L'educació mediàtica és clau per navegar per internet i saber diferenciar la informació veraç de la desinformació
Aquesta setmana se celebra la Setmana Mundial de l'Alfabetització Mediàtica i Informacional, una iniciativa de les Nacions Unides per ressaltar la importància de l'educació mediàtica entre els més joves, perquè naveguin per internet de manera segura i sàpiguen diferenciar la informació veraç dels rumors, fake news i desinformació.
Vivim permanentment connectats. Internet i les xarxes socials formen part del nostre dia a dia, a l’escola i a la feina, però també en el nostre temps lliure i a l'hora de relacionar-nos… I el mateix passa amb els més joves: ja no només aprenen a l'aula sinó també fora, a través de les pàgines web, mitjans digitals i plataformes socials.
Per això és tan important l'alfabetització mediàtica, que és el conjunt d'habilitats, coneixements i comprensió necessaris perquè les persones interactuin amb la informació i els mitjans de comunicació, segons la definició de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO).
L'alfabetització mediàtica és una eina essencial per al desenvolupament de les persones en el món digital, que sovint es caracteritza per la difusió i proliferació d'informació falsa. Com a conseqüència, el públic necessita comptar amb certs coneixements per fer front a la desinformació i les notícies falses: fixar-nos en qui és l'autor de la notícia, comprovar si es publica en un mitjà fiable, contrastar amb altres fonts d'informació…
El mateix s'aplica a les cadenes de missatges que ens arriben per WhatsApp i altres xarxes socials: Qui els envia? D'on surt la informació? També és responsabilitat nostra no contribuir a la difusió de missatges poc fiables que no sabem si són certs.
A més d'aprendre a consumir la informació de manera crítica, l'alfabetització mediàtica té altres objectius: saber gestionar els drets que tenim com a usuaris digitals, ser capaços de combatre el discurs d'odi i ciberassetjament a les xarxes, comprendre les qüestions ètiques de l'accés i ús a la informació.
Els més joves, hiperconnectats
Lalfabetització mediàtica és una part fonamental de l'educació digital de qualsevol persona, però a més a més la UNESCO reconeix que els joves són més vulnerables a la desinformació a causa de l’ús creixent d'internet i els dispositius mòbils des de ben petits.
El 70% dels joves a tot el món estan connectats a internet, segons dades de les Nacions Unides. Es tracta d'una tendència global, encara que els països i regions més desenvolupats, que tenen més recursos i accés a les noves tecnologies, també tenen més risc.
Segons un estudi del Pew Research Center del 2018, el 95% dels adolescents estatunidencs tenen accés a un telèfon intel·ligent i més del 45% utilitza internet “gairebé constantment”. Eurostat, l'agència estadística de la Unió Europea, publicava el 2019 que el 94% dels joves europeus utilitzen diàriament internet, comparat amb el 77% de tota la població a Europa.
Per aquest motiu, internet i les xarxes socials s’han de veure com una oportunitat d'aprenentatge i es poden fer servir com una eina més en l'alfabetització mediàtica dels joves, ja sigui a través de recursos educatius, tallers d'educació mediàtica, foment de la lectura a classe…
D’altra banda, la UNESCO ha creat diferents guies per a professors amb material sobre alfabetització mediàtica per a fer servir a les aules i promoure el pensament crític dels estudiants.
Bretxa digital en temps de pandèmia
La pandèmia de coronavirus ha ressaltat encara més la importància de tenir competències digitals. Amb la COVID-19, la majoria de serveis es van traslladar a l'entorn en línia i a distància: teletreball, reunions virtuals, accés a tràmits administratius, compres en línia…
L'educació va ser un dels sectors més afectats per la pandèmia. Segons UNICEF, prop de 1.600 milions de nens i joves es van veure afectats pel tancament d’escoles i instituts, la qual cosa va provocar la interrupció massiva de l'educació més important en la història moderna.
Amb el tancament de les aules, es va passar a l'educació a distància. Aquesta modalitat d'ensenyament requeria que l'alumnat estigués equipat amb dispositius electrònics i una connexió a internet estable.
No obstant això, les desigualtats en l'accés a la informació i les noves tecnologies van afectar els països i regions amb menys recursos. És el que coneixem com a bretxa digital.
Segons un informe d'UNICEF, 2 de cada 3 nens i joves a tot el món no tenen connexió a internet a casa. L'organització revela que hi ha una gran desigualtat entre les diferents regions del món: a Àfrica Occidental i Àfrica Central, només el 5% dels nens i joves tenen accés a internet, davant del 13% del Sud-Est Asiàtic i el 59% a Europa de l'Est i Àsia Central.
La desigualtat econòmica i social augmenta encara més les diferències a l'hora d'accedir a internet, afectant les poblacions més vulnerables i incrementant la pobresa i risc d'exclusió social.
En aquest sentit, l'alfabetització mediàtica també passa perquè totes les persones tinguin accés a les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC). Promoure l'alfabetització i assegurar que tots els ciutadans tinguin accés a la informació forma part del progrés i dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides.