7 desembre 2022
spot_img
7 desembre 2022
spot_img

Crisi econòmica al Regne Unit

La nova primera ministra britànica, Liz Truss, ha hagut de fer marxa enrere en la seva proposta econòmica

La primera ministra del Regne Unit, Liz Truss, que va ser nomenada fa tot just un mes, ja ha patit el primer contratemps al seu programa polític. Truss va presentar fa deu dies un pla fiscal que incloïa retallades als impostos per fer front a la crisi econòmica, però aquest no ha tingut els efectes que esperava.

La idea de Truss i del ministre d’Economia, Kwasi Kwarteng, era rebaixar els impostos perquè la població britànica tingués més diners per gastar i, d’aquesta manera, reactivar l’economia. És com un efecte dominó: si la gent paga menys impostos, té més diners per gastar en botigues i negocis, i els negocis tenen més ingressos per invertir i contractar més gent. D’aquesta manera, es redueix la desocupació i es promou el creixement econòmic.

Malgrat això, aquesta decisió també té un risc: si es retallen els impostos, l’Estat deixa d’ingressar diners per finançar els serveis públics, i això pot provocar un augment del deute públic i dèficit important.

Aquest possible escenari va generar alarma entre els inversors, que van retirar els seus diners del Regne Unit. Com a conseqüència, el valor de la lliura esterlina es va desplomar i va assolir el nivell més baix de les últimes dècades. El Banc d’Anglaterra va haver d’intervenir i comprar deute públic per recuperar-ne el valor.

El pla fiscal també incloïa una rebaixa dels impostos a les rendes més altes: s’eliminava l’impost del 45% de l’IRPF sobre la renda de les persones que guanyen més de 150.000 lliures a l’any (168.000 euros). L’objectiu era que aquestes fortunes poguessin invertir i crear noves empreses.

Ara bé, aquesta mesura va provocar una gran indignació, ja que es considerava una manera de beneficiar els més rics en lloc d’ajudar les classes més desfavorides. Si les grans fortunes deixen de pagar impostos, els fons públics per invertir en salut, educació i altres prestacions socials també disminueixen considerablement.

Després de diversos dies de crítiques per part de l’opinió pública, els mitjans de comunicació i fins i tot de membres del Partit Conservador (el partit del govern), Truss s’ha vist obligada a fer marxa enrere i retirar aquesta mesura. Per alguns, aquesta ensopegada afebleix la figura de la primera ministra.

L’origen de la crisi econòmica

Les crisis econòmiques solen tenir diverses causes que es combinen i són difícils de solucionar, perquè depenen de molts factors. En el cas del Regne Unit, les conseqüències de la pandèmia de covid es combinen amb els efectes del Brexit i amb fenòmens globals com la inflació.

La pandèmia de covid va tenir conseqüències per l’economia mundial. Les restriccions, el tancament de comerços i les limitacions en la mobilitat van reduir l’activitat econòmica i els ingressos a tots els sectors. El Regne Unit va ser un dels països que va imposar menys restriccions per intentar mantenir l’economia però, malgrat això, també va patir fortes pèrdues econòmiques.

En aquell moment, encara feia poc del Brexit: la sortida del Regne Unit de la Unió Europea es va fer efectiva l’1 de gener del 2021. Això va suposar una sèrie de canvis en el pressupost i les finances britàniques que van augmentar la despesa: ara el Regne Unit es considera un país extracomunitari i, com a tal, no comparteix els avantatges fiscals que tenen la resta de països membre.

Això ha encarit algunes operacions comercials, perquè s’han de pagar aranzels i taxes que abans no es pagaven per exportar a Europa. A més, ha provocat un conflicte a Irlanda del Nord, que fins ara tenia un estatus especial perquè es troba a l’illa d’Irlanda (Unió Europea) però és territori britànic.

Finalment, el Regne Unit també pateix els efectes d’una crisi econòmica global alimentada per la falta de matèries primeres, l’escassetat de microxips o la guerra a Ucraïna, per exemple. El conflicte a Europa ha derivat en una important crisi d’energia i ha provocat una inflació dels preus i els productes bàsics s’han anat encarint des de fa mesos.

Per a què serveixen els impostos?

Els impostos són aportacions econòmiques establertes per llei que tots els ciutadans i ciutadanes d’un país han de pagar. L’objectiu és recaptar fons per pagar els serveis públics gestionats per l’Estat, a més de finançar les prestacions socials i ajudes a les classes més desfavorides.

Els impostos serveixen per pagar el sistema educatiu o l’assistència sanitària, però també l’enllumenat públic, la construcció d’infraestructures o el sou dels funcionaris (professors, policies, metges…).

Hi ha impostos que són els mateixos per a tothom, com l’impost sobre el valor afegit (IVA) que s’aplica al preu dels productes. En canvi, d’altres depenen dels ingressos i propietats de cada persona, com l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF): les persones amb menys recursos paguen un percentatge menor que les persones més riques.

Així i tot, cal tenir en compte que aquestes contribucions són essencials per al bon funcionament d’un país i per tal de garantir un estat del benestar que ofereixi serveis públics, gratuïts i de qualitat per a aquells que ho necessitin.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -