El 20 de juliol del 2019 va fer mig segle de l’arribada de l’home a la Lluna
La Lluna, l’únic satèl·lit natural del nostre planeta, ha donat llum a totes les civilitzacions des de temps remots.
Hi ha molts contes, històries i llegendes que parlen sobre la Lluna, però el satèl·lit de la Terra també ha captivat les ments científiques.
L’interès per aquest satèl·lit va impulsar la voluntat de visitar-lo, un somni que es va realitzar durant l’estiu del 1969.
https://www.instagram.com/p/BIFie60Akob/?utm_source=ig_embed
Apollo 11: Una missió històrica
Apollo 11 va ser el nom escollit per a la missió que va liderar l’astronauta nord-americà Neil A. Armstrong. Juntament amb Edwin E. Aldrin i Michael Collins, els tres cosmonautes es van enlairar el 16 de juliol del 1969 des de la base naval de Florida amb una destinació molt llunyana: la Lluna.
Tot i la distància —prop de 400.000 quilòmetres— els astronautes van aconseguir arribar a la Lluna en 4 dies. Una cosa que només pot fer una nau espacial que arriba a velocitats de fins a 45.000km/h!
El 20 de julio de 1969, hace 49 años, Neil Armstrong y Buzz Aldrin se convirtieron en los primeros seres humanos en poner sus pies en otro objeto celeste al aterrizar en la Luna. Les acompañaba Michael Collins, que permaneció en el módulo lunar. pic.twitter.com/FpNwvPGhvq
— Álex Riveiro (@alex_riveiro) July 20, 2018
Després que la nau hagués aterrat sobre la superfície de la Lluna, els astronautes van recollir mostres de sorra lunar i van instal·lar diferents aparells de mesurament. Així és com es van obtenir dades físiques que van permetre als científics estudiar millor les condicions lunars.
La NASA, l’agència espacial dels Estats Units, va estar preparant la missió durant anys perquè tot anés bé.
Los astronautas norteamericanos Neil Armstrong, Eldwin Aldrin y Michael Collins , tripulantes de la misión «Apolo XI», la primera que llevó un hombre a la Luna, son aclamados por las calles de Madrid. En la imagen, su paso por la #GranVía pic.twitter.com/3tcAYEhJKO
— 𝗚𝗿𝗮𝗻 𝗩í𝗮 𝗱𝗲 𝗠𝗮𝗱𝗿𝗶𝗱 (@Granviademadrid) October 30, 2018
Un espectacle televisiu en directe
Sense xarxes socials ni Internet, la televisió va servir per mostrar al món les imatges en directe de l’arribada de l’home a la lluna.
L’expedició va coincidir amb una època en què els televisors començaven a estar presents a moltes cases, sobretot als Estats Units. Qui no tenia un receptor a casa, coneixia un amic o familiar que sí que en tenia.
Es calcula que més de 500 milions de persones van seguir en directe l’arribada a la Lluna.
Una exhibició de poder
Una de les imatges més conegudes de l’arribada de l’home a la lluna té la bandera americana com a protagonista. No va ser una anècdota més, sinó un gest polític dissenyat pel govern dels Estats Units per demostrar el seu poder.
Després de la Segona Guerra Mundial (1940-1945), els Estats Units i la Unió Soviètica competien per imposar el seu model polític, econòmic i social.
La rivalitat entre les dues potències també es va traslladar en l’àmbit de l’exploració espacial, ja que molta de la tecnologia desenvolupada per arribar a l’espai es podia fer servir també com a arma de guerra.
Més enllà d’un gran pas per a la humanitat, l’arribada a la Lluna va ser un espectacle mediàtic i propagandístic que va servir per aixecar els ànims d’una societat que, després d’anys de conflictes i problemes interns, necessitava una dosi d’il·lusió.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
