El paisatge del vi: Com l’enoturisme pot donar vida al territori
Davant la massificació turística, el turisme regeneratiu fa servir la cultura del vi per atraure visitants que ajuden a millorar la vida dels pobles i cuidar la terra
El vi forma part de la nostra història, de la nostra cultura i del nostre paisatge des de fa milers d’anys. Al voltant de la cultura del vi ha sorgit l’enoturisme, un concepte que fa referència a tota l’activitat que gira al voltant d’aquest món.
L’enoturisme inclou propostes com visitar cellers, caminar entre vinyes, conèixer com s’elabora una ampolla o gaudir de la gastronomia local en un entorn rural.
Per a molts pobles i zones vitícoles, aquesta forma de turisme especialitzat s’ha convertit en una oportunitat per atraure visitants, dinamitzar l’economia local i donar a conèixer el producte i la cultura de la zona. Però, com en qualsevol activitat turística, quan aquest model creix de manera descontrolada poden aparèixer tensions i problemes.
Pensa en aquesta situació: un influencer penja una imatge idíl·lica d’unes vinyes a la tardor, amb una masia de fons i una copa de vi. La foto aconsegueix milers de likes i el següent cap de setmana la carretera del poble està col·lapsada de cotxes de gent que vol fer la mateixa foto. A la llarga, això pot tenir conseqüències negatives per al poble.
El turisme que consumeix recursos
Quan un poble es converteix en una destinació de moda sense cap mena de control, apareixen problemes que afecten directament el nostre dia a dia.
La massificació col·lapsa les carreteres locals i omple les pistes rurals de vehicles de visitants que només busquen la foto del dia. De vegades, algunes persones poden mostrar comportaments incívics, com passejar entre les eines o el raïm sense control, fent malbé el treball dels pagesos i el patrimoni natural.
Però aquest turisme mal gestionat també pot impactar de ple en l’habitatge. Moltes cases es converteixen en lloguers turístics i els preus del lloguer es disparen. Per als joves del poble, trobar un pis assequible per independitzar-se es torna gairebé impossible i molts es veuen obligats a marxar. És el que es coneix com a gentrificació rural. A més, l’arribada massiva de visitants pot provocar que es consumeixin de forma descontrolada recursos tan bàsics com l’aigua en èpoques de sequera.
Si l’activitat al voltant del vi es redueix al “postureig”, el turisme acaba consumint el territori i el poble deixa de ser un espai agrícola viu per convertir-se en un simple decorat sense identitat.
L’alternativa: el turisme regeneratiu
Davant del turisme que esgota els recursos, l’alternativa és el turisme regeneratiu.
Per entendre’l cal veure la diferència amb el turisme sostenible tradicional. La sostenibilitat busca “no embrutar” o “reduir els danys” per deixar les coses igual que estaven, amb un impacte zero. En canvi, el turisme regeneratiu proposa anar molt més enllà. Parteix de la base que molts pobles i entorns naturals pateixen un cert desgast, així que el visitant ha d’ajudar activament a deixar el territori millor de com se l’ha trobat.
Això es tradueix en accions molt concretes. Per exemple, que una part dels diners que paga el turista per la visita es dediqui directament a millorar la salut de la terra, plantar arbres, recuperar varietats de raïm tradicionals o restaurar camins i detalls del patrimoni local.
En aquest model, el territori i la gent que hi viu se situen al centre. El visitant no ve com un client que exigeix serveis o comoditats a la seva mida, sinó com algú que ve a aprendre, respectar el ritme de la comunitat i aportar-hi valor.
L’enoturisme regeneratiu demostra que és possible gaudir de la cultura del vi i del paisatge ajudant, al mateix temps, a donar vida al territori.