La llei vol protegir els nens, les nenes i els adolescents del contingut nociu d'Internet i dels potencials problemes de salut mental associats
El Senat d'Austràlia ha aprovat una llei que impedirà l'accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials. El text contempla multes de fins a 49,5 milions de dòlars australians (30,6 milions d'euros) a les plataformes digitals que no compleixin aquesta norma.
Es tracta d'una llei pionera al món: fins ara, cap país no tenia una restricció per a aquest tram d'edat tan elevat.
A principis d'any, el governador de Florida (Estats Units) va aprovar una llei que prohibeix als menors de 14 anys tenir un compte a les xarxes socials i exigeix als joves de 14 i 15 anys obtenir el consentiment patern per poder-ho fer. Tot i això, la prohibició d'Austràlia és absoluta (no depèn del consentiment de les famílies).
Algunes de les xarxes socials a les quals no podran accedir els joves australians seran Facebook, Instagram, Reddit, Snapchat, X i TikTok. Tot i això, la norma exclou plataformes que el govern considera “de baix risc”, com Youtube i Google Classroom.
Els impulsors de la llei assenyalen que l'ús excessiu de les xarxes socials suposa un risc per a la salut física i mental dels menors. Segons el govern australià, gairebé dos terços dels joves d'entre 14 i 17 anys del país han vist a Internet continguts extremadament nocius, com consum de drogues, suïcidi o autolesions.
A favor o en contra de la prohibició?
L'Organització Mundial de la Salut (OMS) va advertir en un informe recent que el percentatge d'adolescents que fan un ús problemàtic de les xarxes socials ha augmentat considerablement. La investigació va revelar que aquest ús redueix les hores de son, els genera malestar social i mental i incrementa el risc de consumir drogues.
En els darrers anys, nombrosos estudis han estudiat l'impacte negatiu que té l'ús de plataformes com Instagram, TikTok o X entre els més joves. Aquestes conclusions han servit al govern d'Austràlia per prendre la decisió de prohibir l'accés a les xarxes socials fins als 16 anys.
No obstant això, no tots els partits polítics del país estan d'acord amb la mesura. El Partit Verd creu que la proposta és “perillosa” perquè impactarà negativament en aquells joves en situacions de marginació o vulnerabilitat. Per exemple, en nois i noies del col·lectiu LGTBIQ+ de zones rurals que utilitzen les xarxes socials per buscar suport.
La Comissió Australiana de Drets Humans també assenyala que els menors tenen dret a accedir a la informació i a expressar-se lliurement a mesura que desenvolupen i formen la seva identitat. La prohibició de les xarxes socials posa en perill directament aquests drets, segons aquest organisme.
Com s'ha de verificar l'edat?
Una de les qüestions que haurà d'abordar la nova llei australiana és com es verificarà l'edat dels usuaris per a restringir l'accés als menors.
Actualment, molts espais en línia es basen en un control d'edat en què són els mateixos usuaris els que comparteixen aquesta informació. El problema d'aquest sistema és que els joves poden mentir fàcilment i dir que tenen una edat que realment encara no tenen.
Per això, es busca una alternativa per dur a terme la identificació d’una manera més fiable. Una opció és demanar als usuaris que pugin una identificació física, com un passaport o un carnet de conduir. Una altra opció és fer una estimació de l'edat en funció de dades biomètriques (per exemple, un escaneig facial amb la càmera del mòbil).
No obstant això, aquests mètodes també tenen els seus riscos, i podrien posar en perill el dret a la privadesa dels usuaris. Les grans empreses tecnològiques de xarxes socials estarien accedint a documents d'identitat i a altres dades personals, cosa que genera grans preocupacions.
De moment, no hi ha un sistema totalment eficaç de verificació de l'edat.
Treballa l'actualitat a l'aula
Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!
