Qui va ser Artemisia Gentileschi?
Marcada per un fet traumàtic, aquesta pintora del Barroc va fer servir l’art per expressar el seu dolor i va ser de les primeres dones artistes amb gran reconeixement
Artemisia Gentileschi va ser una de les pintores més brillants i singulars del Barroc, un període artístic que s’estén entre els segles XVII i mitjan XVIII, caracteritzat pel dinamisme, la teatralitat i l’ús dramàtic dels contrastos de llums i ombres.
La seva obra va portar aquesta intensitat al límit. En la seva època, la majoria de dones tenien prohibit l’accés a la formació professional, i les poques que pintaven ho feien a l’ombra dels seus pares o marits. Però Artemisia va aconseguir destacar gràcies a un enorme talent i una gran determinació.
La seva figura ha estat reivindicada en l’últim segle, com una artista que va destacar per la seva gran qualitat tècnica, però que sobretot va saber utilitzar el seu art per expressar la realitat de les dones des d’una perspectiva totalment nova.
Com es va formar com a artista?
Artemisia va néixer a Roma el 1593 i va aprendre l’ofici al taller del seu pare, el famós pintor Orazio Gentileschi. Tot i que ell seguia un estil clàssic i elegant, ella es va sentir atreta pel naturalisme de Caravaggio, basat en la tècnica del clarobscur i en la creació de figures molt realistes i humanes per crear escenes de gran força emocional.
Al llarg de la seva carrera, va viure una tensió constant entre l’academicisme —l’estil oficial i formal basat en unes regles molt rígides que imposaven les acadèmies d’art i que demanaven els seus clients rics— i la seva passió per pintar la realitat de manera crua i directa seguint les noves tendències de la seva època.
Malgrat les dificultats, Artemisia va trencar esquemes. Com a artista, va viatjar i treballar de manera independent per tot Europa, i fins i tot va arribar a fundar la seva pròpia escola de pintura.
Quins obstacles va haver de superar?
La vida d’Artemisia, però, va estar profundament marcada per una experiència traumàtica. El 1611, quan només tenia 18 anys, va ser violada per Agostino Tassi, un pintor i col·laborador del seu pare que l’havia de tutelar en la seva formació.
Durant el judici posterior, del qual conservem les actes i declaracions íntegres, Artemisia va demostrar una fortalesa increïble: va arribar a suportar tortures per demostrar que el seu testimoni era cert davant la justícia papal.
Tot i que Tassi va ser condemnat, la sentència mai es va complir del tot i va ser Artemisia qui va haver de marxar de Roma per refer la seva vida. Va ser precisament després d’aquest infern quan va encarrilar la seva carrera i va aconseguir un reconeixement internacional.
Quines van ser les seves obres principals?
La violació va deixar una ferida que Artemisia va intentar guarir a través del seu art. En molts dels seus quadres va reflectir la seva experiència i el seu dolor.
Una de les seves primeres grans obres va ser Susanna i els vells, pintada quan tenia 17 anys, on ja mostrava l’assetjament sexual que patien les dones amb un realisme i un horror psicològic que cap pintor home de l’època havia capturat abans.
La seva obra més famosa és Judit i Holofernes, una escena bíblica de gran violència on presenta una Judit forta i decidida que compta amb l’ajuda d’una serventa jove i còmplice, en una representació de la solidaritat femenina davant l’opressió.
També destaca la seva Magdalena com la Melancolia, una figura que transmet una barreja de nostàlgia i èxtasi, completament allunyada dels estereotips habituals de l’època.
Però sobretot, d’Artemisia Gentileschi son rellevants els seus autoretrats. En aquestes pintures, es va retratar a sí mateixa treballant al seu taller, amb els pinzells i concentrada. Artemisia utilitzava la seva pròpia imatge per deixar clar que era una pintora professional per dret propi, una cosa molt poc habitual per a les dones d’aquell moment.