La Comissió Europea ha obert una investigació a X (abans Twitter), Meta i TikTok per la desinformació en el conflicte entre Israel i Hamàs
El conflicte palestinoisraelià està sent el gran protagonista dels mitjans de comunicació les últimes setmanes. Des de l'atac de Hamàs el 7 d'octubre passat i la posterior resposta armada de l'exèrcit israelià, la guerra és als titulars de diaris digitals, als programes de televisió, i també a les xarxes socials.
El problema és que, a l'era de la comunicació digital, la velocitat a què la informació es propaga és molt ràpida. Els mitjans de comunicació sovint volen ser els primers a informar sobre els esdeveniments, cosa que de vegades resulta en la propagació de notícies que no estan verificades del tot.
El mateix passa a les plataformes digitals com Instagram, Tiktok o X (abans Twitter). En conflictes armats com Israel i Hamàs, sovint es difonen vídeos, imatges i notícies que no sempre estan contrastades. Parlem de contingut descontextualitzat que moltes vegades ni tan sols pertany al conflicte actual, cosa que pot crear confusió.
La preocupació per la difusió de continguts falsos ha portat la Comissió Europea a obrir una investigació a X (abans Twitter), Meta (Instagram i Facebook) i TikTok per comprovar si estan complint la legislació europea. L'organisme té indicis que es podrien difondre continguts il·legals i desinformació, en concret continguts terroristes i violents, així com incitació a l'odi.
The #DSA is here to protect both freedom of expression & our democracies — including in times of crisis.
— Thierry Breton (@ThierryBreton) October 12, 2023
We have sent @X a formal request for information, a first step in our investigation to determine compliance with the DSA.https://t.co/59ZX51aDVG
La Llei de Serveis Digitals permet als organismes europeus avaluar si a les plataformes digitals com Instagram o TikTok s'està compartint contingut il·legal o fals. Aquest contingut pot tenir un efecte negatiu sobre l’exercici dels drets fonamentals, els drets del menor, la seguretat pública i el benestar mental.
La Unió Europea (UE) reclama a les companyies assenyalades que li enviïn informació sobre les mesures que ha posat en marxa per mitigar la desinformació respecte al conflicte a l'Orient Mitjà. En cas que no responguin o la resposta sigui “incorrecta, incompleta o confusa”, la UE podria multar les empreses.
La desinformació es propaga
Des que va començar el conflicte entre Israel i Hamàs, les boles i les fake news no han deixat de propagar-se a Internet. Els que busquen notícies d'última hora a xarxes socials poden trobar imatges que no són actuals i que ni tan sols pertanyen a aquest conflicte, fins i tot vídeos trets de videojocs que es presenten com a contingut real.
El video mostrado en el tweet es parte de un videojuego llamado "Arma 3"https://t.co/E6KmMFRvV3 pic.twitter.com/UaXQrhGESh
— CapiSuperGirl (@CapiSuperGirl) October 8, 2023
Una de les notícies falses més comentades va tenir a veure amb l'explosió de l'hospital al-Ahli de la ciutat de Gaza. Israel i les autoritats de la Franja de Gaza es van acusar mútuament d'haver estat culpables de l'incident. Sense saber amb certesa el que havia passat, van començar a aparèixer comptes falsos a X que es feien passar per periodistes.
Farida Khan, una suposada treballadora de la cadena de televisió Al-Jazera, va afirmar que va ser testimoni de l'impacte d'un coet de Hamàs a l'hospital. El mitjà de comunicació ho va haver de desmentir i aclarir que cap persona amb aquest nom treballa com a periodista en la seva redacció.
Disclaimer: The X / Twitter account @_Faridakhan falsely claims Al Jazeera affiliation. We want to clarify: This account has no ties to Al Jazeera, its views, or content. Exercise caution, verify information prior to publishing.
— Al Jazeera PR (@AlJazeera) October 17, 2023
Segons els analistes, des que Elon Musk es va convertir en el propietari de X, el personal encarregat de verificar i moderar el contingut s'ha reduït considerablement. Això ha permès la proliferació d'informació falsa i enganyosa amb facilitat, no només pel que fa al contingut sobre la guerra sinó també sobre altres temes, com el canvi climàtic.
Guia per informar-nos
Els conflictes armats són esdeveniments complexos que tenen un impacte significatiu a les vides de les persones i al panorama global. No obstant això, la informació relacionada amb aquests esdeveniments de vegades està envoltada de desinformació i manipulació sobre el que està passant.
⚠️🚨 Cuando se desata una guerra también empiezan a circular grandes cantidades de desinformación.
— Red Ética Periodística - Fundación Gabo (@etica) October 17, 2023
En el marco del conflicto entre Israel y Palestina, esta desinformación está poniendo en riesgo la vida de las personas en ese territorio y de otras alrededor del mundo.
🧵👇🏾
Tot i que a priori pugui semblar complicat informar-nos correctament sobre aquest tipus de conflictes, podem seguir una sèrie de pautes que ens ajudaran.
Comprèn la desinformació. Hem de ser conscients que hi ha la difusió deliberada d'informació falsa o enganyosa amb el propòsit de manipular la percepció pública. Tenint en compte això, podem ser més cautelosos amb el contingut que veiem i no creure'ns directament tot el que apareix a Internet.
Verifica les fonts. En cercar informació sobre un conflicte armat, verifica qui hi ha darrere. Per obtenir una imatge més completa d'un conflicte, podeu cercar diferents fonts i perspectives. Compara la informació que ofereixen per identificar discrepàncies i similituds.
Consulta experts. En situacions complexes, és normal que no entenguem què està passant exactament perquè no tenim tot el context necessari. Podeu cercar l'opinió d'experts en relacions internacionals i periodisme de guerra, per exemple.
Mantingues la ment oberta. Evita treure conclusions precipitades. Sovint la veritat en un conflicte no és blanc o negre, i els matisos són importants. Mantingues una ment crítica sobre la informació que trobes a Internet.
