L'Agència Espacial Russa participa en un projecte per gravar la primera producció cinematogràfica fora del planeta Terra
L'Agència Espacial Russa (Roscosmos) ha llançat aquest dimarts l'expedició ISS-66 des de la base espacial de Baikonur, al Kazakhstan. Aquesta missió espacial no tindria res d'especial si no fos perquè a bord de la nau Soyuz hi viatjaven un director de cinema i una actriu, disposats a gravar la primera pel·lícula a l'espai.
Acompanyats per l'astronauta rus Anton Shkaplerov, el director de cinema Klim Shipenko i l'actriu Julia Peresild han viatjat a l'espai fins a l'Estació Espacial Internacional (EEI), on hi estaran 12 dies. Durant aquest temps, conviuran amb astronautes d'altres països que també s'allotgen a l'EEI realitzant altres missions. Tres d'aquests astronautes participaran també a la pel·lícula.
Challenge explica la història d'una doctora que ha d'entrenar-se per viatjar a l'espai i operar un astronauta que es troba massa greu per viatjar a la Terra. Shipenko i Peresild es van entrenar durant quatre mesos amb astronautes de Roscosmos per acostumar-se a la situació d’ingravidesa, conèixer l'estructura de l'EEI i tenir uns mínims coneixements de seguretat dins de la nau.
La pel·lícula russa es va anunciar poc després que la NASA fes pública la seva participació en la nova entrega de la saga Missió Impossible, en la qual el mateix Tom Cruise havia de gravar escenes a l'Estació Espacial Internacional. Finalment, l'Agència Espacial Russa s'ha avançat, en una nova carrera espacial amb els Estats Units.
A l'Estació Espacial Internacional ja s'havien gravat imatges per a documentals, però mai s'havia allotjat un equip cinematogràfic ni s'hi havien rodat escenes per a una pel·lícula de ficció. Shipenko ha practicat prèviament amb l'equip d'enregistrament per tenir en compte la falta de llum i gravetat dels plans.
L'auge del turisme espacial
El projecte de gravar una pel·lícula a l'espai afegeix una nova dimensió als viatges espacials, que ja no només es fan amb voluntat científica. Viatjar a l'espai requereix una gran inversió econòmica però també pot aportar grans beneficis, per això s'estan creant noves empreses especialitzades en aquesta mena de viatges, més enllà de les agències espacials governamentals.
Els últims mesos s'han fet els primers viatges espacials comercials, que han portat turistes a l'espai. A principis de juliol, el multimilionari Richard Branson va viatjar a l'espai a bord d'una nau construïda per Virgin Galatic, la seva pròpia companyia aeroespacial.
Dies després, el magnat Jeff Bezos va viatjar a l'espai amb Blue Origin, la seva pròpia aerolínia: el viatge amb prou feines va durar 11 minuts i va superar els 100 quilòmetres per sobre de la superfície terrestre, però va servir per posar a prova el coet i la càpsula espacial desenvolupats per la seva companyia.
Al setembre, quatre turistes espacials van realitzar una missió de tres dies en un coet de Space X, del magnat Elon Musk. Va ser la primera missió espacial amb tripulació totalment civil, sense anar acompanyats de cap astronauta. Els quatre tripulants van estar donant voltes a la Terra a gairebé 600 quilòmetres de la superfície.
Aquests viatges demostren que els vols espacials cada vegada seran més habituals i accesibles per qualsevol persona. La formació i l'entrenament dels astronautes pot durar anys, però en el cas dels turistes espacials es redueix a uns mesos. En aquest sentit, en el futur també podran viatjar a l'espai metges o científics, el treball dels quals serà essencial a les futures bases espacials creades en planetes com Mart.
L'objectiu final és que qualsevol persona pugui viatjar a l'espai, encara que el preu per fer-ho no estigui a l'abast de tothom. La plaça més barata està al voltant dels 200.000 euros, però pot augmentar en funció de quants dies duri el viatge.
Cinema a l'espai
L'espai és un tema recurrent al cinema. Més enllà de la ciència-ficció en sagues com Star Wars o Star Trek, altres pel·lícules han tractat de forma més realista l'experiència de viatjar en una nau espacial.
Entre les més recents destaquen Gravity (2013) i Interstellar (2014), que ofereixen un retrat molt real de l'interior de les càpsules i naus espacials, la qual cosa permet posar-nos al lloc dels astronautes i imaginar com viuen en espais tan reduïts.
No obstant això, els experts les valoren de forma molt diferent: Interstellar ha estat lloada pel tractament de conceptes científics com els forats de cuc o la relativitat del temps, mentre que Gravity és una de les pel·lícules pitjor valorades pels astronautes a causa de les seves imprecisions.
El 2002 es va estrenar Solaris, la versió estatunidenca d'una pel·lícula soviètica del 1972. Es tracta d'un drama psicològic ambientat en una estació espacial que parla sobre els efectes psicològics que poden arribar a patir els astronautes en el seu aïllament.
La pel·lícula 2001: Una odissea a l'espai (1968) és una referència del cinema que narra la història de la humanitat, des dels primers homínids fins al futur en naus espacials. Una proposta única per veure com es dibuixava el futur fa 50 anys i imaginar fins a on serem capaços d'arribar.
