La commemoració revifa el debat entre partidaris i detractors de Napoleó, un dels grans símbols polítics i militars de la història d'Europa
El 5 de maig de 2021 es compleixen 200 anys de la mort de Napoleó Bonaparte, un dels símbols militars i polítics més importants de la història moderna d'Europa. Forjada durant la Revolució Francesa (1789-1799), la figura de Napoleó va créixer fins a arribar a convertir-se en el gran conqueridor d'Europa i Emperador dels francesos.
Napoleó està considerat un dels grans estrategues i genis militars de la història. Va aconseguir crear un gran imperi francès gràcies a la seva habilitat al camp de batalla, on va patir poques derrotes però molt sonades. En l'àmbit polític, com a màxim governant de França, Napoleó va impulsar un nou Codi Civil.
Una vida de conquestes
Napoleó va néixer a Còrsega el 15 d'agost del 1769 en una família noble. En aquell moment, Còrsega havia estat comprada per França als genovesos, fet que va provocar la lluita dels corsos per la seva independència.
Va ser un nen carismàtic i conflictiu, que des de jove va mostrar capacitat de lideratge. Amb nou anys va ser becat per estudiar a l'Acadèmia Militar de Brienne, a França, i als 15 anys va entrar en una acadèmia militar a París.
Convertit en oficial, va viure de prop esclat de la Revolució Francesa. Atret pels seus ideals, Napoleó es va unir a la facció afrancesada, enemistant-se amb els independentistes de Còrsega. Això va provocar que la seva família hagués de fugir de l'illa i es refugiés a Marsella.
A França es va reincorporar a l'exèrcit francès com a capità. La primera batalla en la qual participaria seria la de Toló, contra les tropes angleses. Aquesta seria la primera d'una llarga llista de victòries.
El 1976, Napoleó es va casar amb Josefina de Beauharnais, més coneguda com Josefina Bonaparte, de la qual es divorciaria el 1809 perquè no podia tenir fills. Després del divorci, es va casar amb l'arxiduquessa d'Àustria, Maria Lluisa, que donaria a llum a Napoleó II.
El mateix any de la seva primera boda va participar en una campanya militar a Itàlia en la qual va aconseguir grans victòries a Lodi, Arcole i Rivoli, per això va ser rebut a França com un heroi i conqueridor. Després vindria la conquesta d'Egipte i la tornada a França per lluitar contra la coalició entre Àustria, Gran Bretanya i Rússia.
El 9 de novembre del 1799, després d'un cop d'Estat, Napoleó va ser nomenat Primer Cònsol de França. Com a governant, va promoure el nou Codi Civil, que establia la llibertat religiosa, l'educació i la meritocràcia entre els funcionaris. Admirat pel poble i encoratjat pels seus propis èxits i la seva ambició sense límits, Napoleó es va autoproclamar emperador de França.
En aquesta època va ser quan l'Imperi francès va aconseguir la seva màxima esplendor. Poc després, va començar una crisi motivada pel bloqueig comercial amb la Gran Bretanya i el seu impacte a la resta d'Europa. Això va dur països com Espanya i Portugal a aliar-se amb els britànics contra Napoleó.
El 1812, Napoleó va intentar envair Rússia, però les seves tropes no van poder resistir el fred i la fam i Bonaparte va patir una de les seves grans derrotes. Davant d'aquesta situació, va abdicar el 1814 i es va exiliar a l'illa d'Elba. Allà va planejar el seu retorn a França, amb un atac que li va permetre recuperar el seu tron durant cent dies.
En 1815, Napoleó va viure una de les pitjors derrotes a la batalla de Waterloo. Va ser així com va acabar l'anomenat "Imperi dels Cent Dies". Napoleó es va exiliar a l'illa de Santa Elena, on moriria sis anys després, el 5 de maig de a 1821.
Napoleó al cinema i l'art
Napoleó i les seves gestes militars i polítiques han inspirat un bon grapat de pel·lícules. Una de les primeres i més conegudes és el clàssic de cinema mut Napoleó (1927) d'Abel Gance, un film que a la seva època va resultar molt innovador.
El 1954, l'actor Marlon Brando es va posar a la pell de Napoleó a la pel·lícula Desirée, d'Henry Koster. També l'actor Ian Holm ha donat vida al personatge a la pel·lícula Mi Napoleón (2001) d'Alan Taylor. Napoleó va inspirar una interessant minisèrie històrica rodada el 2002 sobre la seva vida i trajectòria.
A més, hi ha altres pel·lícules que retraten l'època i l'impacte de les guerres napoleòniques, com per exemple Los fantasmas de Goya (2006) de Milos Forman (2006) o Guerra y paz (1956) l'adaptació de la novel·la de Leon Tolstoi que va dirigir King Vidor el 1956.
Per conèixer a fons la figura de Napoleó també podem llegir les seves memòries, així com les seves Màximes i sentències, recollides en diferents volums. Max Gallo és l'autor de Napoleón, una gran novel·la històrica que reconstrueix la vida de Bonaparte. L'escriptora Ángeles Caso va escriure també un llibre sobre la relació de Napoleó i Josefina. La batalla, de Patrick Rambaud, és una novel·la històrica que reconstrueix la batalla d'Essling, la seva primera gran derrota.
Napoleó ha estat retratat per nombrosos artistes. Entre els que més vegades el van pintar destaca Jacques-Louis David, autor d'un dels seus retrats més famosos, titulat Napoleó creuant els Alps, en el qual podem veure’l muntat a cavall en actitud marcial. El mateix artista va plasmar La coronació de Napoleó, obra que s'exposa al Museu de Louvre, i va realitzar diversos retrats de l'emperador.
A més, Napoleó apareix en una obra del francès Paul Delaroche que el mostra a Fontainebleau durant la primera abdicació, el 1814. William Sadler va pintar una famosa obra sobre la Batalla de Waterloo.
Curiosament, a la ciutat de París només hi ha dues estàtues dedicades a Napoleó. Una es troba en la seva tomba i l'altra a la columna de la Place Vendôme.
Bicentenari envoltat de polèmica
El bicentenari de la mort de Napoleó es commemora enmig d'una polèmica entre els seus defensors i detractors. Per uns, Napoleó representa les grans conquestes de la Revolució Francesa. Altres qüestionen el seu rol en a història i el titllen de dictador.
El debat sobre la seva figura està especialment viu a França, on la commemoració dels 200 anys de la seva mort s'està realitzant sense grans esdeveniments. Ja va passar així el 2019, quan es van celebrar els 250 anys del seu naixement.
Com a actes oficials de commemoració està previst que el president francès, Emmanuel Macron, pronunciï un discurs a l'Institut de França, seguit d'una ofrena floral a la tomba de Napoleó a Els Invàlids. L'Eliseu assegura que en aquest discurs s'evitarà fer "una relectura anacrònica de la història" i que Macron destacarà el llegat ambivalent i les contradiccions que van marcar la trajectòria napoleònica.
Entre els actes previstos, una exposició a Els Invàlids posa llum sobre la seva mort a l'exili. A més, el proper 19 de maig s'inaugurarà una exposició sobre Napoleó al Castell de Malmaison, on Bonaparte es va refugiar després de la derrota de Waterloo.