4 desembre 2024
spot_img
4 desembre 2024

Aliments més cars pel canvi climàtic

Les sequeres, l’augment de temperatures i la desertificació encariran el menjar i obligaran els pagesos a adaptar els cultius

El planeta pot albergar vida gràcies als gasos d’efecte d’hivernacle de l’atmosfera, que retenen la calor del Sol.

No obstant això, activitats humanes com la crema dels combustibles fòssils n’han generat un excés, cosa que ha contribuït a escalfar el planeta i ha forçat un canvi climàtic.

L’Organització Meteorològica Mundial (WMO) calcula que la temperatura de la Terra ha pujat un 1,1 °C des de l’època preindustrial (entre 1850 i 1900).

Aquest fenomen afecta de manera ja visible moltes parts del món. L’augment del nivell del mar, provocat pel desglaç dels pols, posarà en perill les persones que viuen a illes o prop de la costa.

“A la península Ibèrica, la principal conseqüència serà la desertificació”, explica Joaquín Hortal, biogeògraf del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN) especialitzat en el canvi climàtic.

 

Menys aliments i més cars

Els canvis al paisatge afectaran de manera directa la producció de menjar. “Els cultius es veuran amenaçats i la seva productivitat disminuirà”, assenyala el científic.

Segons l’investigador, les verdures i les fruites que es conreen als horts seran els més afectats. “Necessiten força aigua i, si hi ha sequera, seran més cars”, assegura.

A més a més, la combinació de sequeres prolongades amb la introducció d’espècies invasores pot provocar l’aparició de plagues d’insectes que afectin determinats cultius.

Els països amb menys recursos seran els més vulnerables. “Seran incapaços de gestionar els canvis en la disponibilitat d’aigua i aliments, per la qual cosa apareixeran fams i migracions”, adverteix Hortal.

El canvi climàtic ja és la primera causa de desplaçats, segons un estudi publicat a la revista Global and Planetary Change.

 

Adaptar-se per protegir els cultius

Davant d’aquest panorama, algunes empreses han començat a adaptar-se a la nova situació climàtica. Per exemple, el sector del vi i el raïm està desplaçant les vinyes cap al nord, perquè cada vegada fa més calor.

També utilitzen dades per saber quan és millor collir el raïm i han recuperat varietats antigues i resistents a les condicions climàtiques actuals.

Segons Hortal, la majoria de pagesos hauria de copiar aquest model. “Poden conrear més varietats d’espècies de plantes per assegurar-se la collita, buscar models de producció més sostenibles i crear zones agrícoles amb cultius diferents i amb àrees de bosc per protegir els camps de les plagues”, explica.

També cal canviar els nostres hàbits de consum. “Hem de donar valor a productes locals sostenibles i comprar aquells que tinguin menys impacte ecològic”.

Per aconseguir-ho, l’investigador opina que els governs haurien de crear lleis per obligar empreses i productes a fer pública la seva petjada mediambiental.

Perquè aquestes iniciatives siguin eficaces, els agricultors han de posar-se d’acord i comptar amb el suport de polítics i de consumidors.

 

Aquest article té el suport del Museo Nacional de Ciencias Naturales (MNCN)

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Treballa aquest tema a classe!

 

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -
-Contingut patrocinat -