oficialment pertany a l’Azerbaidjan, no s’ha activat la clàusula d’ajuda defensiva mútua.
No obstant això, Rússia voldria evitar un enfrontament amb l’Azerbaidjan, país amb el qual ha signat contractes d’exportació d’armes i amb el qual l’uneixen grans interessos econòmics. Per aquesta raó, el govern rus de Vladimir Putin ha mantingut fins al moment un perfil baix en el conflicte, i ha actuat com a mediador per a aconseguir un alto al foc.
El suport de Turquia a l’Azerbaidjan
Per part seva, l’Azerbaidjan compta amb el suport de Turquia. De fet, quan van començar les hostilitats a finals de setembre, la situació va prendre per sorpresa a gairebé tots els països europeus excepte a Turquia, el president dels quals, Recep Tayyip Erdogan, es va afanyar a manifestar el seu suport al govern de Bakú, capital de l’Azerbaidjan.
En la dècada dels anys 90 va haver-hi una guerra entre Armènia i l’Azerbaidjan per la zona de Nagorno Karabakh: va durar fins l’alto al foc de 1994, encara que la regió sempre ha estat en tensió. En aquella època, Turquia vivia uns moments d’inestabilitat política, conflictes interns i crisi econòmica. Però trenta anys més tard, el país s’ha convertit en una potència a la zona.
La implicació de Turquia i Rússia en aquest conflicte del Caucas preocupa els experts, ja que aquests dos països estan ja enfrontats a Líbia i Síria.
Finalment, és també interessant el paper que pot jugar l’Iran en aquest conflicte. El Caucas es troba en la zona d’influència dels turcs, els russos i també dels iranians. Iran està governat per un règim islamista xiïta, per la qual cosa la seva posició es decanta a favor de l’Azerbaidjan. De fet, a l’inici del conflicte, fa trenta anys, l’Iran els va proporcionar armes i combustible.
No obstant això, la presència d’aquestes potències a la zona del Caucas no explica el perquè del nou esclat del conflicte entre Armènia i l’Azerbaidjan, però la seva posició podria influenciar el desenvolupament del conflicte a partir d’ara.
Fonts: La Vanguardia, BBC
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!
