Conflictes globals: Guerra a l’Àfrica

La guerra a Ucraïna ha ocupat els titulars des que Rússia va iniciar la invasió d’Ucraïna a finals de febrer. En poc més de sis setmanes, més de quatre milions de refugiats ucraïnesos han fugit del país i hi ha més de sis milions de desplaçats interns. Cada dia arriben notícies sobre nous atacs militars i la crisi humanitària cada vegada és més greu.

No obstant això, més enllà d'Ucraïna, hi ha altres conflictes armats al món que provoquen milers de morts i el desplaçament massiu de persones, a més de posar en dubte el futur de milions de nens i nenes. Alguns d'aquests conflictes estan actius des de fa anys, sense que els bàndols enfrontats deixin les armes. 

Comencem una sèrie d'articles sobre conflictes globals per posar de relleu les greus conseqüències de la guerra i la violència a diferents parts del planeta.

Islamisme radical a l’Àfrica

El gihadisme o islamisme radical és una visió extremista de l'islam que algunes persones o grups armats fan servir per justificar el terrorisme i altres atacs violents. L'objectiu d'aquests grups és imposar la seva ideologia, basada en una interpretació molt estricta de la religió musulmana que rebutja i persegueix altres cultures i religions, a més de reprimir els drets i llibertats de la població local.

La presència de grups gihadistes a l’Àfrica es remunta a la dècada del 1990, quan el grup terrorista Al-Qaeda va començar a actuar en aquest continent, molt abans fins i tot dels atemptats de l’11-S als Estats Units.

Amb el temps han aparegut altres grups extremistes com Boko Haram o l'Estat Islàmic, que després de ser derrotat a l’Orient Mitjà el 2017 ha establert diverses branques al continent africà: Estat Islàmic a l’Àfrica Occidental, Estat Islàmic al Gran Sàhara o Estat Islàmic a l’Àfrica Central. 

L'islamisme radical creix a les comunitats més desfavorides. En aquests entorns, la pobresa i la dificultat de trobar una feina per subsistir fan que moltes persones decideixin unir-se a les milícies islàmiques, on creuen que tindran una vida millor.

El 2021 va haver-hi 1.253 atacs gihadistes a l’Àfrica: són més de la meitat (57%) d’aquest tipus d'atemptats a tot el món, segons l'últim informe de l'Observatori Internacional d'Estudis sobre Terrorisme (OIET). Els atacs de l'Estat Islàmic van provocar la mort de 5.409 persones a tot el continent.

La lluita contra el terrorisme islàmic és també un exemple de la desigualtat al món: a mesura que la lluita antiterrorista ha aconseguit frenar els atacs als països occidentals, els grups gihadistes s'han fet forts a l’Àfrica. En l'actualitat, l’Àfrica Subsahariana i sobretot el Sahel Occidental representen el principal focus d'atemptats. Burkina Faso, Mali, Nigèria, Camerun i Níger són els països africans on s'han comès més atemptats.

Els grups gihadistes actuen de diferents maneres: poden cometre atemptats en llocs molt concorreguts, com ara mercats o centres d'ensenyament, per sembrar el pànic entre la població. També fan incursions en poblats per obligar els homes i nens a unir-se a les seves files, a més de segrestar nenes i dones per demanar-ne rescats o utilitzar-les com a esclaves sexuals. 

Combatre aquests grups armats és molt difícil, ja que solen dur a terme atacs sorpresa en diferents fronts. A això cal sumar-hi la inestabilitat política i la falta de recursos dels governs africans, que no sempre disposen d'armament i efectius per combatre'ls. 

El conflicte armat a Etiòpia 

La regió de Tigré, al nord d'Etiòpia, viu una situació de guerra civil des de novembre del 2020. L'enfrontament entre el govern etíop i el Front Popular per a l'Alliberament de Tigré (TPLF), el partit que governa en aquesta regió, ha provocat el desplaçament de dos milions de persones que han hagut de fugir de casa seva.

Etiòpia està dividida en deu regions, cadascuna de les quals està controlada per diferents grups ètnics. La guerra civil d'Etiòpia enfronta l'ètnia oromo, que és la més nombrosa i controla el govern central, i l'ètnia tigré, que governa a la regió de Tigré al nord del país. Aquesta lluita ha derivat en un conflicte armat amb greus conseqüències per la població.

Tigré era una de les zones més desenvolupades d'Etiòpia, amb fàbriques, universitats i grans infraestructures sanitàries. La guerra i els atacs han destruït tot aquest patrimoni i han provocat que la població depengui de l'ajuda humanitària per sobreviure: menjar, medicaments, productes d'higiene bàsica… 

Les Nacions Unides han denunciat que, per culpa dels enfrontaments armats, hi ha hagut un bloqueig durant mesos que impedia el pas dels camions amb ajuda humanitària, fet que ha agreujat encara més la situació d'inseguretat alimentària i fam. A més, també hi ha hagut bombardejos que han afectat els camps de refugiats.

Després de mesos d'acusacions creuades entre el govern central d'Etiòpia i el govern de Tigré, a finals de març s'ha declarat una treva i el cessament d'hostilitats temporal per poder transportar-hi l'ajuda humanitària.

La regió etíop d’Amhara, al sud de Tigré, ja ha rebut prop de 600.000 persones que fugen del conflicte. Les autoritats locals alerten que no hi ha prou recursos ni aliments per atendre tota la població, amb més d'11 milions d'habitants.

D'altra banda, al nord de Tigré també hi ha camps de refugiats que acullen prop de 100.000 refugiats eritreus des de fa gairebé dues dècades. Aquestes persones han quedat atrapades enmig dels combats i han estat víctimes dels atacs.