Els Estats Units i els rebels hutis del Iemen han protagonitzat diversos atacs i bombardejos, augmentant la tensió a l'Orient Mitjà
Qui són els hutí? Per què han estat bombardejats pels Estats Units? Què té a veure aquesta situació amb el conflicte palestinoisraelià que es viu a Gaza? Els últims dies, els mitjans de comunicació s'han centrat a explicar què està passant al mar Roig.
Aquesta zona està vivint una escalada de tensió després dels atacs que han intercanviat els Estats Units i els rebels hutis del Iemen. Les forces nord-americanes van bombardejar diversos objectius vinculats als hutíes com a resposta als atacs que aquest grup havia realitzat anteriorment contra vaixells mercants nord-americans.
A principis d'aquesta setmana, un altre vaixell americà va ser tocat per un míssil mentre transitava pel golf d'Aden, al sud del Iemen. Els hutis van reivindicar l’atac, és a dir, es van atribuir l’autoria. A més, han amenaçat de respondre a través de la força a altres bombardejos.
Per entendre la situació cal començar pel principi. Els hutis són un moviment polític islamista que va sorgir a la dècada dels 90 d'ideologia xiïta (el xiisme constitueix una de les principals branques de l'islam). Aquest grup armat és la força predominant al Iemen.
Arran de la guerra entre Israel i Hamàs a Gaza, que va començar l'octubre del 2023, la milícia del Iemen va declarar el seu suport als palestins. Els hutis van començar a atacar vaixells mercants que consideren que es dirigeixen o provenen d'Israel, o que tenen algun tipus de relació amb els interessos israelians.
Per això estan atacant vaixells nord-americans: Israel i els Estats Units mantenen una aliança estratègica des de fa molts anys. Des que va començar la guerra a Gaza, el govern de Joe Biden ha donat suport directament al govern de Benjamí Netanyahu, primer ministre d'Israel.
#Israel 🇮🇱 ha declarado el “estado de guerra” después del ataque de Hamás, el grupo armado que controla Gaza (#Palestina) 🇵🇸. ¿Qué implica esta situación en el conflicto palestino-israelí?https://t.co/JVPkkvk2JF
— Junior Report (@JuniorReport_) October 10, 2023
Tota la situació s'està produint al mar Roig, una via marítima estratègica que juga un paper determinant a la geopolítica mundial.
Ruta comercial del mar Roig
A nivell geogràfic, el mar Roig s'estén des del Canal de Suez a Egipte, frontera entre Àsia i Àfrica, fins a l'estret de Bab el-Mandeb, que enllaça amb el golf d'Aden, a l'oceà Índic. Tot aquest territori comprèn nacions com Egipte, Israel, Aràbia Saudita, Sudan i Iemen, entre d'altres.
Per tant, es tracta del punt de connexió entre Europa (a través del Mar Mediterrani), l'est d'Àfrica, el Pròxim Orient i les rutes cap a l'Orient (oceà Índic, Índia, Xina…). Tot això fa que sigui considerada una de les rutes més importants de comerç internacional.
Un dels recursos bàsics que es transporten per aquí són els recursos energètics. Al llarg de la costa hi ha grans països productors de petroli i gas, com l'Aràbia Saudita i el Iemen. Per això, la mar Roja és una via estratègica per a l'exportació.
El problema és que aquesta via marítima es pot veure desestabilitzada a causa dels conflictes armats que tenen lloc als països del voltant. Hi pot haver un augment de la inseguretat marítima, incloent-hi actes de pirateria; un establiment de bloquejos o restriccions a la navegació; fins i tot causar danys directes a la infraestructura portuària.
Francisco Aranda, presidente de la patronal de Logística UNO, analiza las consecuencias económicas de los ataques hutíes a barcos mercantes en el mar Rojo https://t.co/n6MQBxOooP pic.twitter.com/x10WLWEL4O
— RTVE Noticias (@rtvenoticias) January 17, 2024
És el que està passant actualment a causa dels últims atacs i bombardejos entre els hutís i els Estats Units, que estan posant en perill el trànsit a la zona. Les interrupcions al comerç podrien conduir a escassetat de productes en certes regions i a una pujada dels preus.
Guerra al Iemen
El conflicte al Iemen no és una cosa nova. Aquest va començar el 2014 quan els rebels hutís van protagonitzar una sèrie de protestes contra el llavors president del país, Abdurabu Hadi. El grup va prendre les armes i les seves reivindicacions van acabar en violència fins que, el 2015, van prendre la capital (Sanà) i van enderrocar el successor de Salih, Abdrabbo Mansur Hadi.
Hadi i el seu govern, reconeguts per la comunitat internacional i amb suport dels Estats Units, van acabar exiliats a l'Aràbia Saudita. Mentrestant, els hutí van anar avançant cap a altres parts del Iemen. Actualment controlen el 30% del territori del país.
El conflicte va transcendir les fronteres i es va convertir en un conflicte regional. L'Iran ha estat acusat de proporcionar suport polític i militar als rebels hutís, mentre que l'Aràbia Saudita vol frenar l'avenç dels hutís i restaurar al poder Hadi. La rivalitat entre les dues potències ha contribuït a una escalada de violència al Iemen.
Tot i que el 2022 els dos bàndols van acordar una treva, l'última negociació va acabar sense acord sobre un alto el foc definitiu.
Fins ara la guerra ha tingut conseqüències humanitàries catastròfiques, amb milions de persones afectades per la manca de serveis bàsics. L'Organització de les Nacions Unides (ONU) ha descrit la situació al Iemen com la pitjor crisi humanitària del món.
