Més de la meitat dels britànics creu que va ser un error que el Regne Unit votés a favor d’abandonar la Unió Europea al referèndum del 2016
Aquest 2025 se celebren cinc anys del Brexit. El terme és un joc de paraules en anglès que combina British [britànic] i exit [sortida] per fer referència a la sortida del Regne Unit de la Unió Europea. Encara que el referèndum va tenir lloc el 2016, el país no va abandonar oficialment el grup comunitari fins al 31 de gener de 2020.
Cinc anys després, el 55% dels britànics considera que votar a favor del Brexit va ser un error. Són les últimes dades de YouGov, una organització que es dedica a fer enquestes. El percentatge augmenta si tenim en compte l’opinió d’aquells que no van poder votar: el 75% dels joves de 18 a 24 anys creu que el Regne Unit es va equivocar en la seva decisió.
En el moment de la votació, els defensors del Brexit assenyalaven que el Regne Unit havia perdut la seva sobirania (la capacitat per prendre decisions pròpies) a conseqüència de formar part de la Unió Europea. Això no només afectava la seva economia, sinó també a la seva capacitat per controlar les fronteres i gestionar la immigració segons els interessos propis.
D’aquesta manera, el Brexit es va presentar als britànics com el procés necessari perquè el Regne Unit recuperés el control del seu país i pogués millorar la seva situació econòmica i financera. No obstant això, aquesta decisió ha tingut una sèrie de repercussions que han perjudicat el país.
Segons un reportatge elaborat per la BBC, el Brexit va tenir conseqüències directes en l’economia del Regne Unit poc d’haver-se aprovat: la seva sortida del mercat únic europeu va complicar el comerç amb altres països, la inversió empresarial es va estancar i es van perdre milers de treballadors d’altres països de la UE per les noves restriccions migratòries.
Com i per què es va aprovar el Brexit?
La idea que el Regne Unit sortís de la Unió Europea es va anar gestant durant anys. Aquest moviment euroescèptic (actitud crítica o de desconfiança cap a la UE i les seves institucions) va créixer especialment després de la crisi econòmica mundial de 2008, que va provocar un gran descontentament entre la població.
Alguns polítics britànics van aprofitar la situació i van culpar a la Unió Europea del que havia passat. Van argumentar que les polítiques comunitàries limitaven la seva capacitat de prendre decisions i d’aprovar lleis. També van defensar que la contribució britànica al pressupost de la UE era desproporcionada, cosa que els feia perdre massa diners.
Aquesta postura econòmica va venir acompanyada d’un fort discurs contra la immigració. Els polítics van assenyalar que la lliure circulació de persones a dins de la UE havia provocat un augment descontrolat d’immigrants, cosa que estava afectant negativament l’ocupació, els salaris i l’accés als serveis públics per part dels ciutadans britànics.
El 2015 i amb totes aquestes idees sobre la taula, l’aleshores primer ministre David Cameron va anunciar que posaria en marxa un referèndum per conèixer si la població del Regne Unit volia que el seu país deixés de formar part de la UE o no. La votació va tenir lloc el 23 de juny de 2016 i més de 33 milions de persones va acudir a les urnes.
El resultat va ser molt ajustat: van guanyar els partidaris del Brexit amb un 51,9% dels vots, davant del 48,1% de votants que preferien mantenir-se a la UE. Després de moltes negociacions, el Brexit va entrar en vigor el gener de 2020. Cinc anys després, el Regne Unit segueix havent de fer front a desafiaments econòmics i socials derivats de la sortida de la UE.
De quina manera t’afecta aquesta notícia?
Una de les conseqüències més directes del Brexit és que es va acabar la lliure circulació de persones entre els països de la Unió Europea i el Regne Unit. Abans del Brexit, qualsevol ciutadà d’un país de la UE que volgués viure, estudiar o treballar al Regne Unit podia fer-ho fàcilment, sense necessitat de demanar permisos especials.
Això permetia a milers de joves traslladar-se a llocs com Anglaterra per estudiar una carrera universitària o per aprendre anglès durant una temporada. Tot i això, aquest procés ara no és tan fàcil. Cal tenir un visat especial i complir amb diversos requisits per poder-se mudar al Regne Unit a causa de les restriccions que es van aprovar després del Brexit.
Aquesta notícia ens serveix també per entendre com les decisions polítiques poden canviar les nostres oportunitats per estudiar o treballar a altres països en el futur.
L’ABC de la notícia
Mercat comú: condició per la qual un conjunt de països eliminen les barreres comercials entre ells i permeten que les persones, els productes i els serveis hi circulin lliurement, sense restriccions.
Sobirania nacional: capacitat d’un país de prendre les seves pròpies decisions polítiques, econòmiques i socials sense la influència o el control d’altres països o organitzacions.
Polítiques comunitàries: conjunt de normatives comunes que duen a terme les institucions de la Unió Europea per promoure el desenvolupament social, territorial i econòmic dels estats membres.
Lliure circulació: principi fonamental que permet als ciutadans, serveis, béns i capitals moure’s sense restriccions entre els estats membres.
