Comerç a Ciutat Vella

Vera Muro, Rita Rivera i Mae Serra – Institut Pau Claris

Passejant pels carrers de Ciutat Vella, és fàcil trobar aparadors plens de samarretes amb missatges cridaners, imants i objectes que representen una imatge generalitzada de la nostra cultura. Aquesta escena s’ha convertit en habitual en un barri on, cada vegada més, es veu com desapareix el comerç de proximitat.

La població de Barcelona, especialment la del barri de Ciutat Vella, manifesta una preocupació per la desaparició progressiva del comerç tradicional i de proximitat, com ara forns de pa, llibreries o botigues familiars de tota la vida.

Actualment, a Barcelona hi ha catalogats 209 establiments emblemàtics, és a dir, comerços amb un alt valor històric i patrimonial, que han mantingut la seva activitat al llarg del temps i que formen part de la identitat de la ciutat i, especialment, del districte. Malauradament, però, molts d’ells es troben en risc de desaparició.

Alguns dels establiments emblemàtics que queden al districte de Ciutat Vella són:

• La Italiana (Carrer del Bonsuccés) – Raval 

La ITALIANA va obrir l’any 1904, i la va fundar Attilio Rivali en el carrer Bonsuccés, al costat de les Rambles.

• La Sombrereria (Carrer dels banys nous) – Gòtic

La SOMBRERERIA va obrir l’any 1856, fundada per la família Antonés i es troba al barri Gòtic. 

• La Colmena (Plaça de l’àngel) – Gòtic

La COLMENA és una de les botigues més antigues del barri, i que conserva el seu negoci. Es va crear l’any 1868 per la família Costa. La podem trobar davant de Via Laietana. Els seus orígens es remunten a l’any 1849, amb el nom de Ca l’abella, inaugurada per Rosendo Abella. 

• Farmàcia Nadal (Les Rambles) – Raval/El Born

La farmàcia Nadal és la farmàcia més antiga del barri de Barcelona, va obrir l’any 1850 i la trobem a les Rambles.

Un dels problemes rellevants és el tancament de molts negocis familiars, sovint a causa de la jubilació dels propietaris o de dificultats econòmiques. Quan això passa, els locals acostumen a ser ocupats per establiments orientats principalment al turisme, fet que contribueix a la pèrdua de la identitat pròpia dels barris, especialment al centre històric.

Queda clar, doncs, que aquest fenomen està relacionat amb el turisme massiu, una de les principals causes de transformació del centre històric. L’arribada constant de turistes incrementa la demanda de productes ràpids i econòmics, fet que afavoreix aquest tipus de negocis.

A més, l’augment de preus dels lloguers de locals, dificulta la continuïtat dels comerços locals del barri i dels negocis històrics, provocant que hagin de marxar, ja que, molts propietaris no poden assumir els costos i es veuen obligats a tancar, deixant pas a negocis més rendibles econòmicament. Tot plegat, un cop més, afavoreix la substitució per altres cadenes de botigues, portades, majoritàriament, per estrangers.

Aquestes causes acaben essent també conseqüències: 

El turisme creix a mesura que es modifica la ciutat, perquè els canvis estan orientats, inconscientment, a afavorir les anades i vingudes de visitants. En el fons, però, són ells mateixos, els turistes, la principal causa que provoca que això succeeixi. S’ha arribat a la conclusió que les causes formen part d’una roda que no s’acaba, convertint-se en conseqüències i així successivament. 

Altres conseqüències menys notables, però no menys importants, sobretot per als residents, són la pèrdua de vida al barri i de la seva identitat. També representa un augment dels preus, que molts locals no es poden permetre, ja que estan orientats per als turistes d’altres països amb sous més alts, aquesta conseqüència és un motiu de crítica constant entre els veïns i fa que molts residents de tota la vida hagin de marxar.

I finalment, en substituir les botigues locals per a les de souvenirs, es redueixen els comerços útils per al barri, els veïns perden molts comerços on adquirir productes del dia a dia.

Més enllà del comerç, aquests canvis tenen una relació directa amb l’evolució de la població dels barris.

Segons dades municipals recents, Ciutat Vella és el districte de Barcelona amb un percentatge més baix de població nascuda a la ciutat. Actualment, aproximadament només un 25% dels seus residents han nascut a Barcelona, un de cada quatre. En canvi, en la resta de districtes aquest percentatge se situa entre el 43% i el 59%, fet que evidencia una diferència notable en la composició demogràfica. La diferència de la xifra dels percentatges, que augmenta considerablement en altres districtes, és molt gran i es nota al barri.  

Aquesta realitat reflecteix un alt grau de diversitat d’orígens. Una part important de la població de Ciutat Vella ha nascut fora de l’Estat espanyol, incloent-hi tant persones procedents de països de la Unió Europea com de fora. Es tracta del districte amb més presència de població d’origen internacional.

Barcelona és una ciutat molt diversa, amb prop de 180 nacionalitats convivint-hi. Dins d’aquest conjunt hi ha perfils molt diferents: persones migrants que s’hi estableixen per treballar o viure, però també els anomenats expatriats, procedents de països amb economies més desenvolupades, que s’instal·len temporalment a la ciutat.

A aquesta realitat s’hi afegeix la presència de pisos d’ús turístic i d’estades de curta durada, que contribueixen a una alta rotació de població. Aquest fenomen dificulta l’arrelament veïnal i té com a conseqüència la transformació del comerç, orientant-lo cap a les necessitats dels visitants més que no pas dels residents.

Pel que fa a les dades concretes, l’1 de gener de 2025 hi havia 72.112 persones estrangeres empadronades a Ciutat Vella, de les quals 41.451 eren homes i 30.661 dones. Aquesta diferència de gènere s’explica, en part, pel fet que el districte té una elevada mobilitat poblacional i rep més persones joves del gènere masculí que del femení que s’hi estableixen de manera temporal.

En conjunt, Ciutat Vella es configura com un territori dinàmic i canviant, amb una població en constant transformació. Aquesta situació té un impacte directe en la vida dels barris del districte, tant en la convivència com en el tipus de comerç i serveis que s’hi desenvolupen.

Per fer front a aquesta situació, es plantegen diverses solucions. Una d’elles és regular el preu dels lloguers, ja que pot evitar que negocis de tota la vida hagin de tancar. També es podrien oferir contractes més estables i de més llarga durada. Una altra solució seria reduir el turisme massiu, ja que seria clau per fomentar els negocis locals, però és molt difícil. Podríem limitar l’arribada de grans creuers, ja que saturen l’espai públic i col·lapsen els carrers. Podríem controlar i reduir el nombre de pisos turístics i hotels per poder alliberar espai per als residents. 

El futur de Ciutat Vella dependrà de trobar un equilibri entre l’activitat turística i la vida quotidiana dels seus veïns. Sense aquest equilibri, el districte corre el risc de convertir-se en un espai pensat només per als visitants.