Puja a bord del Saturn V, conrea patates a Mart i descobreix com viu un astronauta a la ISS
Molts somiem visitar l’espai i surar dins de l’Estació Espacial Internacional mentre continents i oceans van passant per la finestra. O potser trepitjar altres mons, deixar la nostra petjada a la sorra vermellosa de Mart.
Són pocs els que poden viatjar a l’espai. Per sort, algunes pel·lícules i llibres ens permeten ser astronautes sense sortir de casa.
Apollo 13: una missió de supervivència
Els viatges a l’espai són complexos. Malgrat l’atenció al detall d’enginyers i astronautes, algunes coses poden sortir malament. Com a la missió Apollo 13, que va estar molt prop del desastre.
Els astronautes James Lovell i Fred Haise havien d’aterrar a la Lluna i convertir-se en la cinquena i la sisena persones que la trepitjaven. Però una explosió al mòdul de servei de la nau l’endemà passat d’haver deixat la Terra va deixar el mòdul de comandament sense electricitat.
Els plans d’allunatge es van cancel·lar i Apollo 13 es va convertir en una missió de supervivència. La pel·lícula Apollo 13 mostra com els enginyers de la NASA van haver d’idear un nou pla per poder fer tornar la tripulació a casa, un dels episodis més famosos de l’exploració espacial.
L’home trepitja la Lluna
Ser astronauta no és una feina fàcil: requereix molta preparació física i tècnica. El film First Man: El Primer Hombre explica la història de Neil Armstrong, el primer home que va trepitjar la Lluna.
Durant la pel·lícula, acompanyem l’astronauta mentre pilota avions de prova a la base aèria d’Edwards, vola amb Scott a bord de la nau Gemini 8 i viatja a la Lluna al costat de Buzz Aldrin i Michael Collins.
El film està ple de detalls sobre les missions Gemini i Apollo i mostra les situacions des del punt de vista del protagonista, la qual cosa permet a l’espectador posar-se en la pell d’Armstrong.
Per exemple, gairebé es pot notar la potència del gegantesc coet Saturn V durant l’enlairament o experimentar la sensació de baixar les escales del mòdul lunar Eagle i trepitjar per primer cop la superfície de la Lluna.
https://www.instagram.com/p/Bp-HnhKF7by/?utm_source=ig_embed
Com seria viure a Mart?
Qui no ha imaginat mai que explora Mart? The Martian, film basat en el magnífic llibre d’Andy Weir, ens trasllada al Planeta Vermell.
Després d’una tempesta de sorra, la tripulació de l’Ares III es veu obligada a abandonar Mart deixant enrere l’astronauta Mark Watney. Quan aquest es desperta, es troba sol en un mar de sorra vermella.
Mark Watney haurà de fer servir el seu enginy i la seva imaginació per sobreviure en un planeta inhòspit, mentre a la Terra intenten preparar un pla de rescat.
Entretinguda però plena de rigor científic, The Martian ajuda a imaginar-nos com podrien ser les primeres missions tripulades a Mart.
La història espacial russa
La majoria de pel·lícules sobre l’espai que arriben als nostres cinemes són de Hollywood i solen parlar dels grans èxits de la NASA.
Però la història de la carrera espacial russa és plena també d’episodis increïbles, com el programa Saliut, el primer de posar una estació espacial en òrbita.
El 1982, l’estació espacial Saliut-7 va deixar de funcionar i, per recuperar-la, la Unió Soviètica va decidir enviar-hi els cosmonautes Viktor Savinikh i Vladimir Dzhanibekov. Els cosmonautes van estar-s’hi dos mesos treballant en condicions molt adverses.
La pel·lícula russa Salyut-7 explica aquesta increïble història i competeix en efectes especials amb les millors superproduccions de Hollywood.
https://www.youtube.com/watch?v=KdhaZg8J8eM
Llibres amb accent extraterrestre
Pocs astronautes gaudeixen de la fama del comandant Chris Hadfield. L’astronauta canadenc es va donar a conèixer pels vídeos en què explicava el seu dia a dia a la ISS, i fins i tot es va atrevir a interpretar el famós hit ‘Space Oddity’ de David Bowie.
En el seu llibre Guía de un astronauta para vivir en la Tierra, Hadfield explica amb detall com és la vida d’un astronauta. Des de la complexitat de fer un passeig espacial, a com menjar melmelada a l’espai: la compota es posa a surar i acaba tacant-ho tot!
El 14 de febrer de 1990, la nau Voyager va apuntar la seva càmera cap a la Terra per fer una foto històrica.
A més de 6.000 milions de quilòmetres, la Terra només era un puntet blau pàl·lid surant enmig del no-res, tal com la va definir el científic i divulgador Carl Sagan.
#TalDíaComoHoy de 1990 la Voyager 1, situada en aquel momento a unos 6000 M de km de la Tierra, más allá de la órbita de Neptuno, gira una de sus cámaras hacia atrás, a petición de Carl Sagan, y saca una de las fotos más icónicas de la historia de la astronomía: Pale Blue Dot. pic.twitter.com/CkwbkQ9WvC
— La Física del Grel (@fisicagrel) February 14, 2018
En el llibre Un punto azul pálido, Sagan explica com l’exploració del cosmos ens ha ensenyat el nostre lloc a l’Univers. Sagan és també l’autor de Cosmos , el popular llibre i sèrie de televisió.
El 2014, l’astrofísic Neil deGrasse Tyson va presentar una versió renovada de la sèrie en la qual ens convida a pujar a bord d’una nau per viatjar a tots els racons de la galàxia.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
