Mosques, mones i gossos van ser els primers passatgers espacials i van contribuir a desenvolupar les naus dels astronautes
Els animals van ser els primers astronautes. El seu paper va ser indispensable per impulsar la carrera espacial i construir naus més segures per a les missions a l’espai exterior.
A mitjan segle xx, les agències espacials van dur a terme experiments amb mosques, mones i gossos que van enviar a l’espai dins dels primers models de càpsules i naus espacials.
L’objectiu principal era provar la supervivència d’éssers vius en vols espacials, a més d’investigar els processos biològics i els possibles efectes de la microgravetat sobre el cos.
Algunos científicos creían que un ser humano no podría sobrevivir al lanzamiento ni a las condiciones del espacio exterior. Por lo que los ingenieros entendían que era necesario comenzar primero con animales para ver si sus temores eran infundados o estaban en lo cierto. pic.twitter.com/b8BxjXDB4T
— Álex Riveiro (@alex_riveiro) October 10, 2018
La gossa Laika va ser l’animal astronauta més famós. La van enviar a l’espai a bord de la nau Sputnik 2 el 3 de novembre de 1957, en una missió de l’agència espacial de la Unió Soviètica per comprovar els efectes dels vols espacials sobre els éssers vius.
La Laika era una gossa de carrer: els científics la van triar perquè pensaven que suportaria millor les condicions de fred i gana a l’espai. L’animal, però, es va morir al cap de poques hores d’haver-se enlairat per culpa de l’estrès i el sobreescalfament de la nau.
#Taldíacomohoy de 1957 la perrita #Laika era enviada al #espacio. 🐶🚀🐾#CulturaCientífica #Sputnik2 pic.twitter.com/VUSrM0YPCr
— Unidad de Cultura Científica del INTA (@UCC_INTA) November 3, 2018
Mosques, ratolins i mones
Els veritables pioners dels viatges espacials van ser els insectes. En concret, un grup de mosques de la fruita que van ser col·locades en un coet de la NASA, l’agència espacial dels Estats Units, el 20 de febrer de 1947.
L’objectiu era conèixer els efectes de l’exposició a la radiació solar a gran altitud, ja que aquests insectes comparteixen una part molt important dels gens responsables de les malalties amb els humans. El coet va superar els 100 quilòmetres d’altura i moltes de les mosques van tornar vives a la Terra.
Monos, perros, gatos, conejos y hasta moscas y gusanos ya fueron al espacio
Se cumplen 60 años del viaje de #Laika #AFP @AFPgraphics pic.twitter.com/L7DNU6fpXR— Agence France-Presse (@AFPespanol) November 3, 2017
El 1948, el mico Albert es va convertir en el primer mamífer que va experimentar la ingravidesa. L’Albert era un macaco rhesus, una espècie de primat l’ADN del qual és igual al genoma humà en un 97,5%. L’Albert va morir durant el vol perquè no va suportar les condicions del viatge. Una altra vintena de micos van seguir la mateixa sort.
El 1959, l’agència espacial soviètica va enviar dues mones a l’espai exterior: Miss Able i Miss Baker van ser enviades a 580 km de l’atmosfera, a una velocitat de més de 1.500 km/h.
Yorick (Albert VI), acompañado de 11 ratones se convirtió en el primer primate en sobrevivir a un vuelo espacial pero murió dos horas después de aterrizar (1951).
Able y Miss Baker (1959) fueron los primeros seres en regresar a la Tierra vivos. Miss Baker vivió 25 años más ⬇️ pic.twitter.com/3j9DS4bko1— Margotthys 🦦 (@BioloGlia) December 9, 2018
El 1961, els Estats Units van demostrar que es podien dur a terme operacions durant un vol espacial gràcies al ximpanzé Ham, que va ser entrenat per moure palanques a canvi de plàtans. El Ham va sobreviure al viatge i va viure fins el 1983.
Experiments amb animals: amb quina finalitat?
L’octubre del 1963, l’agència espacial francesa va enviar la primera gata a l’espai: la Félicette va sobreviure al viatge, però va ser sacrificada perquè els científics poguessin analitzar els efectes de la ingravidesa sobre el seu cervell.
Els anys següents també s’hi van enviar tortugues, cucs, granotes, peixos, aranyes i ratolins… fins i tot paneroles xiuladores de Madagascar i fesols saltadors mexicans.
Després de l’arribada de l’home a la Lluna el juliol del 1969, els viatges espacials tripulats per animals han anat disminuint. Tot i així, la seva contribució en el desenvolupament de la carrera espacial ha estat indispensable.
Tant els Estats units com la Unió Soviètica volien conquerir l’espai de totes totes. Les agències espacials enviaven els animals a l’espai sense garanties de supervivència: la majoria es van morir per culpa de les condicions massa dures del viatge, ofegats per la manca d’oxigen o en algun accident.
Durant molt de temps, les organitzacions defensores dels drets dels animals han denunciat l’ús de bèsties en experiments científics que posen les seves vides en perill, encara que sigui per impulsar el progrés. Però hi ha qui argumenta que el paper d’aquests animals va ser clau per poder enviar l’ésser humà a l’espai de forma segura. I tu, què en penses?
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!
