25 juny 2024
spot_img
25 juny 2024

Arbres per reduir la calor

París preveu plantar més de 100.000 arbres per pal·liar les altes temperatures causades per les onades de calor i el canvi climàtic

París continua treballant per abordar el problema de les altes temperatures que està registrant la ciutat. El govern local, liderat per l’alcaldessa Anne Hidalgo, va aprovar a principis d’estiu el nou Pla local d’urbanisme (PLU), que inclou diverses mesures per promoure la resiliència climàtica a la capital francesa.

París és una de les ciutats d’Europa que està patint més l’impacte del canvi climàtic i la calor extrema durant els mesos d’estiu. Segons un informe elaborat pel mateix ajuntament, d’aquí 25 anys la calor serà tan extrema que a la ciutat podrien arribar als 50ºC.

Com altres capitals europees, París està patint les conseqüències d’haver esdevingut una “illa de calor”, on s’assoleixen temperatures extremes per la manca de vegetació i la concentració de calor al paviment, entre altres raons.

Aquesta situació ja està provocant conseqüències negatives en la vida de les persones: segons un estudi recent publicat a la revista The Lancet, París és la ciutat europea on el risc de mortalitat durant les onades de calor és més gran.

Amb l’aprovació del PLU, el govern parisenc ha anunciat que augmentarà les zones verdes de la capital, substituint les zones de formigó per altres materials i creant noves zones verdes. En concret, ha promès crear 300 noves hectàrees de parcs i jardins en les properes dues dècades i plantar 170.000 arbres per al 2026.

L’objectiu és clar: convertir París en una ciutat més fresca i lluitar contra el canvi climàtic.

Illes de calor

Quan parlem d’“illes de calor” ens referim a zones urbanes que experimenten temperatures molt altes a causa de la concentració d’una sèrie d’elements com ara edificis, paviments, infraestructures i activitats humanes.

Les carreteres i carrers de les ciutats solen estar construïdes amb asfalt i formigó, materials que tendeixen a absorbir i retenir la calor durant el dia i alliberar-lo a la nit, impedint que les temperatures baixin. A això se suma la manca de vegetació: moltes ciutats tenen poques àrees verdes amb ombra, cosa que ajuda a regular la temperatura.

La calor generada pels cotxes, les fàbriques i els sistemes de calefacció i aire condicionat dels edificis també contribueix a augmentar la temperatura en àrees urbanes. A més, a les ciutats els edificis tendeixen a ser alts i això fa que el flux d’aire quedi bloquejat, dificultant que la calor es dissipi.

En els darrers anys, diversos estudis han intentat demostrar els efectes nocius de les “illes de calor” en la salut humana. Les altes temperatures poden provocar problemes al nostre cos com ara cops de calor, deshidratació o marejos, entre d’altres. De vegades extremes, les temperatures poden causar la mort.

Una investigació de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) publicada a la revista The Lancet va revelar que, a les 93 ciutats les dades de les quals van analitzar, 6.700 morts prematures podrien ser atribuïdes als efectes de les illes de calor durant els mesos d’estiu.

Però hi ha solucions. L’estudi estima que augmentar la quantitat d’arbres al 30% refredaria les ciutats en una mitjana de 0,4°C, cosa que podria prevenir morts prematures associades a la calor.

Horts urbans

Hi ha multitud d’iniciatives que es poden posar en marxa a les ciutats per pal·liar el canvi climàtic i reduir l’impacte dels seus efectes negatius als espais i la població. Entre aquests, destaquen els horts urbans, que són espais de cultiu d’aliments i plantes que s’estableixen en àrees urbanes.

Durant la fotosíntesi, les plantes absorbeixen diòxid de carboni (CO2) de l’atmosfera. En cultivar més plantes a través d’aquests horts, es pot augmentar la quantitat de CO2 absorbida, cosa que ajudaria a reduir els nivells de gasos amb efecte d’hivernacle que són contaminants.

A més, les plantes també ajuden a filtrar l’aire en capturar partícules contaminants i alliberar oxigen, cosa que pot contribuir a aconseguir una millor qualitat de l’aire a les ciutats.

Alhora, les plantes proporcionen espais d’ombra i àrees verdes. Aquestes zones absorbeixen menys calor que superfícies com l’asfalt dels carrers, cosa que pot ajudar a reduir les temperatures. Això, alhora, farà que les persones residents visquin en millors condicions.

Però en aquests horts no només es cultiven plantes, sinó també aliments. Aquests productes locals requereixen menys transport en comparació dels productes que provenen de grans supermercats. D’aquesta manera, els horts urbans també ajuden a disminuir la petjada de carboni associada a la producció i distribució dels aliments.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -