Qui va inventar la impremta?
T’expliquem qui va inventar la impremta i per què va transformar la societat per sempre
Qui va ser Johannes Gutenberg i què va inventar realment?
Johannes Gutenberg, conegut popularment com el pare de la impremta, va néixer cap al 1398 a Magúncia, Alemanya, en una família acomodada. Gràcies a l’entorn econòmicament estable en què va créixer, va accedir a una bona educació, i aviat va demostrar una gran habilitat i destresa per a les qüestions tècniques, així com un fort esperit empresarial.
L’any 1437, Gutenberg es va establir a Estrasburg i va dedicar-se a la orfebreria, l’art de treballar la plata, l’or i altres metalls preciosos. Allà va perfeccionar les seves habilitats i va descobrir un meticulós sistema per polir pedres precioses. Un any després, va signar un contracte per fabricar miralls destinats als pelegrins que viatjaven a festes religiosos, i que els portaven lligats als seus barrets, túniques o bastons.
Alhora que perfeccionava tècniques avançades de metal·lúrgia amb l’objectiu de fabricar miralls de manera massiva, Gutenberg va aprofitar aquests coneixements per desenvolupar en secret un invent que canviaria la història: un sistema per fabricar llibres de manera mecànica utilitzant peces metàl·liques reutilitzables, el que coneixem com la impremta de tipus mòbils.
Ja hi havia altres maneres d’imprimir abans de Gutenberg?
Abans que Gutenberg desenvolupés la impremta moderna, reproduir textos o imatges era una tasca molt lenta i feixuga que es feia a mà. Això no vol dir, però, que no existissin altres mètodes per copiar i difondre informació.
Les primeres mostres de tècniques d’impressió es remunten a l’antiga Roma, on s’utilitzaven segells per marcar textos o imatges sobre objectes d’argila. Tanmateix, va ser uns segles més tard, entre els anys 1041 i 1048, quan l’inventor xinès Bi Sheng, va introduir un concepte revolucionari que va transformar significativament les tècniques de l’època: la impremta de tipus mòbils.
La idea consistia a crear petites peces de porcellana que representaven cadascun dels caràcters xinesos perquè poguessin combinar-se, reordenar-se i reutilitzar-se per compondre textos diferents.
Dos segles més tard, l’any 1234, artesans coreans de la dinastia Koryo van anar un pas més enllà i van fabricar aquests mateixos tipus en metall, un material molt més resistent i precís. Tot i que el seu ús va ser limitat, van demostrar que la humanitat feia segles que buscava un mateix objectiu: una manera de posar el coneixement escrit a l’abast de més persones.
La gran aportació de Gutenberg no va ser inventar la impremta des de zero, sinó millorar el que ja existia amb una sèrie d’innovacions tècniques que ho van canviar tot.
L’element clau del seu sistema van ser els tipus mòbils de metall: unes peces de plom que, representaven individualment cada lletra, número o signe i que, a més, eren intercanviables i reutilitzables. A això hi va afegir una premsa de vi adaptada i una tinta molt més densa i fosca que la utilitzada fins aleshores.
El conjunt de totes aquestes innovacions va permetre reduir dràsticament el temps de reproducció dels textos, augmentar el nombre de còpies i abaratir-ne els costos. Per primera vegada, els llibres podien produir-se de manera massiva.
Per què aquest invent va transformar la societat per sempre?
L’èxit més gran de la impremta va ser democratitzar el coneixement. Abans de l’aparició de la impremta, llegir era un privilegi reservat a uns pocs. La producció massiva de textos va canviar radicalment aquesta situació, i va contribuir a estendre l’alfabetització entre tots els sectors de la societat. El coneixement va deixar de ser un bé exclusiu de les elits per arribar a les mans d’un públic molt més ampli.
L’impacte d’aquest invent es reflecteix en la quantitat de llibres impresos. Durant la primera dècada del segle XVI ja s’havien imprès prop de 2 milions de llibres a Europa; cap a l’any 1550 la xifra ascendia a 20 milions, i a finals de segle superava els 150 milions.
Quina relació té la impremta amb Internet avui dia?
Pot semblar que la impremta i Internet no tenen gaire en comú, però en realitat comparteixen un mateix propòsit: trobar noves maneres de compartir el coneixement amb més persones, de forma més ràpida i amb menys cost.
Tanmateix, totes dues revolucions van comportar el repte de saber distingir la informació fiable de la que no ho és. Amb la impremta van aparèixer els primers rumors falsos i la propaganda, i Internet no ha fet més que multiplicar-ne l’abast. Per això, el pensament crític, que la impremta va ajudar a fomentar fa més de 500 anys, continua sent molt necessari avui dia.