Consentiment sexual: el dret a triar què, com i amb qui

Parlar del consentiment ens permet assegurar-nos que cap persona se senti pressionada a fer res que no vulgui en l'àmbit de les relacions sexuals

El consentiment és un element clau en qualsevol relació sexual i per això és important saber a què ens referim quan fem servir aquest terme. En l'àmbit de la sexualitat, el consentiment és un acord entre persones per tenir relacions sexuals.

Abans de mantenir relacions, és molt important saber si l'altra persona hi està d'acord. Per això cal tenir una bona comunicació que ens permeti assegurar-nos que totes les activitats sexuals es fan havent-hi un acord mutu.

Donar el nostre consentiment a l'hora de fer certes pràctiques sexuals ens permet establir límits personals i posar sobre la taula quina ens ve de gust. Per això és molt important que siguem honestos amb l'altra persona, alhora que respectem els seus límits.

Totes les persones tenen dret a triar què fer, amb qui i com en l'àmbit sexual. Vulnerar aquests drets i obligar les altres persones a realitzar pràctiques sexuals sense el seu consentiment suposa cometre un delicte com l'agressió sexual o la violació.

Com donar el consentiment?

Parlar del que desitges i el que no en el camp de la sexualitat no ha de fer por ni fer-te sentir incòmode o incòmoda. Per donar o no el nostre consentiment, la manera més clara d'expressar-nos sempre és la comunicació verbal.

Si volem transmetre a l'altra persona que sí que ens ve de gust una pràctica sexual determinada i que hi donem el nostre consentiment, podem utilitzar frases com “sí que vull”, “provem-ho”, “això m'agrada” o “continua”.

En cas que hi hagi alguna cosa que no ens vingui de gust, podem utilitzar frases com “no vull”, “para”, “això no m'agrada”, “no em sento bé” o “preferiria fer una altra cosa”. També podem fer servir la comunicació no verbal com, per exemple, apartar les mans de l'altra persona per expressar que no donem el nostre consentiment.

A més de donar el consentiment, també és fonamental respectar els límits de l'altra persona. Per comprovar que no se sent pressionat o pressionada, podem fer-li preguntes com “puc fer això?”, “et ve de gust això?”o “estàs segur/a que vols fer-ho?”.

En tot moment hem de recordar que el consentiment és reversible: això vol dir que totes les persones poden canviar d'opinió i negar-se a realitzar una pràctica sexual en qualsevol moment. Durant una relació sexual, som lliures d'interrompre l'activitat i revocar el consentiment, i l'altra persona ha de respectar la nostra decisió.

Agressió sexual i violació

Tenir sexe sense el consentiment de l'altra persona implica cometre un delicte sexual. Els delictes sexuals estan tipificats de manera diferent segons les lleis de cada país. A Espanya, un d'aquests delictes és l'agressió sexual, que es refereix a qualsevol acte que atempti contra la llibertat sexual d'una altra persona sense el seu consentiment.

D'altra banda, la violació es refereix a un tipus d'agressió sexual que implica l'accés carnal (per exemple, la penetració) per via vaginal, anal o bucal o la introducció de membres corporals o objectes per alguna de les dues primeres vies. Aquests delictes sexuals tenen conseqüències penals: cometre'ls suposa una pena de presó.

Segons Amnistia Internacional, només 15 de 31 països europeus tenen lleis que defineixen la violació basant-se en l'absència de consentiment. La resta defineix aquest tipus d'agressió sexual en funció d'altres paràmetres com, per exemple, el fet que s'hagi emprat o no la violència.

Qualsevol persona pot ser víctima d'una agressió sexual, independentment del seu gènere. Malgrat això, la majoria de víctimes sexuals són dones. La por que lo les creguin, la desconfiança en el sistema judicial o l'estigma fan que moltes dones decideixin no denunciar aquestes agressions.

A més, els autors de les agressions sexuals no són sempre persones desconegudes. De vegades, les víctimes coneixen prèviament a l'agressor, que fins i tot pot ser la seva parella sentimental.