Com s’escull el president del govern espanyol?
T’expliquem com s’escull el president, què passa després de les eleccions del 29 de novembre i què pot passar si els partits no arriben a un acord
Els ciutadans d’Espanya estan convocats a les urnes el 29 de novembre de 2026 per escollir els representants al Congrés dels Diputats i al Senat. Però no votaran directament el president del Govern: aquesta decisió correspon al Congrés dels Diputats, que ha de votar la investidura del candidat.
Per entendre com funciona aquest procés, t’expliquem com es vota a les eleccions generals, qui escull el president, quants vots necessita per ser investit i què passa si cap candidat aconsegueix prou suport parlamentari. En aquest últim cas, si no s’arriba a una investidura dins del termini establert, es convoquen noves eleccions.
Quan hi ha eleccions?
El diumenge 29 de novembre de 2026 se celebraran les eleccions generals a Espanya, després que el president del Govern, Pedro Sánchez, n’avancés la convocatòria. El decret electoral es va publicar al BOE (el butlletí oficial on l’Estat publica les lleis i les decisions oficials) el 6 d’octubre.
La campanya electoral tindrà lloc del 13 al 27 de novembre, mentre que el dia 28 serà la jornada de reflexió, durant la qual ja no es pot fer propaganda electoral. Podran votar 38.728.356 persones, de les quals 1.615.127 ho faran per primera vegada en unes eleccions generals, perquè han fet 18 anys des de les últimes, celebrades el juliol del 2023.
A qui votem?
No votem directament el president del Govern, sinó els diputats que ens representaran al Congrés. Són aquests diputats els que voten qui serà el president. Per tant, el 29 de novembre no votarem directament el candidat que volem que sigui president del Govern: escollirem els nostres representants a les Corts Generals, el Parlament espanyol, que està format per dues cambres.
El Congrés dels Diputats és la cambra principal. Està format per 350 diputats, que aproven les lleis, controlen l’acció del Govern i tenen la responsabilitat d’escollir el president. L’altra cambra és el Senat, que participa en l’elaboració de les lleis, però no intervé en la investidura del president del Govern.
Així, podem entendre el Congrés com una mena de ‘col·legi electoral’: els ciutadans votem les candidatures dels partits polítics, i els vots es tradueixen en escons, és a dir, els seients que ocupa cada partit al Congrés. Després, els diputats voten el candidat a la presidència del Govern. Per això, tant els vots que rep cada partit com el nombre d’escons que aconsegueix són importants a l’hora de determinar qui pot arribar a ser president.
Com s’escull el candidat?
Un cop constituït el nou Congrés dels Diputats, que s’ha de reunir en un termini màxim de 25 dies després de les eleccions, el rei Felip VI es reuneix amb els representants dels grups polítics que tenen representació parlamentària. L’objectiu és conèixer quins suports pot aconseguir cada candidat. Després d’aquestes consultes, el rei proposa, a través del president del Congrés, un candidat a la presidència del Govern. No necessàriament és el líder del partit que ha obtingut més escons, sinó que es busca un candidat que pugui aconseguir prou suport parlamentari per ser investit.
Què és la investidura?
És el procés en què el Congrés dels Diputats debat i vota si dona suport al candidat a la presidència del Govern. Durant el debat, el candidat presenta el seu programa de govern i els grups parlamentaris hi exposen les seves opinions. Després, els diputats voten si li donen la confiança. Si obté els suports necessaris, queda investit president del Govern.
Quina majoria cal?
El candidat necessita un nombre determinat de vots a favor, però els requisits són diferents en la primera i en la segona votació.
Per ser investit president del Govern, el candidat ha d’obtenir el suport del Congrés dels Diputats, format per 350 diputats. En la primera votació, necessita la majoria absoluta, és a dir, almenys 176 vots a favor. Si no ho aconsegueix, es fa una segona votació 48 hores després, en què n’hi ha prou amb la majoria simple: obtenir més vots a favor que en contra, encara que no s’arribi als 176.
Vegem-ho amb un exemple. Si un candidat rep 165 vots a favor, 150 en contra i 35 abstencions, no aconsegueix la majoria absoluta en la primera votació, però sí que obtindria la majoria simple en la segona, perquè els vots a favor superen els vots en contra. Les abstencions no compten ni a favor ni en contra, però poden facilitar que el candidat sigui investit, ja que redueixen el nombre de vots contraris que ha de superar.
I si ningú no aconsegueix els vots?
Hi ha un termini de dos mesos abans de repetir les eleccions. El rellotge comença a córrer amb la primera votació de la investidura. Durant aquest temps el rei pot proposar altres candidats. Si passen els dos mesos i ningú no ha estat investit, el rei dissol les Corts i convoca noves eleccions.
Aquesta circumstància ja ha passat: el 2019 els partits no van pactar després de les eleccions d’abril i es va tornar a votar al novembre.
Quin és el debat?
Guanyar les eleccions no vol dir ser president. Moltes vegades cap partit no té els 176 escons i els candidats han de pactar amb altres forces. Això obliga a negociar, però també pot provocar bloquejos. Després de les eleccions del 29 de novembre, els pactes entre partits seran la clau per saber qui governa.
