L’escriptor colombià Gabriel García Márquez va dedicar una part de la seva vida al periodisme, que va descriure com “el millor ofici del món”
Gabriel García Márquez, Gabo per als amics, és un dels autors més representatius de la literatura llatinoamericana.
De fet, se’l considera l’inventor del realisme màgic i la seva obra va influir en altres autors llatinoamericans com Julio Cortázar, Carlos Fuentes i Mario Vargas Llosa.
Però, a més d’escriure novel·les, contes i poemes, García Márquez també va treballar molts anys com a periodista.
La relació entre periodisme i literatura va ser una constant en la carrera de García Márquez, que en moltes de les seves obres va combinar els trets característics dels articles periodístics amb fórmules més literàries.
Per exemple, a Crònica d’una mort anunciada (1981) es relaten els fets com si fos una crònica periodística, de forma descriptiva i ordenada.
https://www.instagram.com/p/BjuTvD0n86q/?utm_source=ig_embed
D’advocat a reporter
García Márquez va començar a estudiar dret el 1947 per fer content son pare. Però el que de debò li agradava era escriure, així que l’any següent va començar a col·laborar amb El Universal, un diari vinculat al moviment revolucionari de Colòmbia.
El 1950 va deixar definitivament la carrera de dret per dedicar-se de ple al periodisme. Va començar a publicar gairebé cada dia la seva columna “La Jirafa” al diari El Heraldo. Signava els articles sota el pseudònim de Septimus, un personatge de la novel·la La senyora Dalloway de Virginia Woolf.
https://www.instagram.com/p/Bv4JxuHBmk5/?utm_source=ig_embed
Al començament de 1954, Gabo va entrar a formar part de la plantilla d’El Espectador, on va treballar com a reporter i crític de cinema alternant la informació sobre fets reals amb històries de ficció. Així va ser com va començar a construir el seu particular univers creatiu.
En aquest diari va publicar una de les seves cròniques més celebrades: una sèrie d’articles que expliquen la història real de Luis Alejandro Velasco, el mariner d’un vaixell de guerra que es va enfonsar i va aconseguir sobreviure durant 10 dies al mar el 1955.
García Márquez va convertir el relat del naufragi en un text de denúncia política: en realitat, el vaixell no es va enfonsar per culpa d’una tempesta sinó per les activitats de contraban del govern colombià.
Arran de la publicació d’aquests articles, el periodista es va traslladar a París per treballar-hi com a corresponsal i fugir de la polèmica. El reportatge va tenir tant d’èxit que es va publicar en forma de llibre: Relato de un náufrago (1971).
https://www.instagram.com/p/BnpHu3Ggk3C/?utm_source=ig_embed
Més enllà del Premi Nobel
Durant els anys següents, García Márquez va deixar d’escriure reportatges i articles per tal de concentrar-se en la literatura. No obstant això, no va deixar mai de considerar-se periodista.
El 1980, quan ja era conegut arreu del món gràcies a la seva obra literària, García Márquez va tornar a escriure per a la premsa escrita. Dos anys més tard rebria el Premi Nobel de Literatura (1982).
Els reconeixements per la seva tasca com a escriptor i periodista van continuar durant tota la seva vida. El 1996, a l’Assemblea General de la Societat Interamericana de Premsa (SIP), va llegir el seu cèlebre discurs: El mejor oficio del mundo, una reflexió sobre el periodisme i el paper que té en la formació dels joves.
Convençut de la funció social del periodisme, el 1994 va fundar la Fundación para el Nuevo Periodismo Iberoamericano amb l’objectiu d’“educar periodistes en l’art d’explicar històries verídiques i ben narrades”.
https://www.instagram.com/p/Buq1rMDhRWa/?utm_source=ig_embed
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English