El raper Pablo Hasél entra a la presó enmig de protestes als carrers i crítiques de les organitzacions de drets humans
La detenció i entrada a la presó del raper català Pablo Hasél ha provocat una onada de protestes a diverses ciutats d'Espanya i la condemna de diferents organitzacions de drets humans, que critiquen la falta de llibertat d'expressió al país.
Hasél va ser jutjat el 2018 pel contingut d'alguns tuits i lletres de cançons on atacava la policia i la monarquia espanyola. Un jutge el va condemnar a 9 mesos de presó i 30.000 euros de multa pels delictes d'enaltiment del terrorisme i injúries a la Corona i a institucions de l'Estat.
Tuits por los que van a encarcelarme en unos minutos u horas. Literalmente por explicar la realidad. Mañana puedes ser tú. pic.twitter.com/chlGr77JO9
— Pablo Hasel (@PabloHasel) February 16, 2021
Hasél ja va ser condemnat el 2014 per enaltiment del terrorisme a causa d'unes cançons que va pujar a la plataforma YouTube. Aleshores la fiscalia (advocats de l'Estat que actuen com a acusació) va considerar que les lletres defensaven l'actuació de grups terroristes com ETA, Terra Lliure o Al-Qaeda.
La sentència del 2014 va ser suspesa perquè Hasél no tenia antecedents i la condemna no superava els dos anys. Ara bé, amb la sentència del 2018, la condemna acumula dos anys i nou mesos i per això les autoritats judicials han acabat executant la pena de presó.
Aleshores Hasél va recórrer la decisió i el seu cas va anar passant a tribunals superiors. Fins que, al juny del 2020, el Tribunal Suprem (TS) va ratificar la sentència.
El raper tenia fins el 12 de febrer per presentar-se davant les autoritats i entrar a la presó, però va decidir no fer-ho per mostrar la seva disconformitat amb la sentència. El dilluns 15 de febrer es va tancar a la Universitat de Lleida, la seva ciutat natal, amb una trentena de joves que li donaven suport. La policia va entrar a la força l'endemà per a detenir-lo i portar-lo a presó.
Arran de la detenció de Pablo Hasél es van convocar manifestacions a diverses ciutats espanyoles per reclamar el seu alliberament. En alguns casos, aquestes protestes han acabat amb enfrontaments entre la policia i els manifestants, alguns dels quals van cremar mobiliari públic i van destrossar locals comercials.
Una condemna desproporcionada
El cas de Pablo Hasél ha provocat un gran debat sobre els límits de la llibertat d'expressió. L'acusació considera que les lletres de Hasél són ofensives i apel·len a la violència, mentre que la defensa del músic defensa que només es tracta d'idees i que, com a tal, no poden castigar-se pel simple fet de ser expressades.
A més de les protestes ciutadanes, més de 200 personalitats del món del cinema, la música o el teatre han signat un manifest en suport al músic on assenyalen que "l'Estat espanyol ha passat a encapçalar la llista de països que més artistes ha represaliat pel contingut de les seves cançons".
D'altra banda, organitzacions de drets humans com Amnistia Internacional també han denunciat que l'empresonament d'Hasél resulta “injust i desproporcionat” i reclamen que el govern espanyol elimini els articles del codi penal que amenacen la llibertat d'expressió.
Als carrers també han aparegut diversos grafitis denunciant l'actuació de la justícia i demanant l'alliberament del raper.
Una nova llei per garantir la llibertat d'expressió?
El 2005, el govern espanyol liderat pel PP va aprovar la Llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a Llei Mordassa. Aquesta llei va ser molt criticada perquè alguns sectors de la societat van considerar que atacava el dret a manifestació i la llibertat d'expressió.
La Llei Mordassa castiga el consum o tinença de drogues a la via pública i també ha servit per multar les persones que se saltaven el confinament durant la pandèmia. Però també impedeix convocar manifestacions que no hagin estat comunicades prèviament a les autoritats i prohibeix filmar policies al carrer (encara que estiguin carregant en una protesta, per exemple).
La reforma del codi penal promoguda per la Llei Mordassa també inclou els delictes d'enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i a les institucions de l'Estat pels quals s'han condemnat Pablo Hasél.
Els últims anys, diversos casos similars han provocat polèmica. La tuitera Cassandra Vera, condemnada a un any de presó per burlar-se en un tuit sobre l'assassinat del ministre franquista Luis Carrero Blanco (finalment va ser absolta), o els dos titellaires de Madrid que van ser empresonats cinc dies per mostrar un cartell on s'hi llegia “Gora Alka-ETA” en un espectacle infantil.
El títere malo pone Gora alka-ETA en lugar de Gora Alkatea (viva el alcalde),y el títere bueno se desmaya del susto..humor negro,no delito
— Gero (@geroMdE) February 5, 2016
El govern actual, format per una coalició entre el Partit Socialista i Podemos, ha anunciat que està preparant una proposta per modificar els delictes relacionats amb la llibertat d'expressió. D'aquesta manera, aquest tipus de missatges no serien castigats amb la presó perquè es considerarien una manifestació cultural o artística.
