El govern sud-africà va crear territoris aïllats per separar els negres de la població blanca i privar-los dels seus drets
Els bantustans van ser un dels exemples més grans de la segregació racial imposada a Sud-àfrica pel sistema de l’apartheid.
Es tractava de territoris autònoms inventats pel govern sud-africà on la població no blanca estava obligada a traslladar-se a viure-hi. La ideologia que hi havia darrere d’aquests guetos moderns era el desplaçament dels negres “fora de les fronteres del país”, ja que no se’ls considerava ciutadans de ple dret.
Així, els negres perdien els seus drets com a sud-africans i es convertien en ciutadans dels bantustans, on tenien menys drets que els blancs.
Durant l’apartheid, el govern de Sud-àfrica va arribar a crear 10 bantustans o estats autònoms.
Una de las técnicas propias del Apartheid fue la constitución de reservas territoriales autónomas (los bantustanes) donde aglutinar a la población negra (similar a las políticas aplicadas a los indios en USA a mediados del s.XIX). pic.twitter.com/hF97r3mAOm
— Argo (@argorev) May 4, 2018
Més de 3 milions de persones van ser forçades a deixar casa seva i traslladar-se als bantustans. A partir d’aquell moment eren considerats “transeünts” que havien de circular com a ciutadans estrangers al seu propi país.
La població blanca havia ocupat el poder a Sud-àfrica durant segles, tot i ser una minoria. L’objectiu dels bantustans era aïllar la població negra, que era majoritària, per convertir els blancs en majoria.
Las banderas de los antiguos bantustanes y demás implementos del apartheid en Freedom Park, Pretoria pic.twitter.com/H9ypZIB8w1
— Sr. Mapache 🇨🇴 (@iShosholoza) January 3, 2016
Terra estranya per a la població negra
Els bantustans funcionaven com a reserves tribals destinades a allotjar i concentrar poblacions ètnicament homogènies de negres. La població no blanca es va dividir en 8 grups diferenciats segons la seva ascendència ètnica.
Entre els 10 bantustans creats durant l’apartheid, els estats de Transkei, Venda, Bofutatsuana i Ciskei tenien més autonomia, mentre que la resta tenien una forma limitada d’autogovern.
Aquestes autonomies, que suposaven el 14% del territori de Sud-àfrica i albergaven el 72% de la població, no van ser reconeguts mai per la comunitat internacional com a nacions independents.
Otra de las sombras de Sudáfrica: los bantustanes, estados tribales utilizados como reservas pic.twitter.com/QZ6vmjbKFs
— El Orden Mundial – EOM (@elOrdenMundial) July 26, 2017
En aquests territoris, les terres eren menys productives i la pobresa va començar a estendre’s entre la població. A més a més, es va instaurar un sistema educatiu totalment nou amb l’objectiu de preparar els menors no blancs a acceptar el seu rol de subordinació respecte dels blancs.
El govern sud-africà justificava la segregació dient que d’aquesta manera atorgava més independència als africans. A més a més, defensaven que així estarien tornant als seus llocs d’origen i a les llars ancestrals.
Una gran part de la població negra, però, vivia a les grans ciutats des de feia generacions. El que en realitat buscava el govern (governat per blancs) era que les ciutats i les àrees industrials i mineres quedessin reservades per als blancs.
https://www.instagram.com/p/BsKwS2gAHKy/?utm_source=ig_embed
El 1994, després de la victòria de Nelson Mandela en les primeres eleccions realment democràtiques, es van desmantellar tots els bantustans. L’endemà de les eleccions del 27 d’abril, els ciutadans negres van recuperar la seva ciutadania.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
