L’educació tindrà en compte les habilitats i característiques de cada estudiant més enllà del programa acadèmic marcat per llei
Anar al col·legi ens permet xopar-nos de coneixement i aprendre sobre el món que ens envolta. Però el que aprenem i com ho aprenem pot canviar a mesura que passa el temps i apareixen noves formes d’ensenyament i aprenentatge.
Com seran les aules del futur? La tendència és que el professor deixi de ser la figura central a la classe: ja no s’asseurà davant de la pissarra i davant de tots els alumnes (una posició de privilegi), sinó que s’hi barrejarà perquè la relació sigui més igualitària.
D’aquesta manera, el professor no tindrà només la funció de transmetre coneixements, sinó també la d’acompanyar i guiar els alumnes en el procés d’aprenentatge.
D’altra banda, el currículum o programa educatiu podrà adaptar-se a les necessitats de cada estudiant, valorant les habilitats personals més que els continguts acadèmics.
De la teoria a la pràctica
Un altre dels canvis que s’està introduint a les aules és el pas de les lliçons més teòriques a les classes més pràctiques, que permetin als alumnes aprendre més enllà del paper i la memorització.
Aquesta nova forma d’ensenyament destaca especialment en l’educació primària, amb nens i nenes de 3 a 12 anys.
En aquesta etapa del creixement és especialment important l’experimentació i l’aprenentatge a través dels sentits, cosa que pot potenciar-se amb les activitats a l’aire lliure: sortides a museus, exposicions, excursions a l’entorn natural…
Ja hi ha països que apliquen aquesta mena de metodologies educatives i són coneguts pels bons resultats acadèmics.
Escoles sense assignatures
El format de les classes i el que s’hi ensenya també s’adapta als nous temps. Una de les metodologies innovadores que ja és a les aules és l’aprenentatge basat en projectes (ABP), una manera d’aprendre diferent de l’educació tradicional.
En l’ABP, els alumnes han de resoldre un problema o repte de manera col·lectiva: han de posar en comú els seus coneixements, investigar i treballar en equip.
A partir del tema central van desenvolupant altres coneixements relacionats amb la llengua, les matemàtiques, les ciències naturals, la història… però també desenvolupen altres competències com la cooperació, el pensament crític o la presa de decisions.
Els projectes inclouen activitats actives, és a dir que els estudiants no s’estan tot el dia asseguts en un pupitre. A més a més de ser molt motivador, això permet que desenvolupin les seves habilitats i es promogui un tipus de pensament diferent a l’hora de resoldre problemes.
Hoy el cole se ha convertido en un aeropuerto internacional. Espectacular la EXPERIENCIA DE APRENDIZAJE que han montado los profes de 1º y 2º de primaria como fin de su proyecto #ABP. Pasaportes, tarjetas de embarque, escáner, maletas, pilotos y azafatas, un avión, pic.twitter.com/PnPF6iNHpL
— David Santos (@davidsantos_a) June 7, 2019
Una altra metodologia similar és l’aprenentatge basat en fenòmens (ABF), que en comptes d’utilitzar les assignatures habituals empra fenòmens o temes d’actualitat que afectin directament els estudiants.
Per exemple, el canvi climàtic ens permet parlar de la història de la contaminació, practicar les matemàtiques mentre calculem les emissions de CO2, repassar la geografia veient quins països són els més contaminants, treballar la llengua i raonar mentre escrivim una redacció per explicar el nostre punt de vista sobre el tema…
L’ABF fa dels estudiants els protagonistes del procés d’aprenentatge. D’aquesta manera, els alumnes no adquireixen tan sols coneixements teòrics, sinó que desenvolupen habilitats com la participació en grup, l’argumentació o la creativitat, que els seran molt útils en la vida adulta.
Finlàndia, un país reconegut pel seu sistema educatiu, va introduir l’aprenentatge basat en fenòmens en el seu currículum educatiu fa cinc anys.
El Aprendizaje Basado en Fenómenos #ABF sistematiza el #ABP, sólo así se convierte en algo estructural para el centro según nuestra experiencia en Finlandia, dice David Marsh. #CongresoInnovaEduca @InnovaEducAr @GobAragon #innovación #educación pic.twitter.com/z6gAmDq5oQ
— Isabel Andrade (@iandradega) September 22, 2018
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!
