Els estudiants havien de dominar diferents tècniques i disciplines artístiques perquè les seves creacions fossin útils a la societat
Els professors i alumnes de la Bauhaus van canviar la forma d’entendre i ensenyar l’art, l’arquitectura i el disseny durant les dècades de 1920 i 1930.
La filosofia de l’escola era recuperar l’artesania tradicional i els dissenys simples i funcionals, i així ho va manifestar Walter Gropius en el seu manifest fundacional.
Els professors pensaven que calia dominar diferents tècniques i disciplines, des de la teoria de la construcció a la fusteria, ceràmica, impressió gràfica o pintura de murals.
Els estudiants aprenien geometria i matemàtiques per crear dissenys basats en formes bàsiques (quadrats, triangles i rodones), però també potenciaven el seu costat més artístic amb la fotografia, la publicitat i les arts plàstiques.
Taller básico de estudio de formas y materiales // Elementary study of form and materials // #Bauhaus 1923 #Diagram pic.twitter.com/lhCGiNqpua
— Ana Mombiedro (@AnukiNuk) January 23, 2014
A diferència de l’estil que dominava a principis del segle xx, que donava importància als elements decoratius, el disseny impulsat per la Bauhaus se centrava en la utilitat i funcionalitat dels objectes.
Teoria, pràctica i imaginació
A principis del segle xx, la industrialització havia fet aparèixer grans fàbriques a les ciutats. Les màquines havien substituït els oficis manuals i la producció s’havia convertit en un procés fred i automàtic, sense creativitat.
L’escola Bauhaus volia recuperar l’habilitat i la destresa dels oficis artesanals. L’objectiu era introduir l’art i l’artesania en la indústria a través d’una nova generació de dissenyadors que havien de crear objectes útils i duradors per a tothom.
100 años de #Bauhaus alemana. La escuela que revolucionó la #arquitectura, #diseño, tipografía, #urbanismo… pic.twitter.com/1Sk4xyfxRv
— Santiago Usoz (@SantiagoUsoz) April 1, 2019
El programa educatiu incloïa lliçons teòriques i tallers pràctics. Al principi, els estudiants rebien una base d’educació artística: començaven amb cursos per experimentar amb tota mena d’arts, colors, materials i formes.
La segona fase se centrava en la part tècnica, en la qual els alumnes perfeccionaven les habilitats per tractar els materials i dominar les tècniques creatives. La destresa manual era una qualitat clau que els alumnes havien de desenvolupar.
La tercera i última etapa se centrava en l’estudi d’una professió perquè els alumnes poguessin desenvolupar els propis projectes. Així, els estudiants participaven en tallers pràctics com a aprenents fins que dominaven un ofici artesanal.
#⃣No, no es un «hashtag», sino líneas que se mueven en dirección opuesta, uno de los conceptos que Kandinsky enseñaba en sus clases en la Bauhaus alemana. Aquí, «Sign (Signo)» (1925) #KandinskyMundos. pic.twitter.com/THiEqXsLMu
— Museo del Palacio de Bellas Artes (@mbellasartes) December 28, 2018
Només els millors estudiants eren admesos a l’escola. Va ser Gropius en persona qui va triar els professors que havien de desenvolupar el seu mètode educatiu: es tractava d’artistes avantguardistes de renom com Johannes Itten, Lyonel Feininger, Georg Muche, Paul Klee o Josef Albers.
El mètode Bauhaus avui
A dia d’avui, els objectes creats pels estudiants de la Bauhaus es continuen considerant icònics.
Molts mobles i electrodomèstics fabricats en l’actualitat s’inspiren en les línies senzilles, les formes geomètriques i els colors primaris que definien l’estil Bauhaus.
A desayunar.
Tetera, 1924, Marianne Brandt pic.twitter.com/Ew2EpkwAmR
— Javier Ibarrola (@ibarrolaaltuna) January 11, 2015
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
