Eleccions a Israel

El país celebra les quartes eleccions en dos anys per la falta d'acord entre els partits polítics a l'hora de formar govern

Israel ha celebrat les quartes eleccions en dos anys a causa d'un bloqueig polític que enfronta els principals partits i impedeix formar un govern de coalició estable. Les eleccions a Israel se celebren cada quatre anys, però la falta d'acord entre els partits ha provocat l'avançament electoral.

La Knesset, que és com es coneix el parlament israelià, té un total de 120 escons i la majoria absoluta se situa en els 61 diputats. En aquesta ocasió, ni el bloc a favor de l'actual primer ministre, Benjamin Netanyahu, ni el bloc de l'oposició han aconseguit una majoria prou ampla per governar.

El partit de Benjamin Netanyahu, el Likud, ha guanyat les eleccions amb 30 escons però no té majoria i haurà de pactar amb altres governs de dretes per governar. El segon més votat ha estat el partit de centre Yesh Atid, amb 18 escons.

A diferència d'altres països com els Estats Units o Espanya, on domina un sistema bipartidista en el qual dos partits s'alternen en el poder, Israel és un país amb un sistema pluripartidista. Això fa més difícil que un únic partit obtingui majoria absoluta, de manera que els partits han d'arribar a acords per formar governs de coalició.

Les anteriors eleccions es van celebrar el 2 de març del 2020; era la tercera vegada que es convocaven després del fracàs de les negociacions. A l'abril es va formar un govern de coalició entre el Likud, el partit Blau i Blanc (el principal partit de l'oposició), diversos partits religiosos i fins i tot algun diputat del partit laborista.

No obstant això, les diferències ideològiques entre els diferents partits i els problemes judicials de Netanyahu, que està sent jutjat per corrupció, han tornat a avançar els comicis.

Netanyahu: un polític controvertit

Als 71 anys, Benjamin Netanyahu és el polític que més temps ha governat a Israel. Va ser escollit primer ministre per primera vegada durant el període 1996-1999. Va tornar a guanyar les eleccions el 2009 i ara es prepara per al seu sisè govern. L'actual primer ministre té la societat israeliana dividida al seu favor o en contra seva.

Per als seus seguidors, no existeix un polític millor: ha aconseguit signar acords de pau amb els Emirats Àrabs i Bahrain, la qual cosa suposa una fita en les relacions entre Israel i els països àrabs.

A més, Israel lidera la campanya de vacunació contra la covid-19 al món: ja s'han administrat prop de 10 milions de vacunes en un país amb 8,6 milions d'habitants i el 50% de la població està totalment vacunada, segons dades de Our World in data.

No obstant això, Netanyahu també és el primer governant d'Israel acusat de corrupció en l'exercici del càrrec. En 2016 va ser acusat de rebre regals a canvi de favors polítics per beneficiar la seva imatge de primer ministre. Els judicis per aquests delictes encara s'han de celebrar.

Una altra de les crítiques a Netanyahu a nivell internacional són les seves polítiques a la Franja de Gaza i el conflicte amb Palestina, que s'arrossega des de fa dècades. Durant el seu govern, Israel ha guanyat terreny a base de construir assentaments il·legals i reduir el territori palestí, mentre que el govern palestí d'Hamàs ataca Israel per evitar que segueixi avançant.

D'altra banda, el govern israelià manté el bloqueig econòmic a la Franja de Gaza amb el pretext de garantir la seguretat de la població. Com a conseqüència, dos milions de palestins pateixen una greu falta de medicaments, aliments i productes bàsics, una situació que empitjora durant l'epidèmia de coronavirus.

El sistema electoral israelià

Israel té una població de 8,6 milions d'habitants, dels quals gairebé 6,5 milions tenen dret a vot. Aquestes eleccions serviran per triar els membres de la 24a Knesset, que alhora escollirà al 36è primer ministre del país.

El partit Likud (La Consolidació) ha governat ininterrompudament des del 2009 i ara necessitarà nous pactes per mantenir-se al poder. Es tracta del principal partit de dretes no religiós, tot i que acotuma a pactar amb els partits religiosos.

Sota aquesta mateixa ideologia hi ha partits més petits, com Beitenu (La nostra Llar) i Tikva Hadasha (Nova Esperança), que de fet són escissions del Likud. Aquests podrien formar coalició amb Netanyahu sota la condició que no pacti amb els partits religiosos, cosa que ha fet els darrers anys. Són partits nacionalistes i defensen polítiques econòmiques de dretes.

Al centre i liderant l'oposició hi ha els partits de Yesh Atid (Hi ha Futur) i Blau i Blanc. A les eleccions anteriors es van presentar junts amb la promesa de fer fora del govern a Netanyahu, però al final Blau i Blanc va acabar pactant amb el Likud. Per això en aquestes eleccions Blau i Blanc ha perdut una part important dels seus votants.

D'altra banda estan els partits religiosos, d'ideologia més conservadora: des dels ultraortodoxos com Judaisme Unit de la Torà o Shas, als més liberals, com Yamina (Dreta) o Llar Jueva, que seran probables aliats de Netanyahu.

Els principals partits d'esquerres de la Knesset són Avoda (Partit Laborista) i Meretz (Vigor), que podrien pactar amb Yesh Atid per fer oposició al Likud. Aquests partits defensen polítiques més socials i són partidaris del diàleg amb Palestina.

Per primera vegada en uns eleccions, la minoria àrab estarà representada amb dos partits a la Knesset: la Llista Àrab Únida i Ra'am.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!