Conèixer les diferències entre sexe i gènere, els tipus d’orientacions sexuals o la definició de salut sexual és fonamental per comprendre la sexualitat a fons
“La sexualitat és un aspecte central de l’ésser humà que es troba present al llarg de tota la vida”, explica l’Organització Mundial de la Salut (OMS). La sexualitat és un fenomen natural que afecta tots els éssers humans i que comprèn el sexe, les identitats de gènere, l’erotisme, el plaer, la intimitat, la reproducció i l’orientació sexual.
Per entendre què és i com funcionen els diferents aspectes de la sexualitat, és necessari conèixer la definició d’alguns conceptes clau.
Sexe
Segons l’OMS, el sexe fa referència a les característiques biològiques que defineixen els éssers humans. Quan neixen, a totes les persones se’ls assigna un sexe concret: masculí o femení, en funció dels seus òrgans sexuals i reproductius. D’aquesta manera, els éssers humans naixem com a mascles o femelles depenent de si tenim vulva o penis.
Aquestes característiques biològiques no són excloents, ja que algunes persones tenen característiques de tots dos sexes. Parlem de les persones intersexuals, que neixen amb una anatomia reproductiva que no s’ajusta a la definició tradicional de masculí o femení.
La intersexualitat es pot presentar de moltes maneres. Hi ha persones intersexuals que tenen combinacions de cromosomes diferents: per exemple XXY, en lloc de XY (generalment associada al sexe masculí) o XX (femení). D’altres tenen genitals o òrgans interns que no segueixen l’esquema tradicional (per exemple, hi ha individus que tenen testicles i teixit d’ovaris).
Gènere
El gènere fa referència a una sèrie de rols i idees preconcebudes que la societat associa amb el sexe femení o masculí. Aquestes idees es tradueixen en conductes, pensaments i característiques que, d’una manera generalitzada, de manera genèrica s’atribueixen als homes i les dones: per exemple, que les dones vesteixen amb faldilla, es maquillen i han de depilar-se, però els homes no.
Gènere i sexe no s’han de confondre, però tots dos termes sí que estan relacionats. Quan naixem se’ns assigna un sexe biològic i la societat entén que aquest sexe determinarà com ens comportem, com ens comuniquem o com ens vestim. Aquesta manera d’expressar com ens sentim es coneix com identitat de gènere.
Quan una persona s’identifica amb el sexe i el gènere que li van assignar en néixer, s’anomena cisgènero. Per exemple, una persona amb sexe masculí que a més s’identifica amb el gènere masculí, és a dir, amb els rols socials que s’esperen d’un home.
Ara bé, el sexe que s’assigna a una persona quan neix no sempre es correspon amb el gènere amb el qual s’identifica. En aquest cas, parlem de persones transgènere o trans.
També hi ha persones que no es reconeixen en aquesta dualitat d’opcions, home o dona, i es defineixen segons el gènere no binari.
Orientació sexual
L’orientació sexual no s’ha de confondre amb la identitat de gènere. Aquest concepte està relacionat amb l‘atracció romàntica, emocional i sexual cap a altres persones.
Les orientacions sexuals més conegudes són l’heterosexualitat (persones que senten atracció per persones d’un gènere diferent, per exemple, dones que se senten atretes per homes), l’homosexualitat (atracció per persones del mateix gènere) i la bisexualitat (atracció tant per homes com per dones).
Les persones que no senten cap mena d’atracció sexual per altres individus reben l’etiqueta d’asexuals. No sentir atracció sexual no implica que no puguin sentir una atracció romàntica i tenir relacions afectives.
Salut sexual
La salut sexual fa referència a un estat de benestar físic, mental i social relacionat amb la sexualitat. Aquest terme sol relacionar-se amb la possibilitat de tenir experiències sexuals plaents i segures en llibertat, és a dir, sense cap mena de coacció, discriminació i violència per part de l’altra persona.
Per tal que totes les persones del món tinguin una bona salut sexual, cal respectar i protegir els drets sexuals de tots els individus. Entre aquests destaca el dret a llibertat sexual, que exclou qualsevol forma explotació i abús sexuals, o el dret a la privacitat sexual.
Per protegir la salut sexual, les persones també han de poder tenir accés a informació veraç sobre qüestions que poden afectar la seva sexualitat, com els mètodes anticonceptius o les malalties de transmissió sexual.
Treballa aquest tema A FONS a l’aula
Aquest article forma part d’una seqüència didàctica amb activitats i tutorització periodística.
