El moviment independentista a Catalunya ha viscut en l’última dècada diversos fets clau, des de l’aprovació del nou estat fins a la votació de l’1-O
L’origen del procés sobiranista que viu Catalunya podria buscar-se molt lluny en el temps. Però en l’última dècada el moviment independentista a Catalunya ha evolucionat molt ràpidament. Repassem en aquesta cronologia de Junior Report els esdeveniments que han marcat els últims anys fins arribar a la convocatòria del referèndum de l’1 d’octubre.
2005
A finals de l’any 2005, el Parlament de Catalunya aprova un nou estatut d’autonomia, un document que fixa les normes i les lleis per regular el funcionament de la comunitat autònoma de Catalunya.
2006
Mesos després, l’Estatut és validat pel Congrés dels Diputats amb algunes modificacions. El juny del 2006, Catalunya celebra un referèndum per consultar l’opinió dels ciutadans sobre aquest document. Un 49% del cens (la població que pot votar) participa a la consulta i un 70% vota SÍ al nou estatut.
Per la seva part, el Partit Popular, contrari a l’Estatut, decideix presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional, la institució que vetlla pel compliment de la Constitució espanyola, que és la llei fonamental que regula l’Estat.
2010
Tres anys després, el Tribunal Constitucional dicta sentència i anul·la alguns dels articles de l’Estatut de Catalunya perquè considera que el Govern s’atorga poders i competències que no li corresponen.
Pocs dies després, el 10 de juliol, un milió de ciutadans catalans –segons la Guàrdia Urbana– surten als carrers de Barcelona per mostrar el seu descontentament davant la sentència. És la primera de les grans manifestacions dels últims anys.
2012
El 2012, el president de la Generalitat, Artur Mas, intenta negociar amb Mariano Rajoy, president del govern espanyol, un pacte fiscal: una nova manera de distribuir els diners que Catalunya aporta i rep a través dels seus impostos.
El rebuig del govern espanyol a tractar la qüestió provoca que Artur Mas convoqui eleccions el 25 de novembre del 2012. El Govern que sorgeix d’aquests comicis anuncia la seva voluntat de convocar una consulta d’autodeterminació, és a dir, una votació perquè els ciutadans de Catalunya poguessin expressar la seva opinió sobre el tema.
Aquell mateix any, l’11 de setembre, Diada de Catalunya, més d’1,5 milions de catalans –segons la Guardia Urbana de Barcelona– tornen a sortir als carrers per reivindicar el dret a decidir el futur de Catalunya.
2013
Per donar suport al referèndum d’autodeterminació, l’11 de setembre de 2013 prop d’1’6 milions de persones –segons la Generalitat– fan una gran cadena humana de 400 km creuant per la costa tot Catalunya.
2014
El govern espanyol manté la mateixa postura durant tot el 2014: que un referèndum d’aquest tipus és il·legal i que el Govern de la Generalitat no pot convocar la consulta.
Tampoc canvia d’opinió després que, per tercer any consecutiu, 1,8 milions de persones –segons la Guàrdia Urbana de Barcelona– es manifestessin durant la Diada amb una V gegant per reivindicar la seva voluntat de votar.
Per la seva part, el Govern aprova a la tardor una llei per convocar de manera oficial la consulta el 9 de novembre del 2014. Tant la llei com la convocatòria són rebutjades pel Govern espanyol i el Tribunal Constitucional en prohibeix la celebració.
Tanmateix, 2,3 milions de persones van votar aquell diumenge, un 37% del cens electoral. El SÍ a la independència de Catalunya guanya amb més del 80% dels vots. El president Artur Mas i les conselleres Irene Rigau i Joana Ortega són denunciats i, més tard, condemnats per desobeir les ordres del Tribunal Constitucional.
2015
Durant la celebració de l’11 de setembre, 1,4 milions de persones –segons la Guàrdia Urbana de Barcelona– tornen a manifestar-se als carrers de Barcelona per reclamar el dret a decidir.
A principis d’aquest any, el Govern català anuncia unes noves eleccions que tindran lloc el 27 de setembre de 2015. El resultat d’aquestes eleccions és especialment important perquè, si guanyen els partidaris de la independència, el Parlament de Catalunya comptaria amb una majoria de diputats per iniciar el procés independentista.
En aquestes eleccions, els partits polítics independentistes aconsegueixen una majoria de 72 dels 135 escons del Parlament.
2016
A principis del 2016, el nou president de la Generalitat, Carles Puigdemont, anuncia que el Govern convocarà un referèndum sobre la independència en menys de 18 mesos.
Durant la Diada d’aquest any, cinc manifestacions multitudinàries per tot Catalunya mostren el suport a la celebració de la consulta.
2017
El Govern intenta negociar un referèndum pactat amb el Govern espanyol, que manté el seu no a la consulta.
El 6 de setembre, el Parlament de Catalunya aprova la llei per convocar el referèndum i fa la convocatòria oficial per l’1 d’octubre de 2017. Els partits contraris a la independència de Catalunya critiquen que el Govern hagi aprovat la Llei del Referèndum sense seguir el procés habitual i sense debatre-la amb el Parlament.
El govern espanyol reacciona denunciant els responsables polítics de la consulta i el Tribunal Constitucional prohibeix la votació. El 20 de setembre, la Guardia Civil deté 14 persones acusades de participar a la preparació del referèndum. El ministre de l’Interior envia agents policials a Catalunya, que fan una sèrie d’escorcolls per requisar cartells i paperetes.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
