La pandèmia de coronavirus ha eclipsat problemes climàtics tan importants com els recents incendis a la selva amazònica i els boscos californians
El “pulmó del planeta” continua cremant. La situació mediambiental al Brasil no ha millorat des de l’incendi massiu que el 2019 va arrasar 30.000 quilòmetres quadrats de bosc a l’Amazònia. A més, la crisi econòmica derivada de la pandèmia de coronavirus fa que l’interès mediàtic pel clima passi a un segon pla.
El mateix argument serviria per explicar la poca transcendència que han tingut els incendis a les ciutats de Fresno i Madera, a Califòrnia (els Estats Units), encara amb 21 focus actius, dels quals 12 es consideren de màxima gravetat.
El mes vinent de novembre hauria de celebrar-se la Conferència de l’ONU sobre el Canvi Climàtic (COP26), ajornada fins a l’any pròxim com a conseqüència de la Covid-19. La crisi sanitària i econòmica mundial obliga a frenar el debat sobre una altra gran i apressant crisi, la climàtica.
Però les causes i efectes de l’emergència climàtica segueixen presents. Un exemple són els incendis de Califòrnia i el Brasil, provocats principalment per l’augment de temperatura de la Terra, però també pel procés de desforestació que afecta les reserves d’aigua dolça i a la biodiversitat del planeta.
Califòrnia en flames
Des de principis d’any, el foc ha arrasat més de 4,1 milions d’acres (gairebé 1,6 milions d’hectàrees) a l’estat de Califòrnia i ha destruït més de 9.200 edificacions (habitatges, oficines…), segons l’últim informe del Departament Forestal i de Protecció contra els Incendis (CalFire) del país, amb data del 15 d’octubre de 2020. És aproximadament la meitat de la superfície de la comunitat autònoma de Catalunya (Espanya).
Des que van començar a registrar-se els incendis, el 1993 i fins a l’actualitat, la quantitat de superfície forestal que cada any es cremava a l’estat de Califòrnia s’havia mantingut estable. No obstant això, els incendis d’aquest 2020 han fet saltar totes les alarmes.
Segons la Global Forest Watch, entre el 2001 i el 2019, els Estats Units ha perdut 40,3 milions d’hectàrees de cobertura arbòria relativa, el percentatge de superfície cobert per arbres. És l’equivalent aproximat de la superfície de la península Ibèrica. Això equival a una disminució del 14% des de l’any 2000 i del 10% del total mundial, situant-se per darrere del Canadà i el Brasil.
El Brasil continua cremant
La selva amazònica s’estén per vuit països: el Brasil, el Perú, Colòmbia, Veneçuela, Bolívia, l’Equador, França (Guaiana Francesa) i Guyana Surinam. Però la major part, el 60%, es troba en territori brasiler. És en aquest país on s’han registrat més incendis en els últims anys, la gran majoria focs provocats de manera intencionada per a guanyar terres de cultiu a costa de robar-les-hi a la selva.
Un exemple serien la situació que experimenta l’estat brasiler de Mato Grosso, situat a la regió Centre-Oest del país, una de les cinc en les quals es divideix el Brasil. Durant l’agost del 2020 es van detectar fins a 4.200 punts calents, segons dades de la NASA. En el mateix mes d’agost de 2019, la quantitat de punts calents en aquesta mateixa zona va ser de 184 i, el 2018, de 71.
Altres zones amb alta densitat de vegetació que s’han vist afectades pels incendis són la sabana del Tancat, els grans herbassars del Pantanal i el bosc del Gran Chaco, totes elles poblades d’espècies animals en perill d’extinció.
Bolsonaro i Trump, negacionistes climàtics
Lluny de calmar els ànims, el president del Brasil, Jair Bolsonaro, està convençut que existeix una campanya de desinformació sobre la situació de la selva amazònica i ha acusat directament les poblacions indígenes de ser les responsables dels incendis en la selva del Brasil. Així ho va afirmar en la seva intervenció en la 75a Assemblea General de l’ONU, realitzada per primera vegada de manera virtual a causa de la pandèmia.
Bolsonaro també va al·ludir en el seu discurs, encara que de manera indirecta, a l’acord UE-Mercosur. És una aliança econòmica entre la Unió Europea i quatre països llatinoamericans (l’Argentina, el Brasil, Paraguai i l’Uruguai) que persegueix afavorir la cooperació intencional i el lliure comerç.
Però associacions com Greenpeace denuncien que aquest acord no respecta els compromisos per a fer front a l’emergència climàtica, protegir la biodiversitat i respectar els drets humans de les persones que viuen en zones rurals o agrícoles, com és el cas de les poblacions indígenes de la selva amazònica.
Des que el president dels Estats Units, Donald Trump, va decidir retirar-se de l’Acord de París, molts són els discursos i accions que exemplifiquen la seva negació davant l’evidència del canvi climàtic. També el silenci entorn d’aquesta qüestió, que a penes ha aparegut en els debats polítics a escasses setmanes de les pròximes eleccions als Estats Units.
Per a Greenpeace, tant les polítiques de Bolsonaro com Trump estan provocant una situació de col·lapse i agreujant l’emergència climàtica.
Protestes durant una vaga climàtica liderada per joves enfront de les oficines de l’empresa BlackRock a San Francisco, Califòrnia (els Estats Units) al desembre de 2019.
Fonts: El País, France 24; ONU; Real Institut Elcano; Greenpeace; DW Español; RTVE; NASA; Global Forest Watch; WWF.
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Treballa aquest tema a classe!