Enoturisme

En aquesta SA us convertireu en periodistes crítics i ciutadans actius per analitzar les tensions reals que genera el turisme en el territori. A través de la lectura de l’article de referència, la investigació guiada i un debat estructurat amb rols, descobrireu les cares menys fotogr afiades del turisme: la del veí que veu pujar el lloguer, la del jove que no pot quedar-se al seu propi poble i la de la comunitat que sent que ha perdut el control sobre el seu territori.

L’objectiu és comprendre que el debat sobre el turisme no és una opinió sinó una qüestió de model polític i econòmic: qui dóna les claus d’entrada al territori i qui les hauria de donar. I començar a construir una posició pròpia argumentada.

5è i 6è de Primària	ESO / Batxillerat / FP
Llegir una història curta adaptada en comptes de l’article complet.Debat de 3 rols (veí, visitant, nen/a del poble) amb targetes de frases d’ajuda.Producte: diàleg escrit o cartell (no reportatge).Connexió emocional primer: com ens sentim?, i després conceptual.	Lectura i anàlisi crítica de l’article complet.Debat complet amb 5 rols i moderació autogestionada.Reportatge amb posició argumentada i reconeixement de la complexitat.Anàlisi del concepte de sobirania territorial.

Objectius d’aprenentatge

• Identificar les tensions reals que genera el turisme massiu en el territori: habitatge, precari etat, medi ambient i identitat.
• Comprendre la diferencia entre turisme massiu i turisme regeneratiu, i entendre que la diferencia és de model, no d’escala.
• Experimentar la complexitat del debat turístic a través de la representació de rols amb interessos diversos.
• Construir una posició pròpia argumentada sobre qui hauria de decidir el model turístic d’un territori.
• Produir un reportatge rigorós que reflecteixi la complexitat del conflicte sense simplificar-la.

1- Introducció: el turisme que no surt a les fotos (25 minuts)

Lectura guiada: Article 1: El conflicte: turisme que consumeix vs. turisme que regenera. (link)

Preguntes per activar coneixements previs:

• Has vist mai algun lloc que hagi canviat molt per culpa del turisme? Què havia canviat?
• Què creus que guanya un territori quan arriben molts turistes? I què pot perdre?
• Creus que tothom viu el turisme de la mateixa manera en un mateix lloc?

Activitat de xoc: El docent projecta dues imatges del mateix lloc: una de les guies turístiques (postal idíl·lica) i una de la vida quotidiana dels veins en temporada alta (cues, soroll, preus, massificació). Sense explicar res, pregunta: què veieu? De què creus que parla cada imatge? Qui apareix a cada una?

Primària: adaptació de la introducció

Utilitza un exemple molt proper: un mercat, una plat ja o un barri que l’alumnat conegui bé.Substitueix les imatges abstractes per una història curta (1 pàgina) sobre una família que veu com el seu carrer canvia a l’estiu.Pregunta simple: “Si tu fossis la Laia, que viu en aquell carrer, com et sentiries?”Vocabulari a treballar previ: turista, veí, habitatge, paisatge, temporada.

2- Investigació: les dues cares del turisme (60 minuts)

L’alumnat es divideix en 4 grups d’investigació, cada un especialitzat en un aspecte del conflicte:

• Grup 1- L’habitatge i la població: pujada de preus del lloguer, gentrificació, expulsió de residents. Casos reals a Catalunya (Barcelona, Cadaqués, Tossa de Mar…).
• Grup 2- El treball i la precarietat: la temporalitat, els sous, les condicions laborals del sector. Per què tanta gent no vol treballar en turisme malgrat l’oferta?
• Grup 3- El medi ambient i la identitat: l’impacte sobre la natura, la cultura local, la pèrdua de comerç de proximitat. Què desapareix quan un barri es turistifica?
• Grup 4- El turisme regeneratiu: què és exactament? Casos reals on funciona. Qui dóna les claus d’entrada al territori en aquest model?

Cada grup elabora un esquema visual amb idees principals, un cas real concret que il·lustri la seva àrea, i un argument per defensar al debat posterior.

Primària: adaptació de la investigació

Redueix a 2 grups: “El turisme ajuda” i “El turisme fa mal”. Cada grup busca 3 raons.Proporciona fitxes amb la informació ja seleccionada i adaptada: l’alumnat organitza i subratlla, no busca.El cas real ha de ser molt proper: la seva comarca, la seva costa, el seu poble.Producte intermedi: un cartell que resumeixi el seu grup.

3- Posada en comú i preparació del debat (30 minuts)

Cada grup presenta les seves conclusions (5 minuts). El docent ajuda a identificar:

• Què tenen en comú els quatre aspectes investigats?
• On hi ha contradiccions? Pot el turisme crear feina i alhora expulsar veins? Pot ser bo per a l’economia i dolent per a la identitat?
• Què significa exactament que el territori sigui protagonista del model turístic?

Assignació de rols per al debat: Cada alumne rep el seu rol per a la següent activitat (veí, empresari turístic, turista, regidor d’ajuntament, jove del poble). El docent dona temps per preparar 3 arguments des del seu rol.

4- Debat estructurat de rols: el model turístic (75 minuts)

Repte: decidir col·lectivament quin model turístic volem per al nostre territori, escoltan t totes les veus.

Rols del debat:

• Veí/Veïna de tota la vida: veu com el seu barri canvia, el lloguer ha pujat, el comerç ha desaparegut. Vol quedar-se però no pot.
• Empresari/ària turístic: ha invertit al territori, crea llocs de treball, paga impostos. El turisme salva l’economia local.
• Turista conscient: vol viure experiències autèntiques, no destrossar el lloc. Disposa’t a pagar més si cal.
• Regidor/a d’ajuntament: ha de balancejar els interessos econòmics i el benestar dels residents. Necessita ingressos però també vots.
• Jove del poble: ha estudiat fora i vol tornar, però no troba habitatge ni feina digna. El turisme el necessita però no l’acull.

Dinàmica del debat:

• Presentació de rols (15 min): cada rol té 2 minuts per presentar la seva posició inicial.
• Debat lliure moderat (30 min): el docent introdueix un dilema cada 10 minuts (Ex.: “L’ajuntament vol limitar els pisos turístics. Què pensa cada rol?”).
• Proposta col·lectiva (20 min): tots els rols han de trobar almenys 3 mesures que tothom pugui acceptar.
• Sortida del rol (10 min): cada alumne escriu la seva posició personal real, que pot diferir del rol defensat.

Primària: adaptació del debat

Redueix a 3 rols: veï, visitant i nen/a del poble. Dona a cada alumne una targeta amb el rol escrit i 2 frases d’ajuda per començar.Debat de 20 minuts màxim, moderat de prop pel docent amb preguntes guia molt concretes.Producte: cada alumne escriu com se sent el seu personatge en el debat.Tancament: “I tu, com et sentiries de veritat si fossis cadascun d’aquests personatges?”

5- Creació del reportatge (60 minuts)

Repte periodístic: Explicar el conflicte turístic de manera que el lector entengui la complexitat, no només una cara del debat.

El reportatge ha d’incloure:

• Un titular que capturi la tensió, no la simplifiqui.
• Un resum del debat de rols: què va dir cada veu, on hi havia acord i on desacord.
• La posició pròpia de l’autor, argumentada i amb reconeixement de la complexitat.
• Una conclusió sobre què hauria de fer el territori per avançar cap al turisme regeneratiu.

Primària: adaptació del producte

En comptes de reportatge, l’alumnat crea un diàleg escrit entre dos personatges del debat, mostrant que tots dos tenen raons.O bé: un cartell amb dues columnes (“El turisme pot ser bo quan…” / “El turisme fa mal quan…”) i una proposta al centre.Revisió en parelles amb una llista de comprovació molt simple (3 ítems).

6- Reflexió final (20 minuts)

Reflexió escrita en un exit ticket sobre:

• Quin dels cinc rols del debat t’ha semblat més difícil de defensar? Per què?
• Creus que el turisme pot ser regeneratiu al teu entorn? Quina seria la primera mesura que proposaries?
• Alguna cosa del debat ha canviat la teva manera de pensar sobre el turisme?

Primària: adaptació de la reflexió final

Dues preguntes simples: “Què he après avui que no sabia?” i “Què canviaria jo del turisme al meu poble?”Opció alternativa: dibuix

Producte final:

Reportatge “El nostre poble no està en venda“: basat en el debat de rols documentat i conclusions per escrit, publicat a la revista del centre.

En aquesta SA us convertireu en analistes econòmics del territori per investigar com funciona realment la cadena de valor de l’enoturisme. A través de la lectura de l’article, la investigació sobre un cas real de Catalunya i el treball amb conceptes com cadena de valor, economia circular i singularització, aprendreu a veure què hi ha darrere d’una exp eriència enoturística: qui hi participa, com es distribueix el valor i què es podria fer diferent.

L’objectiu no és criticar l’enoturisme, sinó entendre’l a fons i proposar com millorar-lo perquè el valor generat quedi més al territori i beneficiï més persones.

ESO / Batxillerat / FP

Contingut d’aprofundiment econòmic. Cadena de valor territorial, economia circular i singularització.Anàlisi d’un cas real de celler o zona vitivinícola catalana.Pensat per a ESO (a partir de 3r), Batxillerat i FP.

Objectius d’aprenentatge

• Comprendre el concepte de cadena de valor territorial i aplicar-lo a un cas real d’enoturisme.
• Analitzar qui participa en la creació d’una experiència enoturística i com es distribueix el valor generat.
• Reflexionar sobre els conceptes d’economia circular i singularització aplicats al territori vitivinícola.
• Identificar què es podria fer diferent perquè el valor quedingués més al territori.
• Produir un reportatge rigorós basat en l’anàlisi d’un cas real.

1- Introducció: qui guanya realment? (25 minuts)

Lectura guiada: Article 2: Enoturisme: economia amb arrels o màrqueting amb paisatge? (link)

Activitat de xoc: el docent projecta el preu d’una visita a un celler de prestigi (entrada + tast + ampolla) i pregunta:

• D’aquests diners, què creus que queda al celler? I al poble? I a la DO? I al païs?
• Qui creus que ha treballat perquè aquella experiència existeixi?
• Si el celler és propietat d’un fons d’inversió estranger, canvia algo?

Posada en comú breu de les intuicions. El docent les anota a la pissarra sense corregir: revisarem al final de la SA si les percepcions han canviat.

2- Conceptes clau: eines per a l’anàlisi (45 minuts)

El docent presenta, de manera dialogada i amb exemples visuals, quatre conceptes clau:

• Cadena de valor territorial: totes les persones i organitzacions que participen en la creació d’una experiència turística, des del pages que fa el vi fins al comunicador que el ven. Qui hi és? Qui no hi és però hauria d’estar-hi?
• Economia circular: com els recursos i els ingressos es queden circulant dins el territori en lloc de sortir-ne. Exemple: el celler compra pa al forn local, el forn compra farina al moliner local…
• Singularització: per què un vi d’una DO concreta pot val er 30€ la botella mentre un vi genèric val 3€. El valor és el producte o és el relat, la història i el territori que hi ha al darrere?
• Identitat cultural: com el vi, el paisatge vitivinícola i les tradicions associades són portadors d’una manera de ser i d’un territori concret. Què es perd si els cellers passen a mans foranes?

Per a cada concepte, l’alumnat respon individualment: “Com s’aplica això a un celler que conec o que he imaginat?” (2 minuts per concepte).

3- Anàlisi d’un cas real: la cadena de valor al descobert (75 minuts)

Repte d’investigació: Analitzar la cadena de valor d’un celler o zona vitivinícola real de Catalunya.

El docent proporciona un cas real (Priorat, Penedès, Costers del Segre, Empordà… a triar segons el context del centre). En grups de 4, l’alumnat investiga:

• Mapa d’actors: qui participa en la cadena? Pagesos, cellers, restaurants, allotjaments, agences turístiques, transportistes, artesans locals, guies, comunicadors…
• Distribució del valor: qui es queda més valor de la cadena? Qui en té més poder? On se’n va el valor que no queda al territori?
• Punts d’èxit: què fa que la cadena funcioni bé en aquest cas? Què es podria replicar?
• Punts forts i febles: què falta? Qui hauria d’estar a la cadena i no hi és? Què es podria fer diferent?

Producte intermedi: diagrama visual de la cadena de valor amb actors, fluxos de valor i propostes de millora.

4- Debat: l’enoturisme transforma o ven la transformació? (45 minuts)

Posada en comú de les anàlisis. El docent planteja el debat central de la SA:

“L’enoturisme pot frenar el despoblament rural o només s’aprofita de l’estetització del que ja s’està perdent?”

L’alumnat debat a partir dels casos analitzats, amb l’obligació d’usar almenys un concepte de l’Activitat 2 per argumentar. Al final, cada grup proposa una mesura concreta que milloraria la distribució del valor al cas analitzat.

5- Creació del reportatge (60 minuts)

Repte comunicatiu: Explicar a quelcom que no en sap res com funciona la cadena de valor d’un cas real d’enoturisme, i per què importa.

El reportatge ha d’incloure:

• El cas real presentat de manera clara i accessible.
• El diagrama de la cadena de valor (adaptat per a lectors no especialitzats).
• L’anàlisi: què funciona bé, què es podria millorar i per què.
• Una proposta concreta i argumentada de millora.

6- Reflexió final (20 minuts)

Reflexió escrita individual:

• Revisa les intucions inicials de l’Activitat 1. Què has descobert que no et pensaves?
• Qui creus que hauria de tenir més poder en la cadena de valor de l’enoturisme? Per què?
• Creus que el consumidor pot influir en com es distribueix el valor? Com?

Producte final:

Reportatge “Qui es queda el vi?”: anàlisi de la cadena de valor d’un cas real d’enoturisme a Catalunya, publicat a la revista del centre.

En aquesta SA us convertireu en exploradors vocacionals per descobrir els perfils professionals del turisme regeneratiu i l’enoturisme: guia interpretatiu del territori, gestor d’experiències, dissenyador de producte local, especialista en sostenibilitat turística i comunicador del patrimoni. Per a cadascun, investigareu què fan, què necessiten saber i com el seu treball transforma la relació entre les persones i el territori.

L’objectiu és doble: d’una banda, trencar el prejudici que el turisme és un sector sense futur professional. De l’altra, fer visible que les competències que requereix (empatia, creativitat, coneixement del territori, comunicació, pensament creatiu) són transversals i valuoses molt més enllà del sector.

5è i 6è de Primària	ESO / Batxillerat / FP
Descobriment d’oficis “especials”: guies que expliquen històries, cuidadors de la natura.Activitat: “Quin ofici m’agradaria provar?” amb targetes il·lustrades de cada perfil.Producte: dibuix + frase sobre l’ofici que els ha cridat més l’atenció.Connexió: “Això que fas bé a l’escola, quin d’aquests oficis necessita exactament això?”	Anàlisi dels 5 perfils professionals emergents i les competències requerides.Connexió explícita amb la FP com a itinerari de futur.Mapa de competències individual: què s’em dona bé, què m’interessaria aprèner.Producte: reportatge + mapa de competències argumentat.

Objectius d’aprenentatge

• Identificar i descriure cinc perfils professionals emergents del turisme regeneratiu i l’enoturisme.
• Analitzar les competències tècniques, emocionals i creatives que requereix cada perfil.
• Reflexionar sobre la pròpia vocació i els propis punts forts en relació amb aquests perfils.
• Trencar el prejudici que el turisme és un sector sense profunditat ni futur professional.
• Produir un reportatge rigorós i un mapa de competències personal argumentat.

1- Introducció: el prejudici més car del sector (20 minuts)

Lectura guiada: Article 3: Les professions del futur: servir o generar experiències amb sentit? (link)

El docent escriu a la pissarra: “Treballar en turisme vol dir…” i demana que l’alumnat completi la frase individualment en un post-it. Es recullen i es llegeixen en veu alta. Solen apareixir: cambrer, recepcionista, guia, neteja…

El docent pregunta: “D’on venen aquestes idees? Qui les ha posa des al vostre cap?” I afegeix: “Al final de la classe, tornarem a mirar aquests post-its.”

Primària: adaptació de la introducció

Substitueix el post-it per una imatge: el docent mostra una postal turístique qualsevol i pregunta “quanta gent ha treballat perquè això existeixi?”L’alumnat anota en un paper totes les persones que imagina. Posada en comú.Objectiu: generar sorpresa sobre la quantitat i varietat de feines invisibles.

2- Coneixem els perfils: els experts del territori (60 minuts)

Treball en 5 grups d’experts, cadascun especialitzat en un perfil professional:

• Grup 1 – El guia interpretatiu del territori: no només informa, sinó que fa que el visitant entengui i estimi el lloc. Què sap, què explica, com ho explica. Diferència amb el guia turístic clàssic.
• Grup 2 – El gestor d’experiències: dissenya vivences que connecten les persones amb el territori. Com es dissenya una experiència? Què fa que sigui memorable i no només un producte?
• Grup 3 – El dissenyador de producte local: converteix allò que té un territori en una oferta coherent i valuosa. Què significa singularitzar? Com es posa en valor un vi, un formatge o un paisatge?
• Grup 4 – L’especialista en sostenibilitat turística: garanteix que el model no es mengi allò que el fa atractiu. Què mesura, què limita, què proposa. La tensió entre creixement i preservació.
• Grup 5 – El comunicador del patrimoni: posa en valor el relat del territori a través de la imatge, la paraula i la narrativa digital. Què explica, per a qui i per què.

Cada grup elabora:

• Una fitxa del perfil: què fa, què necessita saber, un dia típic a la feina.
• Tres competències clau del perfil (tècniques, emocionals i creatives).
• Un exemple real d’alguna persona que fa aquest treball a Catalunya.

Primària: adaptació de la investigació

Redueix a 3 perfils: el guia, el cuidador de la natura i el contador d’històries del territori.Dona a cada grup una targeta il·lustrada amb el perfil ja descrit. L’alumnat subratlla el més important i dibuixa un moment de la seva feina.Producte intermedi: una targeta de presentació del perfil en format postal.

3- Posada en comú: l’ecosistema professional (35 minuts)

Cada grup presenta el seu perfil (4 minuts). El docent ajuda a connectar els perfils:

• Quines competències es repeteixen en tots els perfils? Què té en comú un guia interpretatiu i un comunicador del patrimoni?
• Quins d’aquests perfils creus que necessita més formació tècnica? Quins més competència emocional?
• Creus que la FP és un bon camí per accedir a algun d’aquests perfils? Per què?

El docent torna als post-its inicials: “Han canviat les vostres respostes? Què afegireu ara a “treballar en turisme vol dir…”?”

4- Mapa de competències personal (45 minuts)

Repte d’autorefllexió: Identificar què se m’dona bé, què m’interessa i quin dels cinc perfils podria encaixar-me.

Cada alumne omple individualment el seu mapa de competències:

• Què se’m dóna bé: competències que ja tinc i que reconec en mi (com a mínim 5).
• Què m’interessaria aprendre: competències que no tinc però que m’atreuen (com a mínim 3).
• Quin perfil m’encaixa més: justificat amb les competències del mapa.
• Quin perfil m’hauria de semblar impossible i no ho és: reflexió sobre un perfil que no hauria triat i per què podria tenir-hi més potencial del que creia.

Primària: adaptació del mapa de competències

Substitueix el mapa per una activitat de connexió: tres columnes (“Se’m dóna bé a…” / “M’agradaria…” / “L’ofici que m’ha sorprès més és…”).Tanca amb: “Què hauria de aprèner per fer aquell ofici?” Connexió amb el que aprenen a l’escola.Compartir en petit grup: “Quin ofici t’ha sorprès més?”

5- Creació del reportatge (55 minuts)

Repte comunicatiu: Explicar a un jove que no sap què vol estudiar que el turisme regeneratiu té professions que potser l’interessarien.

El reportatge inclou:

• Presentació dels cinc perfils professionals de manera accessible i motivadora.
• Un perfil destacat amb més profunditat (el que el grup ha investigat).
• El mapa de competències personal com a apèndix o infografia.
• Un tancament que interpel·li: “A tu, què se’t dona bé?”

Primària: adaptació del mapa de competències

Crear una “guia dels oficis secrets del turisme” en format de llibret il·lustrat: un perfil per pàgina, amb dibuix i tres coses que fa aquella persona.Tancament: una pàgina de “jo de gran podria ser…”

6- Reflexió final (20 minuts)

Reflexió escrita individual:

• Quin dels cinc perfils t’ha sorprès més? Per què no el coneixies?
• Creus que la FP pot ser un buen camí per accedir a alguna d’aquestes professions? Quina?
• Hi ha alguna competència dels perfils investigats que et sembla que ja tens? Quina?

Primària: adaptació del mapa de competències

Dues preguntes: “Quin ofici m’agradaria provar un dia?” i “Què caldria del que après per fer-ho?”

Producte final:

Reportatge “Les professions que cuiden el territori”: perfils professionals del turisme regeneratiu + mapa de competències personal, publicat a la revista del centre.

En aquesta SA us convertireu en innovadors i dissenyadors d’experiències per explorar què significa realment innovar en el turisme regeneratiu i l’enoturisme. A través de la lectura de l’article, l’anàlisi de casos reals i un repte de disseny, aprendreu a diferenciar entre la innovació que canvia el model i la que només el maquilla.

La pregunta que guia tota la SA és: innovar és créixer més o fer-ho millor? I qui decideix què vol dir “millor”?

ESO / Batxillerat / FP

Contingut estratègic. Quatre tipus d’innovació: social, ambiental, narrativa i en formació.Anàlisi crítica de casos reals i repte de disseny.Pensat per a ESO (a partir de 3r), Batxillerat i FP.

Objectius d’aprenentatge

• Comprendre que la innovació no és sinònim de digitalització i identificar quatre tipus d’innovació aplicada al turisme.
• Analitzar casos reals d’innovació en enoturisme i turisme regeneratiu i avaluar-ne l’impacte real.
• Reflexionar sobre la pregunta clau: innovar és crèixer més o fer-ho millor?
• Dissenyar una experiència turística regenerativa pròpia, coherent amb els valors del model.
• Produir un reportatge rigorós que integri anàlisi i proposta.

1- Introducció: què és realment innovar? (25 minuts)

Lectura guiada: Article 4: Innovació: tecnologia o canvi de mentalitat? (link)

El docent presenta tres casos breus i pregunta: quin d’aquests és més innovador?

• Un celler que ha instal·lat una aplicació mòbil per fer les visites autoguiades.
• Una cooperativa agraria que ha passat a vendre directament al consumidor i reparteix els beneficis equitativament entre tots els pagesos.
• Un municipi que ha limitat el nombre de visitants diari al poble per preservar la qualitat de vida dels residents.

Debat breu: l’alumnat argumenta la seva resposta. Sovint no hi ha consens, i això és el punt de partida.

2- Els quatre tipus d’innovació (50 minuts)

Treball en 4 grups d’experts, cadascun especialitzat en un tipus d’innovació:

• Grup 1 – Innovació social: governança compartida, cooperatives, participació de la comunitat en les decisions turístiques. Casos: municipis que limiten el turisme per referendum, cooperatives d’allotjament local.
• Grup 2 – Innovació ambiental: agricultura regenerativa, agroecologia, mobilitat sostenible, gestió de l’aigua. Casos: cellers amb certificació orgànica, rutes turístiques sense cotxe.
• Grup 3 – Innovació narrativa: posar en valor el relat del territori, les persones i la història. Casos: enoturisme que visibilitza la feina dels pagesos, guies que expliquen la història social del vi.
• Grup 4 – Innovació en formació: nous perfils professionals, nous itineraris formatius, noves competències. Casos: l’Escola d’Enoturisme de Catalunya, programes de FP de turisme sostenible.

Cada grup analitza:

• Un cas real del seu tipus d’innovació.
• Què ha canviat realment? Qui ho ha not at?
• Ha canviat el model o només l’eficiència del model existent?

3- Posada en comú i debat (45 minuts)

Cada grup presenta el seu cas (5 min). El docent planteja la pregunta central:

“Innovar és créixer més o fer-ho millor? I qui decideix què vol dir “millor”?”

Debat estructurat:

• Posició A: la innovació que no creix no és sostenible econòmicament.
• Posició B: la innovació que només creix acaba destrossant el que fa atractiu un territori.

L’alumnat debat usant els casos analitzats com a proves. Al final, cada alumne escriu la seva posició personal en un post-it.

4- Repte de disseny: la nostra experiència regenerativa (75 minuts)

Repte creatiu: Dissenyar una experiència turística regenerativa per a un territori concret.

Condicions del disseny:

• Ha d’incorporar almenys dos dels quatre tipus d’innovació treballats.
• Ha de beneficiar la comunitat local, no només el promotor.
• Ha de ser viable (recursos realistes, mercat real, impacte mesurable).
• Ha de poder explicar-se en 3 minuts davant d’un jurat crític.

Fases del disseny:

• Tria del territori i el concepte (15 min): quin lloc, quin recurs, quin relat.
• Disseny de l’experiència (35 min): què viu el visitant, qui hi participa, com es genera i distribueix el valor.
• Revisió i millora (25 min): contrast amb els quatre tipus d’innovació. Què canviaries?

5- Presentació i feedback (40 minuts)

Cada grup presenta el seu disseny (3 min). Feedback estructurat:

• El model beneficia realment la comunitat local?
• Quin dels quatre tipus d’innovació està més ben integrat?
• Què podria sortir malament? Com ho previndries?

