El comportament dels joves està en el punt de mira en aquesta segona onada de la pandèmia, però es parla menys de com les conseqüències derivades de la Covid-19 afectaran el seu futur
Irresponsables, egoistes i rebels. Així és com moltes vegades són descrits els joves, més encara des que es deslligués la segona ona de la pandèmia a Europa, que ha obligat els governs a reprendre mesures com les restriccions de mobilitat o els límits de participació en activitats culturals i trobades amb família i amics.
Des que s’iniciés la pandèmia de coronavirus, moltes són les imatges que s’han compartit en la televisió i en les xarxes socials de joves que no respecten les normes de distanciament social. No obstant això, aquesta no deixa de ser una visió parcial de la realitat. També existeixen altres exemples de joves conscienciats amb la realitat que els envolta i involucrats en diferents accions per pal·liar els efectes del virus.
Perquè, més enllà d’aquests comportaments, que no deixen de ser difícils de comptabilitzar en una estadística, com està afectant i afectarà la pandèmia de Covid-19 als joves en un futur pròxim?
L’adolescència, una etapa complexa
L’adolescència és una etapa de transició entre la infància i l’edat adulta. Durant aquest període (dels 10 als 19 anys) és quan es produeix, en bona part, el desenvolupament físic i psicològic d’una persona. El cos experimenta canvis notables i el rol que l’adolescent exerceix en els seus cercles més pròxims (l’escola, la família, les amistats, etc.) també evoluciona.
En aquest context de cerca i continus interrogants, existeix un risc que es desenvolupin o incrementin patologies relacionades amb la salut mental. La incertesa acadèmica, el no tenir una rutina fixa, les restriccions a l’hora de veure a amics o familiars, la qual cosa provoca un augment de la dependència de les tecnologies, i l’amenaça constant d’una gran crisi econòmica, són alguns dels factors que expliquen l’augment d’estrès i ansietat de molts adolescents.
La pandemia ha afectado particularmente a las y los adolescentes en su forma de socializar, en su educación, su independencia y ha impactado su salud mental.
En UNICEF compartimos esta información y recomendaciones para mejorar su situación y mitigar las consecuencias negativas.
— UNICEF México (@UNICEFMexico) November 26, 2020
Més precarietat laboral
Sociòlegs i antropòlegs han batejat com “pandemials” als nens que han nascut o que tenen menys de cinc anys durant la pandèmia de Covid-19. No obstant això, altres estudiosos assenyalen que els adults joves també podrien incloure’s en aquesta generació.
Els joves s’enfronten a un futur incert. Les seves expectatives professionals i vitals venien marcades per les conseqüències de la crisi econòmica mundial de 2008, a les quals ara se li sumen les derivades de la crisi de la Covid-19.
La dificultat per a accedir al mercat laboral, malgrat comptar amb estudis superiors, és un dels temes que més preocupació provoca entre els joves i les seves famílies. La taxa mitjana de desocupació dels joves menors de 25 anys a Europa és del 17%, segons dades d’Euroestat actualitzades al juliol de 2020.
No obstant això, aquesta xifra varia molt d’un país a un altre: a Espanya aquesta xifra és del 41,7%, mentre que a Alemanya és del 5,7%, com podem veure en el següent gràfic.
La manca de feina o tenir ocupacions amb salaris baixos i males condicions es coneix com a precarietat laboral. En aquesta situació, es fa més complicat accedir a un lloguer o a la compra d’un habitatge. Aquest és un dels motius que expliquen per què els joves s’independitzen dels seus pares cada vegada més tard.
A nivell europeu, la mitjana d’edat se situa als 25,9 anys, segons dades d’Eurostat actualitzades el 2019. Però aquesta xifra també canvia segons el país. A Espanya, per exemple, la mitjana se situa gairebé en els 30 anys mentre que en països com Dinamarca, Luxemburg, Finlàndia o Suècia estan rondant els 20 anys.
👨👩👦🏠 El 93,3% de los jóvenes españoles (18-24 años) vive con sus padres.
Independizarse antes de los 30 parece un sueño, pero en varias partes de Europa es una posibilidad fácilmente alcanzable.
El gráfico de hoy en @elOrdenMundial https://t.co/kZLYZG3fZ8
— Álvaro Merino (@Alvaro_Merino_) November 25, 2020
Un futur incert
Un dels molts canvis que ha portat el coronavirus ha estat l’alteració de les relacions interpersonals. Avui dia, la majoria de joves passen més temps a casa i amb la seva família (pares, germans, avis…), que al carrer i entre persones de la seva mateixa franja d’edat o grup social.
Aquesta situació pot provocar problemes en la convivència, però també pot entendre’s com una oportunitat per a reforçar els llaços afectius. El “kit de recursos per a pares Covid-19”, elaborat pels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) dels Estats Units, ofereix alguns consells i eines útils per millorar la convivència amb els adolescents.
De moment, els efectes de la pandèmia i dels diversos confinaments domiciliaris segueixen presents entre els més joves. Caldrà veure en quin sentit avancen els plans de recuperació econòmica i les polítiques públiques dedicades als joves, especialment en matèria educativa, i si se’ls dona la possibilitat de prendre decisions sobre el qual serà el seu futur.
Fonts: El País; The Conversation; La Vanguardia; OMS; CDC; Eurostat.
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula.
1- Si vols treballar aquest tema a classe, descarrega la UNITAT DIDÀCTICA INFORMATIVA sobre el CORONAVIRUS.
2- Si vols llegir altres articles sobre el tema, consulta’ls aquí: ESPECIAL CORONAVIRUS.
3- Si vols treballar altres temes d’actualitat, consulta les nostres UNITATS DIDÀCTIQUES.
