Com ens informem?

L'informe Digital News Report 2024, elaborat per l'Institut Reuters, revela noves claus sobre el consum de notícies digitals a tot el món

Llegir el diari, escoltar la ràdio, veure la televisió, llegir fils a Twitter, veure un vídeo a Youtube o TikTok… Avui dia existeix una gran varietat de mitjans per informar-se sobre el que està passant al món, però quin és el que preval? Com s'informen els ciutadans després de l'apogeu de les xarxes socials?

El Institut Reuters de la Universitat d'Oxford realitza cada any un informe sobre el consum de notícies digitals amb l'objectiu de donar resposta a aquesta pregunta. Es tracta del Digital News Report, que aquest 2024 es basa en una enquesta de YouGov amb gairebé 95.000 entrevistes a 47 mercats que cobreixen la meitat de la població del món.

Segons l'estudi, a molts països (sobretot fora d'Europa i dels Estats Units) hi ha una disminució significativa en l'ús de Facebook per consumir notícies, i una dependència cada vegada més gran d'altres xarxes, com ara les apps de missatgeria i vídeo. Un 31% de la mostra recorre a YouTube per informar-se, mentre que un 21% ho fa a través de Whatsapp.

Reuters també assenyala que la majoria dels enquestats esmenta les xarxes socials com a principal font de notícies en línia. Tot just al voltant d'una cinquena part (22%) esmenta llocs web o aplicacions de mitjans com a principal font, cosa que dificulta la monetització dels mitjans i la vinculació del públic amb el periodisme.

A més, l'informe analitza dades per països, com ara la confiança cap als mitjans de comunicació. A Espanya, només un de cada tres espanyols es fia de les notícies. Finlàndia segueix sent el país amb els nivells més alts de confiança (69%), i els més baixos es registren a Grècia i Hongria (23%), on preocupa la influència política i empresarial sobre el sector periodístic.

L'auge del vídeo

Dins de les xarxes socials, el format que triomfa és el vídeo. Segons el Digital News Report 2024, aquest s'ha convertit en els darrers anys a la font més rellevant, especialment als grups de persones joves. I 66% accedeix a vídeos informatius breus (minuts o menys) cada setmana per rebre contingut d'actualitat.

Els vídeos que més es consumeixen no pertanyen als llocs webs dels principals mitjans de comunicació, sinó que hi circulen a través de plataformes digitals com Tik Tok o Reels d'Instagram, on la durada està limitada a només uns minuts, o Youtube.

Les dades no sorprenen si tenim en compte que aquesta generació ha crescut amb accés a internet i dispositius mòbils, el que ha modelat els seus hàbits de consum cap a formats més visuals. La rapidesa i concisió dels vídeos breus satisfan la seva necessitat de rebre informació de la forma més ràpida i dinàmica possible. 

Per als mitjans de comunicació tradicionals, aquest canvi representa un desafiament i una oportunitat. Han d'adaptar-se als nous formats i plataformes per mantenir la seva rellevància. 

L'informe assenyala que els principals mitjans de comunicació i periodistes sovint lideren converses a X (abans Twitter) i Facebook, però tenen dificultats per obtenir tanta atenció a Instagram i Tik Tok. En aquestes xarxes, fonts alternatives i personalitats com influencers i gent famosa solen ser més prominents i capten més l'atenció de l'audiència.

Desinformació i educació mediàtica

La preocupació sobre què és real i què és fals a internet quan es tracta de notícies ha augmentat 3 punts percentuals el darrer any, i al voltant de sis de cada deu (59%) mostren inquietud sobre aquest tema, segons les dades recopilades pel Digital News Report 2024.

Un dels principals factors darrere aquesta preocupació és la proliferació de notícies falses. Les xarxes socials, on la informació es pot difondre ràpidament sense una verificació adequada, han estat terreny fèrtil per a la desinformació. 

La desconfiança als mitjans tradicionals també ha contribuït a aquesta preocupació. Els escàndols de manipulació d'informació i la creixent polarització política ha erosionat la confiança als mitjans. Com a resultat, les persones recorren a fonts d'informació alternatives, que sovint manquen dels mateixos estàndards de verificació i rigorositat periodística.

En aquest context, l'educació mediàtica és fonamental per equipar les persones amb les habilitats necessàries per avaluar críticament la informació que consumeixen. Tots hem de ser capaços d'identificar fonts fiables, entendre el biaix que pot tenir la informació i verificar els fets.