Argentina reacciona contra Milei

Ciutadans de tot el país se sumen a l'aturada nacional contra les reformes impulsades pel nou president

Argentina viu la seva primera vaga general des del 2019. Milers de ciutadans s'han mobilitzat als carrers del país com a protesta contra les reformes impulsades per l'ultraliberal Javier Milei. El president lidera l'Executiu des de finals de novembre, quan el seu partit  La Libertad Avanza (LLA) va guanyar les eleccions amb el 56% dels vots.

L'aturada, convocada per la Confederació General de Treball (CGT) per dimecres 24 de gener, ha comptat amb el suport de partits polítics i organitzacions socials i de drets humans. Segons els organitzadors van participar unes 600.000 persones, encara que les dades varien segons la font: la policia estima que en van ser 100.000 i, el govern, unes 40.000.

Les protestes es van allargar fins a mitjanit, en una jornada que va transcórrer sense grans incidents ni disturbis. Els principals carrers i places del país es van omplir de pancartes, i Buenos Aires va ser l'epicentre de la mobilització. Treballadors de tota mena de sectors es van sumar a la vaga: construcció, educació, salut, cultura…

La situació a Argentina és clau en aquestes mobilitzacions. Més del 40% dels argentins viuen per sota del llindar de pobresa, el país va tancar el 2023 amb un dels índexs d'inflació més alts del món (un 211,4% interanual) i és un dels que més diners li deuen Fons Monetari Internacional.

Amb l'objectiu de millorar aquesta situació que travessa el país, el president Milei vol desregular l'economia argentina i reduir la mida de l'Estat i la intervenció. Tot i això, els sindicats consideren que les seves reformes causaran l'efecte contrari i sumiran la població en una situació encara pitjor, debilitant els drets dels treballadors.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida por Junior Report (@junior_report)

L’objectiu de la vaga és expressar l’oposició dels ciutadans a les reformes del nou govern. Des que va arribar a la presidència el novembre del 2023, el paquet de noves mesures impulsades per Milei ha provocat moltes reaccions al país.

Les reformes de Milei

Les protestes dels ciutadans argentins se centren en el decret de necessitat i urgència (DNU), aprovat pel govern de Milei i posat en vigor el 29 de desembre passat, i en el projecte de llei Bases i Punts de Partida per a la Llibertat dels Argentins, més coneguda com a 'llei òmnibus'.

Amb aquest paquet de reformes, el president vol declarar el país en “emergència pública” per l'actual situació socioeconòmica. Això transfereix a l'Executiu àmplies facultats en qüestions econòmiques, financeres, fiscals, socials, de seguretat, de defensa i un llarg etcètera durant un any, amb la possibilitat de prorrogar aquest termini.

Si això s'aprovés, a la pràctica el govern de Milei tindria la potestat de decidir sobre tots aquests temes, que avui dia només pot legislar el Parlament. D'aquesta manera, el president consolidaria més poder a les mans.

El paquet de mesures també contempla la privatització de diferents empreses públiques per part de l'Executiu i mesures contra els manifestants, amb penes de dos a quatre anys de presó per a aquells que entorpeixin el funcionament normal dels transports. També ha proposat de reduir el sou dels funcionaris públics que participin en protestes.

Més enllà d'aquestes propostes a futur, Milei va fer profunds canvis només obtenir el càrrec. En els seus primers dies com a president va fer retallades de la despesa pública, va acomiadar milers de funcionaris i va reduir a la meitat el nombre de ministeris. També va devaluar el pes argentí en més d'un 50%, cosa que va disparar els preus.

Mobilització social a Argentina

L'aturada nacional convocat per la Confederació General del Treball (CGT) és el primer que viu Argentina des de fa uns quants anys. El govern del darrer president, el peronista Alberto Fernández (2019-2023), no va viure cap vaga general organitzada per aquesta central sindical, la més gran i influent del país.

L'última vaga nacional es remunta al 29 de maig del 2019, que la CGT va organitzar contra l'Executiu del centredretà Mauricio Macri (2015-2019). Des que Macri va arribar a la presidència d'Argentina el desembre del 2015, cinc van ser les aturades nacionals convocades pel sindicat.

La CGT va ser fundada el 1930 com a conseqüència d'un acord entre sindicalistes revolucionaris, independents, socialistes i comunistes d'Argentina. Actualment agrupa diversos sindicats i federacions, representant treballadors de diversos sectors. El seu objectiu principal és defensar els drets i els interessos laborals dels treballadors.

Al llarg de la història, la Confederació ha organitzat nombroses aturades generals i protestes com una forma d'expressar la preocupació i el descontentament dels treballadors davant de polítiques governamentals, reformes laborals, i altres qüestions rellevants.
A més, aquestes mobilitzacions són una forma més de pressionar els governs per negociar i reconsiderar polítiques que puguin afectar negativament els ciutadans.