La pujada de les temperatures ha afavorit el desglaç d'una glacera a les muntanyes Dolomites, al nord d'Itàlia
Un enorme bloc de pedra i gel s'ha desprès de la Marmolada, la muntanya més alta dels Dolomites, els Alps italians. El despreniment es va produir diumenge, quan hi havia molts excursionistes en la zona: les autoritats han informat de vuit persones mortes, nou ferits i una vintena de desapareguts.
Segons el grup de Salvament Alpí, el despreniment s'ha produït prop de Punta Rocca, a poc més de 3.300 metres d'altitud, en una ruta molt concorreguda que porta fins al cim de la muntanya.
Les tasques de rescat estan sent molt complicades, perquè els experts creuen que poden produir-se nous despreniments i no poden apropar-se a la zona tant com voldrien. Per aquest motiu, els equips de rescat creuen que serà molt difícil trobar supervivents.
La glacera s'ha trencat per dos punts i ha provocat una allau de roques i gel de gairebé 300 metres d'ample que s'ha precipitat per la falda de la muntanya arrossegant tot el que trobava al seu pas.
La glacera de la Marmolada és l'última gran glacera dels Dolomites. Fa més de 3 quilòmetres de longitud i la paret de gel té una gruix de fins a 100 metres. Malgrat això, com moltes altres glaceres del món, està desapareixent a causa del canvi climàtic i la pujada de temperatures global.
Aquest cap de setmana, les temperatures als Dolomites havien arribat als 10°C, una temperatura inusualment alta per a l'alta muntanya, fet que pot haver accelerat el desglaç i afavorit la caiguda de la glacera.
Glaceres al món
Una glacera és una massa de gel i neu molt gruixuda i extensa, que es crea a llocs del planeta on fa molt de fred, com les zones de muntanya o les regions properes als pols. Allà, el desglaç de l'estiu sempre és inferior a les nevades de l'hivern, per això el paisatge sempre està cobert de gel.
La neu de les glaceres s'acumula durant centenars o milers d'anys i acaba formant una massa compacta de gel que es pot estendre diversos quilòmetres. De fet, les glaceres són la reserva d'aigua dolça més important del planeta: contenen gairebé el 70% de les reserves d'aigua dolça.
A Europa, hi ha glaceres a les muntanyes més altes dels Alps, al centre del continent, i també als països nòrdics. A Amèrica del Nord, hi ha glaceres a Alaska, el nord dels Estats Units i el Canadà, mentre que a Amèrica del Sud hi trobem una de les glaceres més famoses del món: el Perito Moreno.
També hi ha glaceres a Àsia: des de les glaceres a la Xina, fins a les grans extensions de gel a la serralada de l'Himàlaia, on hi ha la tercera extensió de glaceres més gran del món, després del Pol Nord i l'Antàrtida.
De fet, els casquets i les glaceres són restes d'una glaciació que va cobrir el planeta de gel fa desenes de milers d'anys: l'anomenada Edat de Gel. Amb el pas del temps i la pujada de temperatures, la capa de gel ha anat retrocedint, a un ritme accelerat les últimes dècades.
L'amenaça del canvi climàtic
Com gairebé tots els entorns naturals, el canvi climàtic està tenint un impacte negatiu en les glaceres: les temperatures altes fonen el gel i la neu i això té diferents efectes.
D'una banda, el desglaç dels pols és una de les principals causes de la pujada del nivell de la mar: el gel superficial es desfà i l'aigua acaba als mars i oceans.
Segons l'últim informe de l'IPCC, el grup d'experts de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, el nivell de la mar podria augmentar entre 40 i 80 centímetres d'aquí al 2100. Això posa a la població de la costa en perill, milions de persones que perdrien casa seva i haurien de desplaçar-se a l'interior.
En el cas de les glaceres de muntanya, com la de les Dolomites, les altes temperatures fonen el gel de la superfície i creen petits corrents d'aigua que s’escolen entre la massa de gel. A poc a poc, l'aigua arriba a la base de la glacera, que es desprèn de la roca i cau arrossegada pel seu propi pes.
D'altra banda, l'augment de temperatures redueix la capa de gel i la seva capacitat de refracció: com més prima és aquesta capa, menys capacitat per repel·lir l'energia solar que arriba des de l'espai. Com a conseqüència, aquesta energia s'acumula a l'atmosfera i fa que el planeta s'escalfi encara més.
Finalment, la desaparició de les glaceres afecta directament les espècies que hi viuen en aquests entorns, com els ossos polars o algunes espècies de líquens o molsa que només creixen al gel i que tenen propietats úniques.