Com va ser el viatge de Colom a Amèrica?
T’expliquem com un projecte que gairebé ningú es creia va acabar canviant per sempre el mapa del món
Per què volia arribar a Àsia per l’oest?
A finals del segle XV, molts comerciants europeus volien arribar a Àsia, aleshores anomenada “les Índies”, per aconseguir productes valuosos com les espècies, la seda o les pedres precioses. Però accedir-hi no era fàcil: les rutes terrestres travessaven territoris controlats pels otomans, que dificultaven el comerç, mentre que la ruta marítima que exploraven els portuguesos, vorejant Àfrica, era llarga i arriscada.
Cristòfor Colom, un navegant probablement d’origen genovès, tenia una idea alternativa: com que sabia que la Terra era rodona, va pensar que es podia arribar a Àsia navegant cap a l’oest, travessant l’Atlàntic. La idea era correcta, però el càlcul fallava. Colom creia que la Terra era molt més petita del que és en realitat.
Com va aconseguir els diners i els vaixells?
Colom va trigar anys a convèncer els monarques europeus de finançar el projecte, ja que molts experts no confiaven en els seus càlculs. Finalment, els Reis Catòlics, Isabel I de Castella i Ferran II d’Aragó, hi van donar suport. El 17 d’abril de 1492 van signar les Capitulacions de Santa Fe, un acord pel qual, si l’expedició triomfava, Colom rebria títols com el d’Almirall de la Mar Oceana.
El 3 d’agost de 1492, Colom va salpar de Palos de la Frontera, a Huelva, amb tres embarcacions: la Santa Maria, més gran, i les caravel·les la Pinta i la Niña. En total hi anaven unes 90 persones.
Com va ser la travessia?
Abans de creuar l’Atlàntic, les naus van fer parada a les illes Canàries per reparar-se i aprofitar els vents alisis. El 6 de setembre es van endinsar en l’oceà obert cap a un destí desconegut.
El viatge va ser dur. Després de gairebé cinc setmanes sense veure terra, la tripulació va començar a impacientar-se. Finalment, la matinada de l’11 al 12 d’octubre, un mariner de la Pinta, Rodrigo de Triana, va cridar: “Terra a la vista!”
Què va passar en arribar?
El 12 d’octubre de 1492, després de 36 dies de navegació, l’expedició va arribar a una petita illa de les actuals Bahames, que Colom va batejar com a San Salvador. Allà van tenir el primer contacte amb els taínos, el poble indígena que hi vivia.
Convençut que havia arribat prop de l’Índia, Colom va anomenar “indis” els habitants d’aquelles terres, un nom que, per error, encara s’utilitza avui. La nau Santa Maria es va enfonsar la nit de Nadal de 1492, i amb les seves restes es va construir el Fort Nativitat, el primer assentament europeu al continent americà. Colom va tornar a Espanya el 1493 amb la Niña, portant notícies del “descobriment”.
Per què es diu ‘Amèrica‘?
Colom mai no va saber que havia trobat un continent nou. Fins i tot en els seus tres viatges posteriors, va seguir convençut que era a prop de l’Índia. Va ser un altre navegant italià, Amerigo Vespucci, qui anys després va defensar que es tractava d’un continent desconegut fins llavors.
El 1507, el cartògraf alemany Martin Waldseemüller va batejar aquest continent en honor d’Amerigo Vespucci, llatinitzant el seu nom com a ‘America’. Aquest nom es va imposar en els mapes posteriors, i per això avui el continent es diu Amèrica.
El viatge de Colom va suposar el primer contacte permanent entre Europa i Amèrica, un fet que va donar pas a un llarg i complex procés de colonització que va transformar per sempre la vida dels pobles indígenes que vivien a Amèrica des de feia milers d’anys.