13 juny 2024
spot_img
13 juny 2024

Austràlia rebutja en referèndum els seus indígenes

La població vota “no” a canviar la Constitució i incloure representants indígenes al Parlament

Els australians es neguen a donar als aborígens (pobles indígenes originaris d'Austràlia) una veu directa als poders legislatiu i executiu del govern. És la conclusió del resultat obtingut al referèndum celebrat el 14 d'octubre passat al país, on el “no” es va imposar amb un 60,5% dels vots i va prevaler als sis estats del país.

La votació plantejava una proposta per modificar la Constitució del 1901, amb l'objectiu de crear un organisme integrat per membres elegits per les comunitats indígenes australianes. Aquest organisme permetria als aborígens tenir veu al Parlament sobre les polítiques que els afecten.

Els indígenes australians representen el 3,8% dels més de 26 milions d'habitants que tenen Austràlia. Tot i que el percentatge pot semblar baix, els aborígens han viscut al país des de fa més de 50.000 anys.

Tot i els avenços socials de les darreres dècades, les comunitats aborígens encara s'enfronten a discriminació i desigualtats significatives en àrees com la salut, l'educació i l'ocupació. També hi ha desafiaments en la preservació de llengües i tradicions culturals.

Dies abans del referèndum, milers de persones es van manifestar a les principals ciutats d'Austràlia per demanar el canvi constitucional. Després dels resultats de la votació, els líders aborígens han demanat “una setmana de silenci” per reflexionar sobre les conseqüències del resultat.

Aborigen a Austràlia

La història dels aborígens a Austràlia és una de les més antigues del món: s'estima que els primers pobladors van arribar al país fa almenys 50.000 anys. Durant milers d'anys, els aborígens van desenvolupar la pròpia cultura, amb un idioma, creences i formes de vida pròpies.

Però quan parlem d'indígenes australians no parlem d'una comunitat única. Actualment hi ha gairebé 400 tribus natives, segons l'Agència de l'ONU per als Refugiats (ACNUR). Tot i que comparteixen la mateixa arrel, conserven part de la seva identitat i tradicions úniques.

Tot va canviar amb els colonitzadors europeus. L'arribada dels britànics a Austràlia al segle XVIII va tenir un impacte significatiu a les comunitats aborígens: va resultar en la pèrdua de terres, la violència i la imposició de la cultura i religió europees. També va provocar el desplaçament forçat de comunitats aborígens de les terres tradicionals.

Durant el segle XIX i el segle XX, es van implementar polítiques d'assimilació que buscaven "civilitzar" els aborígens i fer que adoptessin la cultura europea. Això va tenir com a conseqüència la separació forçada de nens aborígens de les seves famílies, un succés conegut com a “Generació Robada”.

Al llarg del segle XX, les comunitats aborígens australianes van començar a lluitar pels seus drets i el reconeixement de les seves cultures i territoris. No va ser fins al 1967 quan se'ls va reconèixer com a ciutadans australians i fins al 2008 quan el govern del país els va demanar perdó de forma oficial.

Indígenes al món

Els pobles indígenes conformen més de 5.000 grups diferents a uns 90 països i estan constituïts per 370 milions de persones. Cadascun d'aquests pobles té una història, cultura, idioma i tradicions úniques, així com una manera pròpia de veure la vida i el món i de relacionar-se amb la natura.

Els seus trets socials, culturals, econòmics i polítics són diferents dels que predominen a les societats actuals. Això ha fet que, al llarg de la història, les poblacions indígenes s'hagin enfrontat a nombrosos desafiaments, com ara la colonització, el desplaçament forçat, la discriminació, el racisme i la violència.

Com a conseqüència, molts grups han perdut les terres, les llengües i les pràctiques culturals, fet que suposa una vulneració dels seus drets humans. Això, alhora, s'ha traduït en unes males condicions de vida: manca d'accés a l'educació, situació de pobresa extrema, menys esperança de vida que les persones no indígenes…

Un altre dels grans problemes a què s'enfronten aquests pobles és la no representació parlamentària. Si els indígenes no tenen representació política, les seves preocupacions i perspectives no es podran tenir en compte a l'hora de prendre decisions governamentals, cosa que es tradueix en una situació de marginació i exclusió.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -