Com funcionen les addiccions i per què enganxen tant?
Aquests són els mecanismes del cervell i els factors socials que expliquen com una addicció comença i pot mantenir-se en el temps
Les addiccions solen començar de manera silenciosa. En molts casos, tot comença amb una primera prova: un cigarret en sortir de l’institut, un vaper en una reunió amb amics… Al principi, aquesta experiència es pot veure com una cosa puntual i sense conseqüències.
Però, amb el temps, el cervell pot aprendre que aquesta conducta és agradable i voler repetir-la. El que va començar com una cosa ocasional pot convertir-se en un hàbit més freqüent i, en alguns casos, aquest hàbit pot evolucionar cap a una addicció.
Així funciona el nostre cervell
El cervell humà compta amb un sistema anomenat sistema de recompensa que s’encarrega de transmetre a la persona que una conducta és beneficiosa i que, per tant, val la pena repetir-la. Això passa amb activitats com menjar, relacionar-se amb els altres o practicar activitats plaents.
Quan es consumeix nicotina, per exemple, aquest sistema s’activa amb molta intensitat. El cervell allibera dopamina, un neurotransmissor relacionat amb la motivació i el plaer, i aquest alliberament genera una sensació ràpida de satisfacció. Així, el cervell aprèn que fumar produeix una sensació agradable i fa més probable que es repeteixi.
L’addicció en el nostre organisme
El consum repetit de substàncies addictives provoca canvis molt importants en el nostre organisme. D’una banda, apareix el que s’anomena tolerància, que fa que el nostre cos s’acostumi als efectes de les substàncies. Això pot portar a augmentar la freqüència o la quantitat per aconseguir una sensació similar a la que es tenia al principi.
D’altra banda, també apareix la dependència. L’organisme s’acostuma a funcionar amb la substància, i si no es consumeix, apareixen símptomes com irritabilitat, ansietat, insomni o malestar físic. Aquests símptomes augmenten la necessitat de tornar a consumir per sentir-se bé.
Però aquestes no són les úniques conseqüències d’una addicció. Consumir aquest tipus de substàncies també pot provocar canvis en el comportament, com agressivitat, apatia, al·lucinacions o deliris, que afecten negativament les relacions personals i el rendiment laboral o acadèmic.
Quan parlem d’addiccions, hem de tenir en compte que no tot depèn de la química del nostre cervell. L’entorn social també influeix de manera directa en l’inici i el manteniment de moltes addiccions.
Per exemple, veure altres persones fumant pot facilitar que aquesta conducta es percebi com una cosa habitual i sense gaire risc. En l’adolescència, això pot augmentar la probabilitat de provar-ho per primera vegada, especialment si passa dins del grup d’amics.
En aquest context també influeix molt la pressió social. Existeix la pressió directa (quan algú t’ofereix o insisteix perquè consumeixis) i la indirecta (quan vols encaixar en el grup per no quedar-te’n fora). Ambdues poden augmentar la probabilitat que una persona provi una substància o repeteixi una conducta.