6- Reflexió final (20 minuts)

Reflexió final individual (exit ticket) Per escrit:

• Quin dels quatre tipus d’innovació et sembla més transformador? Per què?
• Has canviat la teva posició sobre si innovar és crèixer més o fer-ho millor?
• Què hauria de tenir una experiència turística perquè sigui realment regenerativa?

Producte final:

Reportatge “Innovar no és crèixer més”: anàlisi de casos reals + disseny d’una experiència turística regenerativa pròpia, publicat a la revista del centre.

En aquesta SA us convertireu en investigadors del territori i activistes locals per analitzar un paisatge proper, entendre per què importa més del que sembla i proposar accions concretes per cuidar-lo. La SA tanca el cercle de tota la unitat: del conflicte a l’anàlisi, de les professions al disseny, i finalment a l’acció local i real.

L’objectiu és que l’alumnat surti de la UD amb agència: la convicció que pot observar, analitzar, proposar i actuar sobre el territori on viu. Cuidar el paisatge no és un acte estètic, sinó un acte polític.

5è i 6è de Primària	ESO / Batxillerat / FP
El paisatge com a casa nostra: què veiem cada dia i per què canvia?Projecte local adaptat: observar un espai proper, dibuixar-lo i proposar una acció senzilla.Connexió amb el canvi climàtic: “Com afecta el que veiem al nostre poble?”Producte: dossier gràfic + proposta d’acció senzilla i realista.	Paisatge com a ecosistema viu, memòria cultural i infraestructura climàtica.Projecte local amb diagnòstic rigorós i proposta d’acció argumentada.Connexió entre canvi climàtic, benestar emocional i models turístics.Producte: reportatge periodístic + proposta amb pla d’implementació.

Objectius d’aprenentatge

• Comprendre el paisatge com a ecosistema viu, memòria cultural i infraestructura climàtica, més enllà del decorat turístic.
• Analitzar la relació entre el paisatge vitivinícola, el canvi climàtic i el model enoturístic.
• Aplicar els aprenentatges de tota la UD a un paisatge proper al centre educatiu.
• Produir una proposta local concreta, argumentada i viable de millora o protecció del paisatge.
• Tancar la UD amb la convicció que l’acció local té sentit i és possible.

1- Introducció: més que una postal (25 minuts)

Lectura guiada: Article 5: Paisatge, salut i futur: què passa quan cuidem el territori? (link)

Preguntes per activar la reflexió:

• Quin paisatge tens més proper al teu lloc de vida? Com està? Què l’amenaça?
• Creus que el paisatge pot afectar la teva salut o el teu benestar? Com?
• Qui creus que té la responsabilitat de cuidar el paisatge? L’administració? Els propietaris? Tothom?

Activitat d’entrada: Cada alumne escriu o dibuixa en 3 minuts un paisatge proper que li importa. No ha de ser espectacular: pot ser el parc del barri, la vista des de l’escola, un camí… Es comparteixen i el docent pregunta: per què us importa? Què perdreu si desapareix?

Primària: adaptació del mapa de competències

El dibuix és la porta d’entrada: cada alumne dibuixa el paisatge més bonic que coneix i explica per què li agrada.Posada en comú: què tenen en comú els paisatges que heu dibuixat? Què hi ha a tots?Introducció senzilla: “Aquest paisatge que has dibuixat no és només bonic: és també la llar d’animals, la font d’aire net, la memòria del teu poble…”

2- El paisatge com a sistema complex (50 minuts)

Treball en 4 grups d’investigació, cadascun analitzant una dimensió del paisatge:

• Grup 1 – Ecosistema viu: la vinya com a hàbitat. Quina biodiversitat sostenible? Com l’agricultura intensiva vs. l’agroecològica afecta la vida al paisatge?
• Grup 2 – Memòria cultural: el paisatge vitivinícola com a part de la identitat territorial. Qui l’ha modelat al llarg de la història? Què explica sobre la comunitat que hi viu?
• Grup 3 – Infraestructura climàtica: com la vinya, el bosc o l’espai verd retenen humitat, regula la temperatura i capturen carboni. L’impacte del canvi climàtic al sector vitivinícola català.
• Grup 4 – Salut pública i benestar: la biofília (el benestar que genera el contacte amb la natura), els paisatges com a espais de salut mental, l’arrelament identitari com a factor de salut comunitària.

Cada grup elabora: 

• Un resum de la seva dimensió amb exemples concrets.
• Una connexió amb el model turístic: com afecta el turisme massiu aquesta dimensió? 
• I el turisme regeneratiu?

Primària: adaptació de la investigació

Redueix a dos conceptes: “El paisatge com a llar” (animals, plantes, gent) i “El paisatge com a memòria” (història, tradicions).Cada grup rep una fitxa molt visual amb la informació adaptada. L’alumnat ressegueix, subratlla i busca un exemple al seu entorn.Producte intermedi: un pòster gràfic amb les idees principals.

3- El canvi climàtic i el paisatge vitivinícola (40 minuts)

Posada en comú de les quatre dimensions i introducció de la connexió climàtica:

• El canvi climàtic ja està afectant les collites de vi a Catalunya (anticipació de la verema, pèrdua de l’aroma…). Casos reals.
• Com respondre el sector? Adaptació (noves varietats, altituds, tècniques de conreu) o mitigació (disminució de carboni, agroecologia)?
• Què passa amb el model enoturístic si el paisatge de la vinya canvia dramàticament?

