La importància de l’equip humà i de la cohesió de grup
“El problema pel qual fracassen moltes empreses d’Economia Social és que la gent es casa amb qualsevol”. Aquestes són paraules dites per un professor d’Economia Social que podrien ressonar a les orelles de moltes persones cooperativistes quan s’enfronten als problemes de la convivència.
Per què el dia a dia d’una cooperativa implica tal nivell de responsabilitat i compromís que és com un matrimoni, però de diverses persones. Es comparteix cada dia. I es té un fill en comú, que és el projecte. I cal posar-se d’acord com criar-lo. És el problema més gran que tenen les cooperatives, la descoordinació i desavinences de l’equip humà. Si això no es té en compte, el més probable és que el matrimoni acabi en divorci.
“Nosaltres vam tenir moltíssims problemes. Moltíssimes baralles”, explica en una entrevista amb la revista Alternatives econòmiques Joan Lluís Jornet, un dels socis fundadors del Col·lectiu Ronda, la cooperativa més gran d’advocacia que hi ha des dels anys 80. “De vegades penso que si sobrevivim en part és gràcies al fet que les reunions moltes vegades les fèiem sota un arbre de til·la”, fa broma.
Les persones que s’han jubilat en cooperativa, i que han fet no només que el matrimoni perduri sinó que tingui fills i nets, amb alegria, coincideixen que és tan important la feina en si com la gestió de l’equip humà.
Parteix d’aquesta gestió implica que no tot sigui relacions laborals. Que hi hagi espais distesos conversa i que es puguin parlar els assumptes que generen fricció més enllà de l’amistat.
Hi ha cooperatives que busquen espais rurals, calmats, per fer trobades i compartir menjars i caminades, a més de temes laborals. Algunes cooperatives grans, sobretot dels anys 70, com Mol Matric, van arribar fins i tot a adquirir una masia compartida on anaven les famílies i els nens a descansar i també hi tenien gallines i un hort compartit. Aquests espais distesos van fer possible seguir endavant en els moments de més foscor.
Més enllà d’això, qui es vulgui embarcar a l’aventura de crear una cooperativa ha de tenir molt clar que hi haurà moments en què haurà d’acceptar que les decisions que es prenguin no sempre seran del seu gust. I que moltes vegades aquestes decisions poden posar en risc l’empresa. A més haurà de ser solidari o solidària amb les altres persones i donar suport, de vegades en detriment de la comoditat pròpia. En un futur una altra persona podrà tornar el favor.
Empreses cooperativistes d’escala, com ara Mondragón, el grup cooperatiu més gran d’Espanya, fan cursos de comportament i funcionament cooperativista per a aquelles persones que entren a l’empresa, i que mai no han participat d’un projecte basat en el suport mutu.
Les relacions humanes són sempre complexes. Si algú no està disposat a perdre part de la seva individualitat, a favor del bé comú, és millor que no participi en una cooperativa.
Aquest article forma part d’un curs sobre Economia social. Consulta’l aquí. Més informació a la web d’ESCA
