El pilot de trial Toni Bou fa història en guanyar el seu 40è campionat del món
Des del 2007, Bou ha estat el líder absolut dels Mundials en recintes tancats i a l’aire lliure d’aquesta modalitat esportiva
El passat 6 de setembre, Toni Bou va assolir un èxit històric en el món de l’esport. El pilot català va guanyar el seu 40è Mundial de trial gràcies als punts que va obtenir a la sisena ronda del Mundial de TrialGP que es va celebrar als Països Baixos. El podi el van completar el basc Jaime Busto i el seu company d’equip, el gallec Gabriel Marcelli.
Amb aquesta victòria, i quan encara falta un cap de setmana per acabar la competició, Bou tanca una temporada perfecta: ha guanyat en totes les rondes del Mundial de Trial GP que s’han celebrat al Japó, Andorra, Itàlia, la Gran Bretanya, França i, finalment, els Països Baixos. A més, ho ha fet arrossegant una lesió a l’espatlla que l’ha impedit poder competir amb les millors condicions físiques.
Aquest nou Mundial de Trial GP se suma a un palmarès mai vist en aquest esport de motor. Des del 2007, Toni Bou ha guanyat 40 Mundials: 20 indoor (en recintes tancats) i 20 més outdoor (a l’aire lliure). A més, ho ha fet pocs mesos abans de celebrar els 40 anys.
La coincidència de xifres –40 Mundials als 40 anys– ha fet que el pilot català hagi estat notícia i que la seva fita hagi estat molt comentada. Bou s’ha convertit en una llegenda, gràcies a la seva disciplina, perseverança, talent i esforç.
Per què la fita de Toni Bou és tan important?
Què és el trial?
El trial és una modalitat esportiva sobre rodes (amb moto o bicicleta) que va néixer a la Gran Bretanya a principis del segle XX. Tot i que en anglès “trial” significa judici o prova, en el món de les motos es refereix a una disciplina molt singular.
A diferència d’altres especialitats, com el motociclisme, es practica fora de carretera i la velocitat no és un factor determinant. El més important del trial és l’habilitat del pilot per superar obstacles distribuïts en diferents zones d’un recorregut.
Normalment, l’itinerari es desenvolupa per senders i camins forestals estrets, on s’instal·len diferents zones non-stop de curta distància. En aquestes zones s’han de fer front a obstacles de tot tipus: roques, troncs, pedres, rius o corbes molt tancades. L’objectiu és superar-los sense recolzar els peus a terra.
Cada suport suposa una penalització:
- Un peu, un punt menys.
- Dos peus, dos punts menys.
- Tres o més suports: tres punts menys.
- Parar la moto o caure: 5 punts menys.
El trial ha evolucionat molt des del domini dels pilots britànics als anys seixanta. El pilot català Jordi Tarrés, que va competir als vuitanta, es considera el pare del trial modern. Gràcies a ell, aquesta disciplina es va fer més global, va incorporar un nou estil de pilotatge i es va convertir en un esport més espectacular.
Per què t’expliquem aquesta notícia?
Coneixies el món del trial o n’havies sentit a parlar alguna vegada? A diferència d’altres esports, com el futbol o el bàsquet, el trial es considera un esport minoritari. Tot i tenir una gran tradició i comptar amb esportistes d’alt nivell, la seva repercussió mediàtica, el nombre de persones federades i el volum de negoci que genera són molt inferiors als d’altres esports considerats de masses.
De fet, només una part molt petita dels pilots professionals pot viure exclusivament del trial. La resta han de recórrer a ajudes de patrocinadors o, fins i tot, de la família per poder competir al màxim nivell.
Conèixer històries com la de’n Toni Bou no només ens permet descobrir una disciplina esportiva poc coneguda, sinó que també contribueix a donar visibilitat a altres esports minoritaris i als professionals que hi dediquen gran part de la seva vida.