Blanqueig de coralls a Austràlia

La Gran Barrera de Corall, l'escull de corals més gran del món, està patint l'impacte de l'escalfament global

El 73% de la Gran Barrera de Corall pateix un nou blanqueig massiu de les seves corals. Així ho ha revelat un nou informe del Parc Marí d'aquesta zona, que assenyala que gran part d'aquest escull està canviant de color com a conseqüència de les altes temperatures provocades pel canvi climàtic.

La Gran Barrera de Coral es el major escull coral del món: s'estén al llarg de 2.600 quilòmetres al nord-est de’Austràlia. Allí es troben més de 400 tipus de corall, 1.500 espècies de peixos, 4.000 varietats de mol·luscs i prop de 250 espècies d'aus marines, a més d’esponges, anemones, crustacis…

Els corals son organismes marins que viuen en simbiosi amb unes algues, que són les que els proporcionen nutrients i aquest color tan vibrant que nosaltres coneixem. Quan els coralls experimenten estrès ambiental, com canvis bruscs de temperatura a l'aigua o contaminació, expulsen aquestes algues i perden el color.

Aquest procés és el que coneixem com blanquejament de corals, un fenomen que reflecteix la mala salut dels esculls.

En els darrers anys, com conseqüència del canvi climàtic, els coralls es tornen de color blanc cada vegada amb més freqüència. A la Gran Barrera de Coral d'Australia, és el quart blanquejament massiu de corals des del 2016.

Més enllà dels corals

Els corals son éssers vius diminuts que viuen formant grans colònies: són els anomenats esculls. Aquests solen formar-se en aigües càlides, ja que necessiten la llum del sol per sobreviure, i són molt sensibles als canvis ambientals(temperatura, composició de laigua, erosió…).

Els coralls viuen en una relació simbiòtica amb una sèrie d’algues, és a dir, s'ajuden mútuament a sobreviure. A mesura que les algues marxen per culpa de l’escalfament dels oceans, el corall es torna de color blanc. És una senyal clar que alguna cosa no va bé en la salut d'aquests sistemes marins.

El problema és que si la temperatura de l'aigua roman alta, el corall no permetrà que les algues tornin i acabarà morint. Aquesta situació afecta els corals, però també pot tenir efectes en cascada a tot l’ecosistema marí, ja que els esculls de corall son hàbitats naturals per a una gran quantitat d'espècies marines.

Milers d'animals marins depenen dels esculls de corall per sobreviure, incloent algunes espècies de tortugues marines, peixos, crancs, gambetes, meduses, aus marines, estrelles de mar.. Aquests proporcionen una zona de refugi i protecció que és fonamental per a molts.

Patrimoni de la Humanitat en perill

L'any 2022, l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) va presentar uninforme sobre la situació mediambiental de la Gran Barrera de Coral d'Austràlia i va demanar que aquesta zona fos considerada “Patrimoni de la Humanitat a Perill”.

Aquesta llista inclou llocs que són Patrimoni de la Humanitat i que estan en perill per diferents motius, ja sigui per una guerra o conflicte armat, un desastre natural o la contaminació, entre altres. Actualment, hi ha 1.199 llocs que són Patrimoni de la Humanitat, i 56 estan en perill.

En inscriure's a la llista de patrimoni en perill, la UNESCO pot destinar fons de recuperació per millorar la situació.
La Gran Barrera de Coral d'Austràlia va ser inscrita com Patrimoni de la Humanitat el 1981 i, des de fa anys, la UNESCO alerta sobre la necessitat d'incloure-la a aquesta llista. Tot i això, Austràlia no vol que això passi. Per a alguns Estats estar al llistat de patrimoni en perill suposa una crítica cap a les seves polítiques mediambientals i consideren que els dóna mala imatge.