28 novembre 2022
spot_img
28 novembre 2022
spot_img

Condemnen una dona a morir lapidada al Sudan

Un tribunal l'ha jutjat pel delicte d'adulteri, que es castiga amb la pena de mort en aquest país

Un tribunal del Sudan ha condemnat Maryam Alsyed Tiyrab, de 20 anys, a morir lapidada per un delicte d'adulteri. L'acusada ha presentat una apel·lació contra la condemna i ara el Tribunal Suprem d'aquest país ha de decidir si confirma o anul·la la sentència.

Es tracta de la primera condena per lapidació en una dècada al Sudan, fet que reflecteix un retrocés dels drets humans des que el nou govern militar es va establir amb un cop d'estat l'octubre del 2021. A més, la majoria de sentències per adulteri s'emeten contra dones, una mostra del tracte discriminatori envers les dones a les lleis del país.

La lapidació és un mètode d'execució molt antic, en el qual el condemnat és executat a pedrades. Es tracta d'una pràctica molt cruel i violenta, ja que la persona pot aguantar molt de temps fins que perd el coneixement i mor per les ferides.

Tiyrab estava divorciada des de feia poc i havia tornat a viure a casa els seus pares. La policia va anar a casa seva per interrogar el seu germà, acusat de matar un home perquè sospitava que tenia una relació amb Tiyrab. Finalment, van acabar interrogant-la a ella i arrestant-la.

El Centre Africà d'Estudis de Justícia i Pau (ACJPS) denuncia que les autoritats han violat els drets de Tiyrab durant tot el procés: la van jutjar sense una denúncia formal, li van negar la possibilitat de tenir un advocat i tampoc li van dir de què se l'acusava i a quina condemna s'enfrontava.

L'última vegada que una dona va ser condemnada a morir lapidada per adulteri al Sudan va ser l’any 2013, però el Tribunal Suprem va acabar anul·lant la sentència. Malgrat això, les organitzacions de drets humans temen que aquest càstig s'aplica a les zones rurals sense que les autoritats ho sàpiguen.

Una violació dels drets humans

La pena de mort per lapidació representa una violació greu del dret internacional, que inclou el dret a la vida i la prohibició de torturar i d'infligir qualsevol càstig cruel i inhumà, tal com estableix el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics de les Nacions Unides.

El Sudan és un país signant d'aquest Pacte i, per tant, ha de respectar els acords internacionals de drets humans. A més, a l'agost del 2021, el govern sudanès va ratificar la Convenció contra la Tortura; per tant, la sentència per lapidació també suposaria la violació d'aquesta convenció.

Malgrat això, la pena de mort està inclosa a la Constitució del Sudan i pot aplicar-se en crims hudud: un tipus de delictes descrits des de fa segles per la llei islàmica i que suposen una ofensa contra déu, com ara beure alcohol, robar o l'adulteri. Aquests delictes poden castigar-se amb l'amputació d'una mà o un peu, la flagel·lació o la mort per lapidació.

L'execució per lapidació s’executa a països com l'Afganistan, l'Iran, Nigèria, Indonèsia i Somàlia, on hi ha una visió molt estricta de la xaria o llei islàmica. Al 2019, el sultà de Brunei va imposar un nou codi penal que castiga l'adulteri i l'homosexualitat amb la pena de mort.

A la majoria de països musulmans, les lleis han evolucionat i aquest tipus de càstigs han quedat prohibits perquè van en contra dels drets humans. No obstant això, la discriminació contra les dones segueix molt present, tant a les lleis com a la vida social.

Govern militar al Sudan

Sudan viu des de fa anys una greu crisi política que ha generat molta violència i pobresa. L’any 2019, després de 30 anys de dictadura, els militars van donar un cop d'estat contra el dictador Omar al Bashir i van establir un nou govern que agrupava diferents forces polítiques.

Durant dos anys, el govern de transició va intentar posar en marxa diverses reformes polítiques i econòmiques per millorar la situació del país. Però aquestes reformes no van funcionar i els polítics s'acusaven mútuament de voler fer-se amb el poder. La situació era tan inestable, que els militars van donar un nou cop d'estat.

Des de llavors, la situació no ha millorat. La població ha continuat manifestant-se per protestar contra els militars i reclamar un nou govern democràtic. Aquestes protestes han estat reprimides amb violència per part de les autoritats, que fins i tot han disparat contra els manifestants.

A principis de juliol, el consell militar va anunciar que cediria el poder tan aviat com es formi un govern de coalició que agrupi totes les forces polítiques. Encara que sembli una bona notícia, les associacions civils demanen cautela per veure com evoluciona aquest procés polític i evitar més violència per part dels militars.

El Sudan és un dels països més pobres del món. Després del cop d'estat de l'octubre, la comunitat internacional va sancionar el nou govern militar i va deixar d’enviar-hi ajuda humanitària; ara bé, això ha deixat a milions de persones sense accés a una alimentació o productes de primera necessitat. La situació podria empitjorar encara més per la guerra a Ucraïna i les repercussions en el comerç mundial de cereals.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -