Com se celebra la Diada?: De les primeres ofrenes florals als 50 anys de la legalitat
L’Onze de Setembre ha passat de ser una missa per als morts del 1714 a una jornada de portes obertes, ofrenes i manifestacions. Aquest 2026 es commemoren els 50 anys de la Diada de Sant Boi, la primera que es va poder celebrar lliurement després del franquisme
T’imagines que sortir al carrer amb una bandera et pogués portar a la comissaria? Durant bona part del segle XX, celebrar l’Onze de Setembre a Catalunya era una cosa prohibida, que es feia d’amagat i amb por.
Avui la Diada Nacional de Catalunya és un dia festiu, amb actes institucionals, museus oberts i activitats a gairebé tots els municipis. Però aquesta manera de celebrar-la no ha existit sempre. La Diada s’ha anat transformant durant més de 130 anys. Ha tingut moments religiosos, moments de festa popular, moments de reivindicació política i llargues èpoques en què directament no es podia commemorar.
D’una missa a una manifestació
Les primeres celebracions de l’Onze de Setembre es remunten a finals del segle XIX, en record dels defensors morts el 1714 durant la Guerra de Successió.
El primer partit catalanista modern es deia Centre Català i el 1886 va organitzar un homenatge a les víctimes en forma de missa a l’església de Santa Maria del Mar, a tocar del Fossar de les Moreres, on hi ha enterrats molts dels defensors de Barcelona. Era un acte solemne i religiós, pensat perquè hi pogués participar gent de creences i idees diferents.
Amb els anys, la commemoració va sortir de l’església i va arribar al carrer. Es va consolidar la tradició de fer ofrenes florals al monument a Rafael Casanova, situat a la ronda de Sant Pere de Barcelona, aproximadament al lloc on el que va ser el conseller en cap va caure ferit el 1714.
Aquelles ofrenes van convertir el monument en un punt de trobada, però també en un escenari de tensió. El 1901, per exemple, l’Onze de Setembre va acabar amb enfrontaments entre grups catalanistes i grups contraris, i amb la policia havent d’intervenir. La Diada començava a ser una data política.
Els anys en què la Diada era il·legal
Durant el segle XX, la commemoració va quedar prohibida en dues dictadures: la de Primo de Rivera (1923-1930) i, sobretot, la de Franco (1939-1975).
De totes maneres, no va desaparèixer i es va continuar celebrant de forma clandestina. Es feien ofrenes de flors deixades de matinada al monument de Casanova, actes discrets, que podien ser castigats amb detencions o multes.
Una de les accions més recordades és la del 1971, quan un grup de militants del Front Nacional de Catalunya va instal·lar altaveus en una habitació d’un hotel del centre de Barcelona per fer sonar Els Segadors al carrer. Va durar pocs minuts, però va ser una manera d’ocupar l’espai públic quan fer-ho era impossible.
1976: la Diada que ho va canviar tot
El dictador espanyol Francisco Franco va morir el novembre del 1975. Pocs mesos després, l’11 de setembre de 1976, es va poder celebrar la primera Diada legal en gairebé quaranta anys. Va ser un acte multitudinari a Sant Boi de Llobregat, convocat per l’Assemblea de Catalunya, una plataforma que aglutinava partits i sindicats de tendències molt diverses.
Aquell dia és clau perquè va demostrar que es podia sortir al carrer sense por. I també per la unitat que es va demostrar. Hi van conviure persones amb idees polítiques molt diferents al voltant d’unes demandes compartides.
L’any següent, el 1977, la manifestació es va poder fer ja a Barcelona i va reunir un milió de persones sota el lema “Llibertat, amnistia i Estatut d’autonomia”. Les conseqüències van arribar de seguida i el 29 de setembre es restablia la Generalitat de Catalunya, el 15 d’octubre s’aprovava la llei d’amnistia i el 1979 s’aprovava el nou Estatut d’autonomia.
Finalment, el 1980, una llei del Parlament va declarar l’Onze de Setembre festa nacional de Catalunya. Des d’aleshores, la Diada té actes oficials; i des del 2004, l’acte institucional del Govern i el Parlament és obert a la ciutadania.
Com se celebra la Diada aquest 2026
Aquest 2026 la commemoració gira precisament al voltant d’aquell 1976. Es compleixen 50 anys de la Diada de Sant Boi, i el Govern ha volgut recuperar-ne l’esperit d’unitat. La imatge oficial, obra del dissenyador barceloní Javier Jaén, ho explica visualment amb un cartell fet de centenars d’empremtes dactilars vermelles que formen les quatre barres. Cada empremta és diferent i totes juntes formen una sola imatge.
Actes oficials, cultura popular i mobilització al carrer conviuen el mateix dia. Aquesta barreja no és una casualitat: és el resultat de més d’un segle en què cada generació ha celebrat la Diada a la seva manera, segons el moment polític i social que li ha tocat viure.