Catalunya es planta davant els discursos d’odi amb una defensa pionera dels drets LGBTI+
La Generalitat respon a l’onada d’odi a les xarxes i als carrers amb un escut legal capdavanter que garanteix els drets a viure i estimar lliurement
Davant dels discursos d’odi de l’extrema dreta que inunden les xarxes socials, però també els carrers, plantar-hi cara i defensar el dret a ser i a estimar en llibertat és més urgent que mai. Catalunya té una llarga trajectòria com a país pioner que no es fa enrere davant les actituds reaccionàries. Aquí, les institucions i l’activisme de carrer sempre han anat de la mà per fer possibles normes i lleis que protegeixin tothom. L’objectiu és poder viure amb orgull i sense por, i que això sigui considerat com un dret humà garantit per a tothom.
Però l’odi i l’hostilitat van en augment, especialment a les xarxes. Per això, la Generalitat està impulsant el Pacte Nacional contra els Discursos d’Odi, una estratègia que vol implicar tota la societat civil en una resposta unitària. Això es tradueix en la creació d’eines pioneres com el primer conveni per monitorar i caçar els atacs en línia, elaborat en col·laboració amb l’Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia (OBERAXE).
A més, Catalunya també compta amb el Consell Assessor de Drets Humans, un ens capdavanter que té com a funció principal garantir el compliment dels drets humans a Catalunya.
Llarga lluita per la defensa de drets
Dins d’aquest marc global de defensa de les llibertats, la lluita contra l’LGBTI-fòbia té un pes històric a Catalunya. Les polítiques actuals no s’entendrien sense dècades de combat del moviment LGBTI+ i de l’activisme social per conquerir la igualtat efectiva.
Ha estat gràcies a aquest impuls que s’han assolit fites legislatives clau, s’han dissenyat polítiques públiques innovadores i s’han consolidat serveis d’acompanyament que avui són referents. Catalunya va obrir camí l’any 1998 sent la primera a reconèixer les parelles de fet del mateix sexe, i el 2005 va fer un altre pas de gegant reconeixent el dret d’adopció per a aquestes parelles.
Però la gran fita va ser la històrica Llei 11/2014, una norma pionera a tot l’Estat, sorgida dels moviments socials i que va servir per posar les bases de tot el que tenim ara. Gràcies a aquella llei es va desplegar la Xarxa de Serveis d’Atenció Integral (SAI) LGBTI, un referent a tot Europa, i que permet a qualsevol persona trobar suport, informació i acompanyament jurídic o psicològic a prop de casa seva.
Catalunya també va ser pionera l’any 2017 en garantir per llei una atenció sanitària trans no patologitzadora, és a dir, que entén la transició com un dret i un procés natural, i no com una malaltia mental. Amb aquesta mesura s’eliminen els diagnòstics mèdics que durant anys van estigmatitzar el col·lectiu, i es permet que el nom sentit consti a la targeta sanitària.
Un escut de llibertat anomenat Llei 13/2025
L’últim gran blindatge d’aquesta trajectòria és la Llei 13/2025, de 29 de desembre, dels drets de les persones LGBTI i l’erradicació de l’LGBTI-fòbia, una norma que neix directament per actualitzar les eines de defensa davant la reacció global dels intolerants. La llei entén que l‘LGBTI-fòbia no es limita a insults aïllats, sinó que és la conseqüència d’un sistema estructural, el cisheteropatriarcat. Aquest sistema social ha dictat durant segles que l’heterosexualitat i el fet de ser cisgènere (identificar-se amb el sexe que et van assignar en néixer) són l’única norma vàlida, i que persegueix qualsevol identitat que trenqui aquests motlles.
L’objectiu d’aquesta llei és aconseguir una transformació cultural real, on els poders públics estiguin obligats a actuar amb diligència deguda, és a dir, amb la màxima celeritat, responsabilitat i contundència, per investigar, sancionar i reparar qualsevol agressió i garantir que cap situació de violència quedi impune ni es torni a repetir. Aquesta llei es basa en els estàndards fixats per l’ONU per blindar legalment qualsevol forma de ser i d’estimar, incloent-hi identitats trans, no binàries o fluides, i orientacions com l’asexualitat o la pansexualitat. L’objectiu és que ningú quedi desamparat i que tothom pugui expressar-se lliurement, vestir com vulgui i viure amb total respecte.
Connexió internacional pel dret a ser
El model de Catalunya està totalment en sintonia amb Europa i els tractats de l’ONU per blindar el dret a ser lliures de totes les persones, en especial el jovent. Això es tradueix en fets molt concrets. Per exemple, es prohibeixen de manera expressa les anomenades teràpies de conversió, unes pràctiques il·legals que intenten modificar l’orientació sexual o la identitat de gènere de les persones i que provoquen greus danys psicològics.
Aquesta protecció també arriba a les realitats intersexuals. Es prohibeix per llei qualsevol operació mèdica o modificació genital en infants sense motius de salut urgents, per garantir així el dret al propi cos i que ningú hagi de passar per intervencions que es fan sense el seu consentiment.A més, s’empara completament la lliure autodeterminació de gènere. Així doncs, a Catalunya es respecta qui ets sense necessitat de passar per exàmens psicològics ni tractaments hormonals obligatoris. Mentre molts països viuen retrocessos i censures, la resposta catalana és plantar cara a l’odi amb més informació, més llibertat i més recursos públics per a tothom.