Debat breu: pot el turisme regeneratiu ser una eina per a la preservació del paisatge, o és inevitablement part del problema?

4- Projecte local: el nostre paisatge (75 minuts)

Repte: Identificar un paisatge proper al centre, analitzar-ne l’estat i proposar una acció concreta de millora o protecció.

Fases del projecte:

• Selecció del paisatge (10 min): el grup tria un paisatge proper (parc, camp, zona natural, espai degradat…).
• Diagnòstic (30 min): què hi ha (biodiversitat, ús, estat), què l’amenaça (construcció, contaminació, abandonament, sobreexplotació turística) i quin valor té per a la comunitat.
• Proposta d’acció (25 min): una mesura concreta, realista i argumentada. Qui hauria de fer-la? Com? Amb quins recursos? Quines barreres hi ha?
• Revisió (10 min): és realista? és coherent amb els valors del turisme regeneratiu?

Primària: projecte local adaptat

El paisatge ha de ser molt proper i conegut: el pati de l’escola, el parc del barri, el camí d’entrada al poble.El diagnòstic es fa amb observació directa (si és possible, sortida breu) i preguntes guiades: Què hi ha? Què hi manca? Què no està bé?La proposta pot ser molt senzilla: plantar arbres, crear una zona de joc natural, fer un cartell explicatiu…Producte: un cartell o un dossier gràfic amb el diagnòstic i la proposta, presentable a l’Ajuntament.

5- Presentació i tancament de la UD (40 minuts)

Cada grup presenta el seu projecte local (4 min). El docent guia el tancament:

• Què connecta el projecte de cada grup amb tot el que hem après al llarg de la UD?
• Del conflicte turístic inicial a la proposta local: quin ha estat el camino?
• Què podria fer realitat cadascuna de les propostes? Qui depèn?

Tancament de la UD: El docent recupera la pregunta inicial de la SA 1 (“Qui té el dret de decidir quin model turístic volem?”) i convida l’alumnat a respondre-la ara, amb tot el que ha après. La resposta ja no pot ser la mateixa que al principi.

6- Reflexió final (20 minuts)

Reflexió escrita individual:

• De tot el que has après en aquesta UD, què és el que més ha canviat la teva manera de veure el turisme?
• Creus que el turisme regeneratiu és possible al teu entorn? Quina seria la primera acció?
• Què faràs tu amb el que has après?

Primària: reflexió adaptada

Tres preguntes simples: “Què he après?”, “Què m’ha sorprès més?” i “Què faré jo per cuidar el meu paisatge?”Opció: carta breu a l’Ajuntament amb la proposta del projecte local.

Producte final:

Reportatge “El paisatge no és una postal”: projecte local d’anàlisi i proposta de millora d’un paisatge proper, publicat a la revista del centre.

Aquesta unitat didàctica proposa un recorregut crític i propositiu pel món de l’enoturisme i el turisme regeneratiu, coincidint amb el Dia Mundial de l’Enoturisme (8 de novembre). No és una UD sobre vi: és una UD sobre la relació entre les persones i el territori, sobre qui decideix el model econòmic d’un lloc i sobre què significa viure i treballar en un territori que es vol cuidar.

El fil conductor de la unitat és un moviment progressiu: del conflicte a la proposta, de la crítica a l’acció. L’alumnat comença confrontant les tensions reals del turisme massiu (SA1), desxifra la cadena econòmica de l’enoturisme (SA2), descobreix un ecosistema professional desconegut (SA3), explora què significa innovar de veritat (SA4) i acaba amb un projecte local concret (SA5). Cada SA aprofundeix i construeix sobre l’anterior.

La proposta està dissenyada per a ESO, Batxillerat i FP, amb adaptacions per a 5è i 6è de Primària a les SA 1, 3 i 5. Totes les SA incorporen caixes de andamiatge específic per a Primària a cada activitat, de manera que el docent pot aplicar l’adaptació que necessita sense reformular tota la SA.

Nivell i matèries:

Aquesta unitat és especialment adequada per treballar de manera interdisciplinària entre Ciències Socials, Economia, Ciències Naturals, Llengua i Educació en Valors

Durada estimada:

La duració estimada total és de 18 a 22 hores, adaptable segons el nivell i el ritme del grup. La unitat es pot implementar sencera o seleccionant les SA més pertinents per a cada context.

• Analitzar les tensions reals que genera el turisme massiu en el territori i comprendre la diferencia amb el model regeneratiu.
• Comprendre la cadena de valor de l’enoturisme: qui hi participa, com es distribueix el valor i qui en surt beneficiat.
• Identificar perfils professionals emergents del turisme regeneratiu i reflexionar sobre la pròpia vocació i competències.
• Distingir quatre tipus d’innovació aplicada al turisme (social, ambiental, narrativa, en formació) i dissenyar una proposta pròpia.
• Comprendre el paisatge com a ecosistema viu, memòria cultural i infraestructura climàtica, més enllà del decorat turístic.
• Produir continguts periodístics de qualitat a partir de la recerca, el debat i la reflexió crítica.
• Desenvolupar agència: la convicció que es pot observar, analitzar, proposar i actuar sobre el territori on es viu.

Recursos informatius:

• 5 articles periodístics de Junior Report sobre enoturisme (conflicte turístic, cadena de valor, professions, innovació, paisatge).
• Casos reals de zones vitivinícoles de Catalunya (Priorat, Penedès, Costers del Segre, Empordà) per a la SA2.
• Materials de l’Escola d’Enoturisme de Catalunya sobre perfils professionals i itineraris formatius.
• Dades sobre l’impacte del canvi climàtic al sector vitivinícola català per a la SA5.
• Fotografies de tensions turístiques i de paisatges degradats/cuidats per a les activitats d’entrada.
  

Recursos materials:

• Ordinadors o tauletes amb connexió a internet.
• Eines digitals per a la creació de continguts (Canva, PowerPoint, Google Slides).
• Post-its, cartolina i material per a dinàmiques presencials (mapes d’actors, debats, diagrames).
• Fulls de treball, guies de verificació i rúbriques d’avaluació per a cada SA.
• Per a la SA5: materials per al projecte local (camera fotogràfica, fitxes d’observació).
• Per a Primària: targetes il·lustrades dels perfils professionals (SA3), fitxes d’observació visual (SA5).

SA	Títol	Durada aproximada	Producte final	Nivell
SA 1	El nostre poble no està en venda	3–4 h	Reportatge + debat de rols	Prim + ESO
SA 2	Qui es queda el vi?	4–5 h	Reportatge econòmic	ESO / Batx / FP
SA 3	Les persones professionals que cuiden el territori	4–5 h	Reportatge + mapa competències	Prim + ESO
SA 4	El cant dels ocells a l’ONU	4–5 h	Reportatge audiovisual	ESO / Batx / FP
SA 5	Casals avui: l’artista activista	4–5 h	Pòdcast periodístic	Prim + ESO

L’avaluació s’articula des d’un enfocament competencial i formatiu, combinant l’observació del procés, la coavaluació, l’autoavaluació i l’anàlisi dels productes finals. Les caixes d’andamiatge per a Primària de cada SA ja incorporen els productes i criteris d’avaluació adaptats a cada nivell.

1. Comença pel conflicte, no per la sol·lució
La SA1 és la porta d’entrada i ha de generar tensió productiva. Evita començar la UD explicant què és el turisme regeneratiu: deixa que l’alumnat descobreixi el conflicte primer i arribi a la noció de model alternatiu a través del debat.

2. Usa el context local sempre que puguis
La UD és molt més potent quan els casos analitzats són propers. Adapta la SA2 a una zona vitivinícola propera al centre. A la SA5, tria un paisatge que l’alumnat coneix bé. La proximitat és la diferencia entre un exercici i una experiència.

3. L’andamiatge per a Primària està integrat a cada SA
No cal preparar materials separats per als dos nivells. Les caixes verdes de scaffolding a cada activitat indiquen exactament què cal adaptar i com. Primària treballa amb els mateixos conceptes, però amb exemples més propers, materials ja seleccionats i productes més visuals i concrets.

4. La SA2 requereix preparació prèvia del cas real
Selecciona el cas de celler o zona vitivinícola amb antelació i prepara un dossier d’informació adaptat. Si és possible, contacta directament amb l’Escola d’Enoturisme de Catalunya per obtenir materials o fins i tot per organitzar una visita o xerrada.

5. El debat de rols de la SA1 necessita preparació
Dedica temps suficient a la preparació dels rols (activitat 3). Un debat ben preparat és molt més ric que un de spontani. Per a Primària, les targetes de rol han de tenir les frases d’ajuda escrites.

6. La SA3 connecta directament amb la vocació i la FP
Aprofita l’activitat del mapa de competències per fer visible que les habilitats que l’alumnat ja té (empatia, creativitat, comunicació, curiositat pel territori) són exactament les que demanen els nous perfils professionals. La FP no ha de semblar un pla B.

7. El repte de disseny de la SA4 integra tota la UD
Quan l’alumnat dissenya la seva experiència regenerativa ha de mobilitzar els aprenentatges de les SA anteriors: qui es beneficia (SA1), com es distribueix el valor (SA2), quins professionals hi participen (SA3). Recorda-ho abans del repte.

8. El projecte local de la SA5 pot tenir impacte real
Si la proposta del projecte local és prou concreta i rigorosa, val la pena compartir-la amb l’Ajuntament, una associació local o els mitjans de comunicació del territori. Donar-li sortida real reforça la idea que l’alumnat té agència.

9. Tanca la UD amb la pregunta que la va obrir
El tancament de la SA5 recupera la pregunta inicial de la SA1: “Qui té el dret de decidir quin model turístic volem?” La resposta de l’alumnat al final de la UD no hauria de ser la mateixa que al principi. Fer-ho visible és un moment molt poderós. Considera etiquetar els productes finals a @JuniorReportCAT i als canals digitals del centre.

10. Integra la interdisciplinarietat de manera natural
El turisme toca l’economia (SA2), el medi ambient (SA5), les professions i la FP (SA3), la innovació social (SA4) i la convivència (SA1). No cal forçar les connexions: ja hi són. Recorda-les quan apareguin i convida a l’alumnat a veure el camp d’una manera integrada.