Consumir aliments produïts a prop de casa redueix les emissions de gasos d’efecte hivernacle
Kiwis de Nova Zelanda, alvocats del Perú, plàtans de Tanzània, nous de Califòrnia… A la nostra fruiteria o supermercat habitual abunden les hortalisses i fruites de països exòtics i continents llunyans.
Depenent de l’època de l’any i de la zona del planeta, creixen unes fruites i hortalisses o unes altres. Per exemple, les maduixes a Espanya s’acostumen a collir durant la primera meitat de l’any. No obstant això, podem trobar-les al supermercat fins i tot a la tardor.
Això es deu al fet que cada vegada és més ràpid i fàcil portar productes d’un país a un altre. Podem obtenir aliments de països ques es trobin en altres estacions i fins i tot comprar productes exòtics que mai podríem produir prop de casa.
Menjar el que volem quan ens ve de gust és molt còmode, però passa factura al medi ambient. Transportar aliments genera una important quantitat de gasos d’efecte hivernacle. Principalment, a causa del combustible utilitzat per camions, avions o vaixells.
Els tomàquets, millor de temporada i del veí
Davant d’aquesta situació, als Estats Units van començar a posar-se de moda els aliments de proximitat o de ‘quilòmetre zero‘ durant els anys 70. A Europa, aquesta tendència va arribar de la mà del moviment Slow Food, fundat per Carlo Pietrini el 1986.
A diferència del fast food o ‘menjar ràpid‘ preparat per grans franquícies, l’slow food aposta per aliments ecològics, de temporada i produïts per productors locals.
Els aliments que porten l’etiqueta ‘Quilòmetre zero‘ s’han d’haver produït a menys de 100 km del punt de venda. D’aquesta manera, es redueixen les emissions relacionades amb el transport de mercaderies.
Planificar el menú segons els aliments disponibles cada temporada i que siguin típics de la nostra zona pot ajudar-nos a descobrir sabors que no coneixíem. A més, consumir-los quan toca garanteix que siguin de millor qualitat.
Estrenamos nuevo mes, y para muchos comienzan las vacaciones.
Consume alimentos de temporada. pic.twitter.com/pjuhOzNUHL— A.I.A.A. (@AIAA2) August 1, 2019
El transport o la producció, ¿què contamina més?
L’impacte ecològic d’un aliment no només es deu a la distància recorreguda per arribar fins a la nostra taula, sinó també al vehicle utilitzat per transportar-lo.
Segons un article de la Universitat de Harvard, contamina menys portar productes d’Àsia fins a Califòrnia en vaixell que enviar-los de Chicago a Boston amb avió.
A més, pot ser que un aliment transportat durant milers de quilòmetres sigui més sostenible que un generat al costat de casa: depèn de l’energia utilitzada per a la seva producció.
Per exemple, per als habitants de Boston és més sostenible importar tomàquets des de Sudamèrica que produir-los a la seva pròpia ciutat: a Boston hi fa molt fred, així que els tomàquets haurien conrear-se en hivernacles que generen més emissions de gasos d’efecte hivernacle que el transport entre continents .
Conèixer quins aliments són originaris de la nostra zona, en quines estacions es recullen i també com es produeixen ens ajudarà a portar una dieta més respectuosa amb el medi ambient.
A més, reduir la quantitat de carn que consumim també beneficiarà al planeta: es necessiten molts més recursos per criar vaques, bens i porcs que per cultivar vegetals.
Comer menos carne ayuda a ahorrar agua y reduce las emisiones de gases de efecto invernadero que causan el calentamiento global. Más consejos de los #AngryBirdsHappyPlanet para la #AcciónClimática ➡️ https://t.co/5ad5ROPU1V pic.twitter.com/EasNfwj7lY
— Naciones Unidas (@ONU_es) July 25, 2019
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!
