Hi ha solucions arquitectòniques sostenibles que tenen un menor impacte mediambiental i ajuden a reduir el consum energètic de les llars
Les temperatures extremes que s’estan vivint tant a l’estiu com a l’hivern els darrers anys, causades en gran part pel canvi climàtic, han posat en evidència la importància de comptar amb habitatges que estiguin preparats per fer front tant al fred com a la calor.
Posar aire condicionat a l’estiu i la calefacció a l’hivern poden ser una solució en aquest context de temperatures extremes. Tot i això, ara els governs de diferents països del món estan demanant als seus ciutadans que intentin reduir el seu consum energètic davant els possibles talls de subministrament del gas per part de Rússia.
Els consumidors poden reduir aquest consum, per exemple baixant el termòstat de casa i reduint els temps d’aire condicionat i calefacció. No obstant això, l’arquitectura dels edificis on les persones passen la major part del seu temps també pot ajudar en l’estalvi energètic.
Hi ha solucions per construir edificis que poden ajudar a estalviar energia alhora que tenen un menor impacte mediambiental en ser construïts. És el que es coneix com a arquitectura sostenible, una manera de concebre el disseny arquitectònic de manera respectuosa amb el medi ambient, cercant optimitzar recursos naturals i sistemes de l’edificació.
Dins aquesta arquitectura sostenible trobem els habitatges o cases passives, unes construccions que utilitzen la pròpia arquitectura de l’edifici per mantenir-se calentes durant els mesos freds i fresques durant els mesos càlids. L’objectiu principal d’aquestes cases és reduir al màxim el consum energètic de l’habitatge.
La construcció de cases passives
Les cases passives són un concepte constructiu desenvolupat el 1990 per l’Institut Passivhaus a Darmstadt, Alemanya. Aquestes són edificacions eficients que tenen en compte el disseny global de l’habitatge per estalviar energia i poden reduir fins a un 90% el consum energètic respecte a una casa normal. Però com ho fan?
Tot té a veure amb la pròpia construcció. Concretament, les cases passives estan basades en cinc principis bàsics de construcció: aïllament tèrmic, hermeticitat, finestres i portes de qualitat, sense ponts tèrmics i ventilació mecànica amb recuperació.
L’aïllament tèrmic fa referència a com aquestes cases aïllen la temperatura, impedint que la calor s’escapi a l’hivern i que entri a l’estiu. Aquest principi es relaciona directament amb l’hermeticitat: és fonamental que l’aïllament es faci correctament, segellant les capes aïllants i aconseguint que l’habitatge quedi hermètic.
A més de les capes aïllants, aquests habitatges també han de comptar amb portes i finestres de qualitat que ajuden a l’aïllament. Normalment es fan servir finestres de triple vidre per evitar en tot el possible les pèrdues de calor i fred.
D’altra banda, a les cases passives és important eliminar els ponts tèrmics, és a dir aquells punts febles de l’estructura pels quals es pot perdre l’aïllament aconseguit. Aquests poden ser, per exemple, un clau mal posat o una finestra amb mal tancament per on pot entrar calor o fred de l’exterior.
El darrer principi és la ventilació mecànica amb recuperació. Les cases passives porten instal·lat un sistema de ventilació mecànica que filtra l’aire i recupera la calor de la casa per escalfar l’aire que entra. D’aquesta manera, no cal obrir les finestres per ventilar, cosa que pot perjudicar l’aïllament.
Aprofitar els recursos per estalviar
Per construir-lo, les cases passives acostumen a tenir en compte l’orientació, la distribució de calor, la ventilació i l’aïllament, entre altres factors. Però més enllà d’aquests principis bàsics, les cases passives incorporen una sèrie d’elements que poden ajudar a l’estalvi energètic i aprofitar els recursos naturals.
Per exemple, aquests habitatges sostenibles solen incorporar plaques solars per aprofitar la llum solar com a font d’energia. Aquestes plaques no generen emissions contaminants de cap mena una vegada instal·lades, per la qual cosa no suposen un perjudici per al medi ambient. Però a més, permetran estalviar a la factura de l’electricitat.
Un altre exemple és aprofitar l’aigua de pluja. A través de diferents mecanismes de recollida d’aigua, aquesta pot ser utilitzada als habitatges per fregar, regar o cuinar; fins i tot per beure si l’aigua se sotmet a un tractament químic.
Encara que pugui semblar una cosa nova, els habitatges passives existeixen des de l’antiguitat. Al llarg de la història, les comunitats han intentat construir els seus habitatges utilitzant els recursos disponibles al seu entorn i adaptant-se a la geografia i la meteorologia del lloc per obtenir-ne el millor resultat.
Pensem per exemple a les cases de fang de Mali o als iglús de les regions àrtiques. Encara que no segueixin a la perfecció els principis bàsics de construcció de les cases passives, aquests habitatges estan construïts adaptant-se a la situació concreta d’aquests llocs i dels seus habitants.
