Les agressions físiques i psicològiques afecten les adolescents en una etapa clau per al seu desenvolupament personal
La Carla va començar a sortir amb un noi de la seva classe quan tenia 13 anys. Al principi la relació anava bé, però llavors va començar la gelosia i les discussions. Ell volia controlar tot el que ella feia, com havia de vestir-se i amb qui podia quedar. Ella va trigar a adonar-se que totes aquestes actituds també eren una forma de maltractament.
El testimoni de la Carla forma part de l'informe No es amor de l'ONG Save The Children, en el qual s'analitzen les causes i característiques de la violència de gènere en l'adolescència.
L'informe recopila dades de diferents enquestes i estudis per analitzar millor la situació. La Macroenquesta de Violència contra la Dona 2019, per exemple, indica que les adolescents de 16 i 17 anys han patit violència física per part de parelles o exparelles (6,2%), violència sexual (6,5%), violència emocional (16,7%) i violència psicològica o de control (24,9%).
L'enquesta Percepció de la violència de gènere en l'adolescència i la joventut elaborada pel Ministeri d'Igualtat espanyol assenyala que, en ple 2021, un de cada cinc nois d'entre 15 i 29 anys considera que la violència de gènere no existeix i que és un “invent ideològic”.
D'altra banda, la majoria de joves identifica la violència de gènere com a violència física i sexual, però només 1 de cada 3 adolescents reconeix que la violència psicològica i el control també formen part de la violència de gènere. En la mateixa enquesta, una tercera part dels joves considera “inevitable” o “acceptable” controlar els horaris de la parella, evitar que vegi a la seva família o amistats, o fins i tot dir-li què pot fer i què no.
En l'actualitat, la igualtat de gènere i la no discriminació estan al centre del debat social. Són valors que es reivindiquen constantment des dels mitjans de comunicació i a la vida pública, en manifestacions i protestes. I, malgrat això, sorprèn veure que les actituds i comportaments masclistes creixen entre els més joves.
L'adolescència és una etapa clau en la formació d'una persona. És quan construïm la nostra identitat i personalitat, quan desenvolupem al màxim les nostres capacitats i, alhora, som més vulnerables a la pressió social i del nostre entorn més directe. Per això és tan important viure una adolescència lliure de violència, en la qual els nostres drets siguin respectats.
Més enllà de la violència física
Es calcula que una tercera part de les dones a tot el món han patit alguna vegada violència física o sexual, el tipus de violència que generalment s'associa a la violència de gènere. Són dades d'ONU Dones sobre la situació en 106 països, encara que no reflecteixen la realitat perquè molts casos s'amaguen i no són denunciats.
No obstant això, la violència física és només la punta de l'iceberg de la resta de violències que pateixen les nenes, les adolescents i les dones, tal com apunta l'estudi de Save The Children.
EL gran iceberg, una ilustración de mi libro Homo Machus, disponible en mi tienda online: https://t.co/EBZrQbW0GP #homomachus #javirroyo #illustration #ilustracion #masculinidad #machismo #feminismo pic.twitter.com/bZyMG9NyxC
— Javirroyo (@javirroyo) February 28, 2020
A més de les violències visibles, com les agressions físiques i sexuals, hi ha les violències simbòliques, que són totes aquelles accions i actituds destinades a controlar i humiliar la dona. Finalment, existeix una violència de gènere estructural, que és la violència de gènere provocada per la desigualtat entre homes i dones a les institucions i organismes públics, i que pot tenir efectes a nivell polític, econòmic, cultural, mèdic, jurídic...
La violència estructural és també la base de les actituds masclistes i discriminatòries: considerar que la dona és inferior, que ha d'obeir a l'home, que no pot decidir a la relació, que ha de prioritzar la seva parella per davant de la seva família i amics… Aquest tipus de creences estan molt arrelades a la cultura i tradicions i, per consegüent, també en una part de les generacions més joves.
Així i tot, els més joves també tenen la clau per canviar aquestes actituds i promoure la igualtat de gènere en el seu dia a dia, defensant els drets de les noies i dones i promovent una societat més justa i igualitària.
Violència en l'àmbit digital
Les noves tecnologies i les xarxes socials estan cada vegada més presents en la vida dels adolescents i això té conseqüències. D'una banda, es normalitzen alguns usos de risc com compartir informació personal, fotos o la ubicació, la qual cosa pot posar les persones en situació de vulnerabilitat.
De l’altra, les xarxes permeten que l'agressor pugui exercir la violència de gènere a distància, ja sigui a través del control o amb insults. A més, també dificulten poder trencar amb la relació de manera definitiva, ja que l'agressor pot continuar assetjant la víctima per diverses plataformes o fer-li mal mitjançant el xantatge o la humiliació.
♀️ En tiempos de aislamiento social, es necesario identificar la ciberviolencia de género. Consiste en el acoso mediante nuevas tecnologías📱.
— Víctor Santa María (@victorsmaria) May 13, 2020
Si te pasa en redes sociales o entornos virtuales, también es violencia. Podés denunciar al 📞144 o al @MinGenerosAR. pic.twitter.com/lvUKBW8wjq
Les xarxes socials han donat peu a noves formes de violència de gènere, com la cibermisoginia o la ciberviolencia simbòlica, que perpetuen els comportaments i actituds masclistes entre els internautes. A més, la proliferació de continguts pornogràfics a internet denigra la figura de la dona i fomenta la desigualtat de gènere entre milions d'usuaris.
L'assetjament sexual també s'ha estès a l'àmbit digital, un món en el qual és molt difícil mantenir la privacitat i en el qual és molt fàcil crear perfils i identitats falsos. Per això és tan important mantenir una actitud crítica, no compartir la nostra informació amb gent desconeguda i saber separar entre la vida real i la nostra identitat digital.
